Estrenem el juliol amb Irene Joliot Curie guardonada el 1935 amb el Premi Nobel de Química

Irène Joliot-Curie va mostrar des de la infància la seva intel · ligència i el seu talent excepcional per a les matemàtiques. Va començar el col · legi als 6 anys. Als 10 anys, donades les seves capacitats i l'interès que professava per les matemàtiques, semblava que no hi havia una escola apropiada per a ella en tot París, així que Irène va estudiar en la seva pròpia escola, coneguda com la Cooperativa, al costat d'altres infants  de prestigiosos científics i  intel · lectuals. Entre els seus professors es trobaven Marie Curie, Paul Langevin i Jean Perrin. També van ser molt importants per al seu desenvolupament intel · lectual les contínues converses amb la seva mare i la correspondència entre elles.

Irène finalitzar els seus estudis de secundària al Col · legi de Sévigné, una escola independent situada al centre de París. Va ingressar a la Universitat de la Sorbona a l'octubre de 1914 per a estudiar física i matemàtiques. A causa del esclat de la Primera Guerra Mundial, va deixar la Sorbona en 1916 per a treballar com a infermera radiològica ajudant la seva mare a salvar la vida dels nombrosos ferits de guerra. Irène estendre aquest treball dirigint el desenvolupament dels dispositius de diagnòstic de raigs X en les instal · lacions d'hospitals militars de Bèlgica i França. Després de la guerra va rebre la Medalla Militar.

En 1918 es va unir a la plantilla de l'Institut del Radi com a assistent de la seva mare. Durant aquest temps va completar la seva tesi doctoral sobre els rajos alfa del poloni, que va defensar el 1925 a la Universitat de París. Frédéric Joliot, seguint el suggeriment del seu mentor Paul Langevin, va visitar l'Institut uns mesos abans (desembre de 1924) per trobar-se amb Marie. Aquesta el va convidar a quedar-se com un dels seus assistents. Irène va ser l'encarregada d'ensenyar les tècniques necessàries per treballar amb la radioactivitat.El 29 d'octubre de 1926, Irène es va casar en una cerimònia civil amb Frédéric, que es convertiria en el company amb qui va compartir el seu interès en la ciència, els esports i les seves inquietuds artístiques i humanistes. La seva filla Helene va néixer el 17 de setembre de 1927 i el seu fill Pierre el 12 de març de 1932. Igual que ja fes la seva mare, Irène va saber combinar les fues facetes  família i activitat científica, tot i que tant ella com el seu marit dedicaven molt de temps al seu treball al laboratori. 

En col · laboració amb el seu marit, va realitzar un treball molt important sobre la radioactivitat natural i artificial, la transmutació dels elements i la física nuclear. En 1932, any en què va començar a treballar a la Facultat de Ciències de París, Irène i Frédéric van fallar en la interpretació d'un experiment (en el qual van irradiar parafina utilitzant poloni) que Chadwick va repetir i va ampliar i la correcta interpretació conduir al descobriment del neutró en aquest mateix any, pel que va rebre el Premi Nobel de Física en 1935. També en 1932, els Joliot-Curie van confirmar el descobriment del positró per part d'Anderson.
El 1934 van resumir el seu treball en un article conjunt titulat Production artificielle d'éléments radioactifs. Preuve chimique de la Transmutation des éléments. En aquest article es demostrava per primera vegada la creació de radioisòtops artificials per bombardeig de bor, alumini o magnesi amb partícules alfa (nuclis d'heli). Certs isòtops són inestables i emeten radiació en el seu procés de descomposició, a diferència dels isòtops naturals, que són estables. Amb el temps es va poder comprovar que qualsevol element que presentés un o més tipus estables de nuclis podia també presentar nuclis radioactius.
Aquest descobriment va canviar la taula periòdica, a la es van afegir més de 400 radioisòtops. La concentració i aïllament d'aquests radioisòtops i la seva disponibilitat permetre el seu ús en medicina, investigació i en la fabricació de noves armes. També va canviar la forma de veure els elements químics, la relació entre ells, incloent els fenòmens de fissió de nuclis pesats en altres més lleugers o la fusió de nuclis lleugers per formar nuclis més pesants.

Abans que la transcendència del descobriment pogués ser completament assimilada, els Joliot-Curie van ser guardonats amb el Premi Nobel de Química (1935). En els anys següents van estendre el seu treball a la identificació dels productes de la fissió nuclear i es van involucrar en el debat sobre l'impacte social de l'ús de la radioactivitat. Després de la consecució del Premi Nobel, la família es va traslladar a una casa en els límits del Pars de Sceaux.

Irène era socialista i demostrar en moltes ocasions la seva creença en la igualtat social. El seu sentit de la responsabilitat social va portar a afiliar-se al Partit Socialista el 1934 i al Comitè de Vigilància d'Intel · lectuals Antifeixistes en 1935. També va participar activament en la lluita pel desenvolupament social i intel · lectual de les dones. Va ser membre del Comitè Nacional de la Unió de les Dones Franceses i del Consell per a la Pau Mundial.

En començar la Guerra Civil Espanyola va prendre partit pel govern legítim de la República Espanyola i en aquest mateix any (1936) va ser una de les 3 dones que van participar en el govern del Front Popular Francès. Com Subsecretaria d'Estat de la Investigació Científica establir els fonaments costat de Jean Perrin del que més tard seria el Centre National de la Recherche Scientifique. En 1937 va aconseguir la càtedra a la Facultat de Ciències de París.