Sophie Blanchard – The High Flying Frenchwoman Who Revealed the Thrill and Danger of Ballooning 1778-1819

El seu món va ser l'aire i va obrir a totes les dones el camí per aconseguir el cel.

A la tarda del 6 de juliol de 1819, una multitud es va reunir per a una festa als jardins de Tivoli, a París. Sophie Blanchard, de 41 anys, s'ha descrit que l'aeronauta "encara jove, alegre i amigable", es va aixecar de la gespa florida al compàs de la música i de la flamarada dels focs artificials. Malgrat els recels, que havia planejat fer la seva demostració : "Foc de Bengala", una exhibició pirotècnica de combustió lenta. Mentre munta el seu globus, va dir, "Allons, ce sera pour la Derniere fois" ("Anem, això serà l'última vegada").En un vestit blanc elaborat i barret a joc amb accessoris amb una ploma d'estruç, Blanchard, portant una torxa, va començar el seu ascens. Els vents la van portar lluny dels jardins. Des de dalt, va encendre els focs artificials i els va deixar caure en paracaigudes, llums de Bengales penjaven per sota del seu globus. De sobte hi va haver una espurna i apareixent del cel, les flames es van disparar des de la part superior del globus.

"Beautiful! ¡Bell! Viu Madame Blanchard, "va cridar algú de la multitud. El globus va començar a baixar,  estava en flames. "Es va il · luminar París com un immens far en moviment", deia un compte.  Blanchard preparada per a l'aterratge quan el globus va fer un lent descens, de tornada als jardins al llarg de la Rue de Provence. Va tallar deixa anar llast per reduir encara més la caiguda, i semblava que ella podria arribar fora de perill a la terra. Llavors la cistella va colpejar el sostre d'una casa i Blanchard punta a terme, donant tombs al llarg del sostre i al carrer, on, segons un informe periodístic, "ella  va deixar la vida." Mentre tot Europa va lamentar la mort de Sophie Blanchard, alguns van advertir, com era previsible, que un globus no era lloc per a una dona. Va ser enterrada al cementiri de Pere Lachaise a París, sota una làpida que representa el seu globus en flames, amb l'epitafi Victime de són Art et de són Intrepidite (víctima del seu art i intrepidesa).

 Va ser la primera dona en volar en globus, va batre  el record d'ascensió de la seva època 1811, amb 3600 metres, especialitzant-se en vols nocturns. Fou la primera persona en creuar volant els Alps.