Phumzile Mlambo-Ngcuka, de Sud-àfrica, nova directora executiva d'ONU Dones.

El 10 de juliol de 2013, el Secretari General de les Nacions Unides Ban Ki-moon va anunciar el nomenament de la Sra Phumzile Mlambo-Ngcuka, de Sud-àfrica, com a nova directora executiva d'ONU Dones.

L'anunci el va fer públic el portaveu del secretari general de les Nacions Unides avui al mig dia. El comunicat informa:"La Sra Phumzile Mlambo-Ngcuka arriba al lloc amb una àmplia experiència en la promoció de les qüestions de la dona, combinada amb lideratge, capacitat per construir consensos i experiència pràctica en gestió. Va ser la primera dona a ocupar el lloc de vicepresidenta de Sud-àfrica de 2005 a 2008. La Sra Mlambo-Ngcuka va ser membre del parlament en 1994 amb el càrrec de Presidenta del Comitè de Serveis Públics. Va ser Viceministra al Departament de Comerç i Indústria (1996-1999), ministra de Minerals i Energia (1999-2005) i va treballar breument com a ministra interina d'Arts, Cultura, Ciència i Tecnologia a 2004.

La Sra Mlambo-Ngcuka va ocupar el lloc de Coordinadora de Dones Joves de l'Associació Cristiana de Dones Joves (1984-1986) i va ser la primera presidenta de l'Organització de Dones de Natal, afiliada al Front Democràtic Unit, quan es va fundar al desembre de 1983. La Sra Mlambo-Ngcuka va crear la Fundació Umlambo el 2008 per donar suport a les escoles d'àrees desfavorides a Sud-àfrica mitjançant serveis de mentoria i assessorament per a docents ia Malawi mitjançant millores escolars amb socis locals.

La Sra Mlambo-Ngcuka té un Màster de Filosofia en Planificació i Polítiques Educatives per la Universitat de Ciutat del Cap (2003) i una llicenciatura en Educació per la Universitat de Lesotho (1980). El 2003, se li va atorgar un doctorat honorífic de la Universitat de Western Cape.Nascuda el 1955, la Sra Mlambo-Ngcuka està casada i té tres fills. "-Veure a: http://www.unwomen.org/es/about-us/directorate/executive-director # sthash.geYU9dg9.dpuf  i a http://www.unwomen.org/es/about-us/directorate/executive-director

Tenim dret als canvis :Crònica de Marta Olivé pel dossier de Dones Periodistes

L’enriquiment de la noció de drets per part de les dones al llarg del segle XX i ara ja al XXI és un fet i s’ha produït en major mesura que en d’altres col·lectius. Tanmateix, cal seguir treballant per donar cabuda als nous valors socials en l’àmbit dels drets. Amb la igualtat i l’eliminació de la violència de gènere al capdavant, però també en referència al dret al temps o a la cura i la conciliació de la vida laboral i la vida familiar.  L’article 14 de la Constitució Espanyola fa referència al dret  a la igualtat i a la no discriminació per raó de sexe, mentre que l’article 9.2 remarca l’obligació dels poders públics de promoure les condicions perquè la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integra siguin reals i efectives. Aquests són només dos exemples que demostren que la igualtat entre dones i homes és un principi jurídic universal reconegut en diversos textos internacionals sobre drets humans. Entre ells, la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Contra La Dona aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides l’any 1979 i ratificada per Espanya al 1983.

 Però la violència segueix sent una de les assignatures pendents més importants de la humanitat del segle XXI. Precisament, la violència de gènere implica importants despeses socials, sanitàries i econòmiques per a les persones i la societat. I és que no s'ha d'oblidar que la violència domèstica és una de les principals causes de lesions i mort de dones en tot el món. I, precisament, per garantir els drets de les dones bona part dels esforços ha d'invertir-se en expandir la informació i les bones pràctiques sobre prevenció de la violència de gènere al conjunt de la societat, a més d'impulsar la formació sobres totes les formes possibles d'eliminació de la eliminació de la violència en tots els sectors de la societat, especialment als col.lectius professionals. Tot això unit al fet d'avançar en l'adopció de mesures integrades en l'erradicació de la violència. Per Marta Olivé

La igualtat entre homes i dones 

és un principi jurídic universal

Rosalind Franklin: «el secret de la vida» té estructura de doble helicoïdal, google celebra el seu aniversari i li fa homenatje i ajuda a difondre la seva obra

El masclisme patit durant la seva vida no ha impedit que la història reconegui les seves investigacions i la seva famosa «Fotografia 51» com a fonamental per al coneixement de l'estructura de l'ADN. Rosalind Franklin, peça clau del descobriment de l’estructura de l’ADN

 

Quan en 1952 va veure el resultat d'aquella radiografia espectral, un sospir d'alleujament va haver de sortir del cos de Rosalind Franklin: la seva teoria estava confirmada. La científica anglesa havia creat un enginyós sistema per comprovar que «el secret de la vida» té estructura de doble helicoïdal, tal com un any després corroborarien el biòleg James Watson i el físic Francis Crick a la revista Nature. Ara Google homenatja a través del seu Doodle el treball d'aquesta científica, que va lluitar contra tots i totes per demostrar la vàlua del seu treball, malgrat l'oposició, les traves i el masclisme d'alguns.

Rosalind Franklin fou qualificada des de molt petita “d’alarmantment intel·ligent”, qualitat que suposava un entrebanc més que un avantatge en la societat de l’època.  Nascuda el 25 de juliol de 1920, Rosalind Franklin es va doctorar en la Universitat de Cambridge el 1945. El 1951, treballava com a investigadora associada amb John Randall en el King’s College de Londres.  Química de professió, Franklin era una experta mundial en l’estructura de compostos de carboni-grafit. Franklin havia descobert que l’ADN podia cristal·litzar en dues formes diferents, una forma A i una forma B. John Randall li va donar la forma A a Franklin i  a Wilkins  la forma B, assignant a cadascun la tasca d’el·lucidar la seua estructura molecular.

Premi Reginó de foment de la recerca a l'ensenyament secundari sobre temes de gènere otorgat pel ICD

Segurament, les dones foren les primeres a descobrir els secrets de les plantes medicinals, ja que es dedicaven a la recol·lecció, mentre els homes perfeccionaven la tecnologia de la caça. Al principi de la humanitat, doncs, les dones eren les remeieres i les sanadores.Més tard, cap al 1500 aC, es té constància que a l’Antic Egipte les dones practicaven la medicina a l’escola reial. I a Grècia i a l’Imperi Romà també hi havia sanadores. 

Se sap que a la Baixa Edat Mitjana hi havia dones que exercien tasques sanitàries a la Corona d’Aragó. És més clar i freqüent en el cas de les llevadores, entre les quals tenien més prestigi les jueves i de les quals almenys cinc ho foren de la mateixa casa reial. Se sap també el nom de la cirurgiana reial, Cahut, de València, documentada el 1332. Igualment hi ha altres jueves autoritzades per fer de metgesses, per ordres de Pere III. Cardoner esmenta els noms de na Ceti, jueva metgessa de València; na Floreta ça Noguera, de Santa Coloma de Queralt; na Bellaire i na Plana, jueves de Lleida; na Reginó de Barcelona, i Bonanada, llevadora valenciana.

En temps de Joan I, final del segle XIV, coneixem els casos de Francesca, de Barcelona, vídua del mariner Berenguer ça Torra; Blanca, de Barcelona, i Ramona Deulofeu, de València. En algun cas l’autorització s’estén als parts, a prescriure medicaments a prenyades i parteres, també als nens i àdhuc als adults.

 El 1407, en temps del rei Martí, estava documentada, arran de l’inventari dels seus béns després de la seva mort, Margarida Tornerons, cirurgiana de Vic. Més endavant hi ha les autoritzacions per a Antònia de Sancta Suffia, el 1420, i una donna Antònia, el 1460. En aquests casos cal dir que hi havia autorització d’exercici, però no s’esmenta cap tipus de titulació ni de formació més enllà de la pràctica.

El paper sanitari de la llevadora, de formació estrictament pràctica, va ser important durant l’època moderna (segles XVI-XVIII) i sovint se les troba esmentades als registres parroquials en ocasió dels bateigs de necessitat, fets en nadons amb risc immediat de mort. Algunes apareixen esporàdicament, però d’altres tenen una llarga trajectòria, durant bastants anys, en una mateixa vila. És, de fet, la primera professió femenina documentada de manera habitual als registres parroquials. Dins d’aquest record antic cal esmentar el nom de Josefa de Amar, erudita aragonesa de finals del segle XVIII, l’època de la Il·lustració, que pels seus mèrits fou elegida “socio libre” de l’Acadèmia Mèdico Pràctica de Barcelona (precursora directa de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya) al novembre de 1790.

Com  que parlem de dones de ciència volem fer un recordatori molt especial per la Martina Castells i Ballespí, de nissaga de metges de Lleida, estudià entre 1877 i 1881. Va fer l’examen de llicenciatura el 25 d’abril de 1882 i el doctorat el 9 d’octubre de 1882. Va morir aviat, als 31 anys, en el curs de la seva primera gestació.  no ho va tenir fàcil per accedir als estudis. Més enllà de les dificultats que una dona pogués trobar en aquells temps, la salut de Castells va patir algunes sacsejades durant la seva infantesa que la van anar apartant de l'aprenentatge en diverses ocasions. A Lleida, va poder estudiar a un parell de col · legis femenins, però la mort d'un dels seus germans li va comportar més problemes i una altra vegada es va veure apartada dels estudis. Malgrat tot, ella es dedicava a escriure ia publicar poesia.La Revolució de 1868 va canviar la seva vida quan el nou Estat va permetre a les dones l'accés a les carreres científiques. Castells va suplicar als seus pares per tornar als estudis i al juny de 1887 acabava el batxillerat a l'Institut de Lleida per ingressar a la facultat el mateix any. Va ser a la Universitat de Barcelona i, com era d'esperar, va escollir la carrera de medicina. L'any 1881 finalitzava els seus estudis i sol · licitava l'examen de llicenciatura el 20 de juny del mateix any; va aconseguir el permís el 4 d'abril de 1882. Nota final: excel · lent. El mateix any es doctorava a Madrid apadrinada pel doctor Josep de Letamendi. Es va especialitzar en Pediatria.

L’ICD fomenta la recerca sobre temes de gènere a l’ensenyament secundari a través del Premi Reginó. El guardó forma part dels Premis Recerca Jove que atorga la Secretaria d’Universitats i Recerca. El termini acaba el dia 26 de setembre. La Secretaria d’Universitats i Recerca, a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), ha convocat la 32a edició dels Premis de Recerca Jove (PRJ) per fomentar les vocacions científiques entre l’alumnat de secundària, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior. En el marc d’aquesta convocatòria, l’Institut Català de les Dones, del Departament de Benestar Social i Família, atorgarà el IV Premi Reginó als treballs sobre temes de gènere i de les dones. Els treballs que es presentin poden ser de tipus experimental o teòric. El premi està dotat en 750€ per al treball guanyador i, en el cas del centre, en 2.500€ destinats a l'adquisició de llibres i publicacions per a la biblioteca o a equipament científic i docent. Aquest any, l’alumnat que vulguin presentar el seu treball ho haurà de fer a través de l’Oficina Virtual de Tràmits de la Generalitat. 

Última Caminada abans del parèntesi de l'agost :8a Caminada Nocturna pel Camí de Sant Jaume

“Caminar pot ser el millor exercici que existeix al planeta”, 

senyala Gretchen Reynolds, autora del popular blog de fitness Phys Ed. Apuntar-se al gimnàs, anar a classes d' aeròbic, nedar a la piscina, jugar al tennis, practicar esgrima, preparar una marató: tot això pot estar m be, però si falla la butxaca, els genolls o totes dues coses al mateix temps, solament cal sortir per la porta  col·locar un peu darrera l'altre i practicar el mètode més econòmic i segurament més eficaç per a mantenir-se saludable.

Sabem fer i fem Saber : Convocatòria de les Beques Cristina de Pizan

La Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat de l’Ajuntament de Lleida convoca una beca d’investigació amb l’objectiu de promoure el coneixement sobre la realitat de les dones de Lleida, en els diferents àmbits i èpoques històriques, des d’una perspectiva de gènere, que permetin l’elaboració de propostes per avançar en les polítiques d’igualtat de gènere en el nostre municipi. Podeu trobar les bases a la següent adreça :

 http://www.igualtat.paeria.cat/noticies/ix-beca-de-recerca-cristina-de-pizan

politiquesigualtat@paeria.cat

 

 Sabem fer i fem Saber 

Cristina de Pizan  passà a la història gràcies al seu coratge defensor de la dona en una època en què la dona era considerada inferior a l'home i molts homes escrivien barbaritats sobre elles. Una feminista de principis del s. XV que criticava la postura de Jean de Meung, provocant la discussió entorn a Roman de la Rose. Podem destacar les obres com Le Trésor de la cité des Dames ou Le livre des trois vertus a on la dona és representada com una persona valenta i es podria considerar un tractat de feminisme. Aquesta obra sembla una traducció de Les dones Il·lustres de Boccaccio a on segons el consell de les tres virtuts (raó, rectitud i justícia) alliçona a les dones en la moral a seguir per obtenir el Tresor que obra totes les portes de la Ciutat sigui de la classe social més elevada o d'una dona de vida rural. És un document valuós per detallar totes les comunitats socials que viuen a la França del s. XIV. D'aquesta manera Christine defensa a les dones d'una forma intel·ligent i cultivada oposada a la filosofia materialista i realista de Jean Clopinel de Meung-sur-Loire, més proper a la societat burgesa i industrial a l'alça que segueix la força de la naturalesa, a on la dona surt mal parada, per sobre d'una manera de fer de l'amor cortès propi de l'aristocràcia. Del Tresór de Christine queden pocs exemplars editats del s. XV i XVI. Però les seves poesies més sensible són els que representant el dolor d'un França víctima de la guerra civil a on cal destacar la poesia dedicada a Joana d'Arc. 

MITJA LLEIDA : "MEMORIAL JUANJO GARRA"

L'organització de Mitja Marató de Lleida (abans de Balàfia) ha decidit homenatjar al creador de la prova Juanjo Garra  amb la modificació del nom que a partir d'aquesta any serà Memorial Juanjo Garra. Amb emoció felicitem efusivament a les i als companys responsables al Ivan, el Kike i el Pep i el seu equip per la seva sensibilitat i sentit de la justícia esportiva. Des de l'AVV. Balàfia i donabalàfia associació ens posem a disposició i animem a tots els i les "runners" de Balàfia, Lleida i el món a participar i a difondre la notícia, fem entre tots i totes de la Mitja Lleida la prova de referència, tant en qualitat com en quantitat,  el Juanjo Garra havia maldat per tirar endavant.

Juanjo, sempre et tindrem al cor.

 Carta virtual per l’amic Juanjo Garra, 

des de Balàfia

Benvolgut Juanjo,

Començo a escriure aquestes línies tot esperant que en l’ èter el teu ser virtual es connecti i esdevingui una comunió de pensament.
Des que vaig saber que ens acompanyaries en cos en aquest super-olimp de les antípodes experimento una sensació de pèrdua i desemparament, a part de la natural tristesa que ara mateix …
Sincerament, m’atabala cada cop que penso “ li consultaré al Juanjo” ara m’he d’acarar i especular per esbrinar com ho hauries fet o quina opinió hauries tingut.
M’inquieta tot allò que ens ha quedat pendent:
Fer correus electrònics amb els nens i nenes de l’escola en la propera expedició com els de que t’enviaven els nens del Magí Morera, meravellats de la teva força i valentia, “vigila i cuidat” t’escrivien. Preguntaven com us ho fèieu, on menjàveu, ... vam obrir les seves ments a nous mons.
Portar de nou el programa d’esportistes d’elit als centres educatius, a més de la foto les preguntes l’experiència de l’esforç continuat de la fortalesa física i mental per tenir exemples de vida.
Bastir el rocòdrom de competició internacional que tant vam empènyer per fer, amb la Mercè i i el Josep Ramon del CEL, amb aquella expedició a rebre el trofeu del 100 anys al Palau de la Generalitat, per cert encara que hi fossis reticent hem demanat i aconseguit que el nou pavelló olímpics, porti el teu nom...
Escoltar i gaudir de les teves experiències en les conferencies i xerrades que tot sovint organitzem al Centre Cívic de Balàfia, m’esgarrifo recordant la del novembre passat on precisament descobries la fal•làcia de les pel•lícules d’espectaculars rescats a grans alçades on no poden arribar els helicòpters i on tot es extremadament complicat, quina raó que tenies.
Tornar a sentir l’ofec i l’admiració en veient els vídeos que rodaves.
Consolidar el nou model de la Cursa Popular de Balàfia que ja fa 32 anys (la segona més antiga de Lleida) vas engegar ..., et veig amb la bicicleta i el GPS quadrant el circuit un cop i un altre, les reunions amb la guàrdia urbana afinant els recursos, encara no t’hem pagat el casc que et va desaparèixer, ja ho sé, no el volies cobrar però te’l devem.

Vetllar i veure com la teva Mitja Marató de Lleida (de Balàfia 20 anys) arrenca el vol i esdevé un referent de qualitat amb la nova organització que si no vaig errat et vol homenatjar. La 20 la vas córrer i vas fer el 65 no està gents malament per un “aprenent de corredor de fons” com figura al teu twitter.
Comentar l’Esport Municipal, i del país que ja te tela.
Participar en el programa d’ajut en la gestió de les petites entitats esportives que amb tant bon criteri i tossuderia duies des del teu lloc com tècnic superior d’esports del teu Ajuntament.
Aconseguir el camp de futbol del final de la Plaça Roca Lletjós que ja demanàveu els nois de Balàfia quan encara portaves pantalons curts.
Fer funcionar a ple rendiment el Consell Assessor de l’Esport Municipal, ja ens hem reunit en comissions i amb el Txema, el Tòfol, el Francesc Reig, a veure si la de l’esport femení agafa l’embranzida, a Balàfia les acollim totes ...
Les presentacions, pregons (com el de la festa Major de Balàfia o el caragol bover de l’Aplec del Caragol) i inauguracions on desgranaves el teu ideari ple de bonhomia, de elogi de l’esforç, del sentit comú, de la senzillesa i modèstia que sempre et caracteritzen, i la referència a la persistència en la persecució dels teus somnis les dèries i la recança de deixar família i amics pendents de notícies, encara que t’he dir que ens vam acostumar a retrobar-te i a confiar que sempre tot aniria bé. Que be redactes i expliques.
I les converses , cada cop més per telèfon, amb les teves expressions entre les quals citaré “hi ha persones que pugen en un tamboret i es maregen” aquesta fina ironia amb la qual ho deies tot sense expressar cap crítica personal...
M’aturo, m’està sortint una llista massa llarga, ... sí que teníem coses en comú!
Et confesso que sempre vaig sentir una especial emoció quan em deies amic, penso no tenir prous mereixements per estar a l’alçada de la teva amistat.
D’ara endavant em proposo fermament “perseguir els meus somnis”, un d’ells i no pas el menor difondre el teu exemple, la teva manera de fer, i posar en valor tot el que ens has anat donant als que hem tingut el privilegi de compartir instants, projectes i dèries amb tu, Juanjo.
Fins quan sigui, espero que aquests mots viatgin en el vent com les pregaries tibetanes que ens vas ensenyar i que les nostres ànimes es trobin, junt amb el meu estimat fill Toni, en algun punt on els esperits, éssers virtuals, gaudeixin de Pau i Alegria.
El teu amic.
Toni Baró
President de l’Associació de Veïns i Veïnes de Balàfia
  Ex RepresentantTerritorial de l’Esport de la Generalitat a Lleida. 

Caminar : una bona activitat per l' estiu

El Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES) és una actuació conjunta del Departament de Salut i la Secretaria General de l’Esport, pretén oferir una campanya dirigida a la població sedentària, per a què s’incorpori a un programa d’activitat física amb finalitats saludables.

PRESCRIPCIÓ FACULTATIVA: Cap (Centre d'atenció primaria)
INFORMACIÓ:  http://www.pafes.cat

 

Fer activitat física de manera regular és cuidar-se, perquè tot l'organisme en surt beneficiat.
Més informació a la web http://www.pafes.cat http://canalsalut.gencat.cat 

 Programa de promoció de la salut des de l'atenció primària mitjançant el consell i la prescripció d'activitat física. 

L'objectiu del programa és millorar la salut i la qualitat de vida de les persones sedentàries, tot augmentant els nivells d'activitat física (AF) dels adults mitjançant la capacitació de professionals sanitaris i d'AF i facilitant la pràctica als usuaris de l'atenció primària. 

El Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l'activitat física i l'alimentació saludable, conegut com PAAS, va ser elaborat pel Departament de Salut en resposta a l'increment observat en la prevalença d'obesitat, d'acord amb l'estratègia mundial de l'OMS i de la NAOS.
Dins del PAAS, s'inclouen accions pròpies i altres a les quals s'ha donat assessorament tècnic i/o suport institucional en quatre àmbits:
• educatiu
• sanitari
• comunitari
• laboral
Algunes accions del PAAS es porten a terme des d'ajuntament i consells comarcals, institucions sanitàries o educatives, gremis, fundacions i empreses privades.

2013 Any Joana Raspall Juanola : Presentem ldiverses informacions dedicades

Amb motiu de l’Any Joana Raspall, en què es commemora els 100 anys del naixement de l’escriptora, s’obre aquesta pàgina on es recolliran els materials didàctics publicats pel Departament d’Ensenyament, propostes didàctiques de centres tant de primària com de secundària que tinguin com a eix la figura i l’obra de l’autora, propostes de formació per al professorat, propostes de rutes literàries per a l’alumnat, propostes d’obres de teatre, propostes musicals, una selecció dels seus poemes... En definitiva, volem que  sigui un espai on el professional de l’ensenyament pugui trobar eines per acostar al seu alumnat l’obra d’una de les principals figures de la literatura infantil i juvenil en català.

'haiku del dia

Sota la sorra

l'iris d'una conquilla

suggereix perles.

Amb aquest apunt al bloc volem retre  el nostre particular homenatge a l’escriptora i poeta per una vida de compromís i servei al país i per una obra literària excelsa.

L’any Joana Raspall ha de servir per fer visible la seva obra, encara no prou reconeguda, i per reivindicar la seva figura com a referent indiscutible en un país que vol viure en llibertat.

La Sexualitat

La Sexualitat, entesa en la seva dimensió més àmplia, és un aspecte central dels éssers humans. Es viu i s’expressa a través de pensaments, fantasies, desitjos, creences, actituds, valors, conductes, pràctiques, papers, relacions interpersonals... Comença amb la vida de les persones i es va desenvolupant al llarg del cicle vital influint, directament, en el seu estat de salut. 

La Sexualitat està influïda per la interacció de factors biològics, psicològics, socials, econòmics, polítics, culturals, ètics, legals, històrics, religiosos, espirituals... Ha estat, i continua sent, un dels grans temes tabús de la nostra societat. Tot i haver aconseguit grans fites en aquest àmbit encara trobem molts obstacles a l'hora de poder transmetre-la, viure-la i gaudir-la amb naturalitat i llibertat. 

 Segons la doctora Carme Valls- Llobet, “la menstruació va ser un dels primers fenòmens clínics que

varen poder observar les dones i els homes, ja en el Neolític, i la seva relació amb la reproducció va

restar invisible en moltes cultures i tabú en molts pobles. També un tabú en la comunicació entre mares

i filles. Els trastorns de la regla (dismenorrea, metrorràgies o els cicles irregulars) varen relacionar-se amb la

poca acceptació de la menstruació abans de corelacionar-se amb trastorns endocrins, o amb deficiències

de nutrició. El cicle menstrual afecta tots els sistemes i els òrgans de les dones, i les seves alteracions poden

ser un indicador de l’estat de salut, ja que les situacions d’estrès i patologies clíniques i subclíniques alteren

la seva regularitat. Si se suprimeix, certes malalties poden quedar invisibles durant molt temps.”

La píndola contraceptiva es va considerar una revolució en el cos de les dones, amb efectes dubtosos

sobre la revolució demogràfica. Les dones de molts països ja feia anys que havien començat a controlar

la seva fertilitat sense ella. Es va investigar amb dones de Puerto Rico abans de llançar-la al mercat

mundial, i no es van considerar els seus efectes secundaris. En aquests moments s’ha llençat la

notícia que es comercialitzarà una píndola contraceptiva permanent, que inhibirà la regla i evitarà les

molèsties que aquesta comporta i que, suposadament, impedeix a les dones seguir amb el ritme de vida

que la societat moderna requereix.

L’OMS ha classificat els anticonceptius orals, juntament amb la teràpia hormonal substitutiva (que és la que es dóna en la menopausa, i que s’ha demostrat tan perjudicial que després de molts anys han hagut de retirar-la de les recomanacions científiques), com a carcinògens del grup I. També s’han demostrat altres efectes negatius.

   Els mètodes contraceptius s’utilitzen per controlar la fertilitat natural de les persones. A més, en alguns
casos ens protegeixen de les infeccions de transmissió sexual. En definitiva, ens permeten gaudir d’una vida
sexual plaentera i saludable. Per escollir el mètode més adequat s’han de considerar diferents qüestions com les diferents etapes de la vida i les circumstàncies personals. En tot cas, cal considerar les diverses opcions i conèixer els seus avantatges i desavantatges.

Concentracions a la Plaça Sant Jaume : Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere

Cada tercer dilluns de mes s'organitza una concentració a la Plaça Sant Jaume de Barcelona per retre homenatge a les dones que han estat assassinades a causa de la violència de gènere a tot l'estat. Cada mes una de les entitats adherides a la Plataforma organitza la concentració amb diferents activitats de rebuig a la violència de gènere.

 PROU AGRESSIONS CONTRA LES DONES!

17 de juny, Dones de Blanc a la Plaça Sant Jaume

Amb motiu de la concentració homenatge a les dones assassinades a causa  de la violència masclista, el passat dilluns 17 de juny a les 20h a la Plaça Sant Jaume, més de 200 persones van gaudir de l'actuació de Dones de Blanc.

                             Des de l'1 de gener de 2013, hem de lamentar l'assassinat de 29 dones a  causa de la violència masclista.

Sophie Blanchard – The High Flying Frenchwoman Who Revealed the Thrill and Danger of Ballooning 1778-1819

El seu món va ser l'aire i va obrir a totes les dones el camí per aconseguir el cel.

A la tarda del 6 de juliol de 1819, una multitud es va reunir per a una festa als jardins de Tivoli, a París. Sophie Blanchard, de 41 anys, s'ha descrit que l'aeronauta "encara jove, alegre i amigable", es va aixecar de la gespa florida al compàs de la música i de la flamarada dels focs artificials. Malgrat els recels, que havia planejat fer la seva demostració : "Foc de Bengala", una exhibició pirotècnica de combustió lenta. Mentre munta el seu globus, va dir, "Allons, ce sera pour la Derniere fois" ("Anem, això serà l'última vegada").En un vestit blanc elaborat i barret a joc amb accessoris amb una ploma d'estruç, Blanchard, portant una torxa, va començar el seu ascens. Els vents la van portar lluny dels jardins. Des de dalt, va encendre els focs artificials i els va deixar caure en paracaigudes, llums de Bengales penjaven per sota del seu globus. De sobte hi va haver una espurna i apareixent del cel, les flames es van disparar des de la part superior del globus.

"Beautiful! ¡Bell! Viu Madame Blanchard, "va cridar algú de la multitud. El globus va començar a baixar,  estava en flames. "Es va il · luminar París com un immens far en moviment", deia un compte.  Blanchard preparada per a l'aterratge quan el globus va fer un lent descens, de tornada als jardins al llarg de la Rue de Provence. Va tallar deixa anar llast per reduir encara més la caiguda, i semblava que ella podria arribar fora de perill a la terra. Llavors la cistella va colpejar el sostre d'una casa i Blanchard punta a terme, donant tombs al llarg del sostre i al carrer, on, segons un informe periodístic, "ella  va deixar la vida." Mentre tot Europa va lamentar la mort de Sophie Blanchard, alguns van advertir, com era previsible, que un globus no era lloc per a una dona. Va ser enterrada al cementiri de Pere Lachaise a París, sota una làpida que representa el seu globus en flames, amb l'epitafi Victime de són Art et de són Intrepidite (víctima del seu art i intrepidesa).

 Va ser la primera dona en volar en globus, va batre  el record d'ascensió de la seva època 1811, amb 3600 metres, especialitzant-se en vols nocturns. Fou la primera persona en creuar volant els Alps.

Fa temps que vols deixar de fumar i no pots? l' Estiu un bon moment per fer-ho!

Recordem la campanya del 27 al 31 de maig  que se celebra la 

setmana sense fum.

L'any 2011, a Catalunya, una de cada tres persones de 15 anys o més fuma diàriament o ocasionalment (29,5%). La prevalença de consum de tabac és més elevada entre els homes (35,8%) que entre les dones (23,4%). En ambdós sexes, el grup d'edat que presenta més prevalença és el de 25 a 34 anys.

La prevalença de consum de tabac s'ha estabilitzat en els darrers cinc anys, després d'un període de decreixement iniciat als anys noranta, entre els homes, i a mitjans de la dècada passada, en les dones. Amb tot, la prevalença de consum diari* de tabac és elevada en comparació amb la d'altres països de l'OCDE.  Els joves de 15 a 24 anys són el grup d'edat que ha presentat una disminució més important del tabaquisme en els darrers 10 anys: del 39,9% de fumadors al 2002 a 32,4% al 2011. Aquest fet és especialment important ja que afecta les edats en què acostuma a aparèixer l'hàbit. En canvi, el grup de 55 a 64 anys ha incrementat la prevalença durant el mateix període, com a conseqüència del desplaçament de les cohorts més fumadores cap a aquestes edats.

En ambdós sexes, les persones amb nivell d’estudis universitaris presenten una prevalença de tabaquisme menor a la resta de grups (estudis secundaris i primaris o sense estudis).

*L'indicador fa referència a la prevalença de consum diari i ocasional. Les dades de consum diari han estat calculades exclusivament per permetre la comparació amb els valors d'altres països europeus.
Fa temps que vols deixar de fumar i no pots? Vols descobrir com fer-ho? Acosta’t al CAP i t’explicaran com fer-ho!
Amb l’ojectiu de que el màxim nombre de persones deixin de fumar, al CAP hi ha informació al respecte visita a la infermera,  ella t'aconsellarà !.

Al CAP hi trobereu vídeos, un estand informatiu, cooximetris…. i si porteu els les vostres cigarretes, us les intercanviaran per premis!

No ho dubteu, 

avui es un bon dia per deixar de fumar. 

Al CAP us ajudem!

Per a més informació, adreceu-vos a la vostra infermera.

Estrenem el juliol amb Irene Joliot Curie guardonada el 1935 amb el Premi Nobel de Química

Irène Joliot-Curie va mostrar des de la infància la seva intel · ligència i el seu talent excepcional per a les matemàtiques. Va començar el col · legi als 6 anys. Als 10 anys, donades les seves capacitats i l'interès que professava per les matemàtiques, semblava que no hi havia una escola apropiada per a ella en tot París, així que Irène va estudiar en la seva pròpia escola, coneguda com la Cooperativa, al costat d'altres infants  de prestigiosos científics i  intel · lectuals. Entre els seus professors es trobaven Marie Curie, Paul Langevin i Jean Perrin. També van ser molt importants per al seu desenvolupament intel · lectual les contínues converses amb la seva mare i la correspondència entre elles.

Irène finalitzar els seus estudis de secundària al Col · legi de Sévigné, una escola independent situada al centre de París. Va ingressar a la Universitat de la Sorbona a l'octubre de 1914 per a estudiar física i matemàtiques. A causa del esclat de la Primera Guerra Mundial, va deixar la Sorbona en 1916 per a treballar com a infermera radiològica ajudant la seva mare a salvar la vida dels nombrosos ferits de guerra. Irène estendre aquest treball dirigint el desenvolupament dels dispositius de diagnòstic de raigs X en les instal · lacions d'hospitals militars de Bèlgica i França. Després de la guerra va rebre la Medalla Militar.

En 1918 es va unir a la plantilla de l'Institut del Radi com a assistent de la seva mare. Durant aquest temps va completar la seva tesi doctoral sobre els rajos alfa del poloni, que va defensar el 1925 a la Universitat de París. Frédéric Joliot, seguint el suggeriment del seu mentor Paul Langevin, va visitar l'Institut uns mesos abans (desembre de 1924) per trobar-se amb Marie. Aquesta el va convidar a quedar-se com un dels seus assistents. Irène va ser l'encarregada d'ensenyar les tècniques necessàries per treballar amb la radioactivitat.El 29 d'octubre de 1926, Irène es va casar en una cerimònia civil amb Frédéric, que es convertiria en el company amb qui va compartir el seu interès en la ciència, els esports i les seves inquietuds artístiques i humanistes. La seva filla Helene va néixer el 17 de setembre de 1927 i el seu fill Pierre el 12 de març de 1932. Igual que ja fes la seva mare, Irène va saber combinar les fues facetes  família i activitat científica, tot i que tant ella com el seu marit dedicaven molt de temps al seu treball al laboratori. 

En col · laboració amb el seu marit, va realitzar un treball molt important sobre la radioactivitat natural i artificial, la transmutació dels elements i la física nuclear. En 1932, any en què va començar a treballar a la Facultat de Ciències de París, Irène i Frédéric van fallar en la interpretació d'un experiment (en el qual van irradiar parafina utilitzant poloni) que Chadwick va repetir i va ampliar i la correcta interpretació conduir al descobriment del neutró en aquest mateix any, pel que va rebre el Premi Nobel de Física en 1935. També en 1932, els Joliot-Curie van confirmar el descobriment del positró per part d'Anderson.
El 1934 van resumir el seu treball en un article conjunt titulat Production artificielle d'éléments radioactifs. Preuve chimique de la Transmutation des éléments. En aquest article es demostrava per primera vegada la creació de radioisòtops artificials per bombardeig de bor, alumini o magnesi amb partícules alfa (nuclis d'heli). Certs isòtops són inestables i emeten radiació en el seu procés de descomposició, a diferència dels isòtops naturals, que són estables. Amb el temps es va poder comprovar que qualsevol element que presentés un o més tipus estables de nuclis podia també presentar nuclis radioactius.
Aquest descobriment va canviar la taula periòdica, a la es van afegir més de 400 radioisòtops. La concentració i aïllament d'aquests radioisòtops i la seva disponibilitat permetre el seu ús en medicina, investigació i en la fabricació de noves armes. També va canviar la forma de veure els elements químics, la relació entre ells, incloent els fenòmens de fissió de nuclis pesats en altres més lleugers o la fusió de nuclis lleugers per formar nuclis més pesants.

Abans que la transcendència del descobriment pogués ser completament assimilada, els Joliot-Curie van ser guardonats amb el Premi Nobel de Química (1935). En els anys següents van estendre el seu treball a la identificació dels productes de la fissió nuclear i es van involucrar en el debat sobre l'impacte social de l'ús de la radioactivitat. Després de la consecució del Premi Nobel, la família es va traslladar a una casa en els límits del Pars de Sceaux.

Irène era socialista i demostrar en moltes ocasions la seva creença en la igualtat social. El seu sentit de la responsabilitat social va portar a afiliar-se al Partit Socialista el 1934 i al Comitè de Vigilància d'Intel · lectuals Antifeixistes en 1935. També va participar activament en la lluita pel desenvolupament social i intel · lectual de les dones. Va ser membre del Comitè Nacional de la Unió de les Dones Franceses i del Consell per a la Pau Mundial.

En començar la Guerra Civil Espanyola va prendre partit pel govern legítim de la República Espanyola i en aquest mateix any (1936) va ser una de les 3 dones que van participar en el govern del Front Popular Francès. Com Subsecretaria d'Estat de la Investigació Científica establir els fonaments costat de Jean Perrin del que més tard seria el Centre National de la Recherche Scientifique. En 1937 va aconseguir la càtedra a la Facultat de Ciències de París.