De l’hora violeta als barris violetes

 
Bon dia,

De l’hora violeta als barris violetes. El 13 de juny Montserrat Roig i Francitorra hauria fet 75 anys. Aquest cap de setmana he tornat a veure el documental dirigit per Neus Ràfols García, cap de comunicació de la CONFAVC, confederació d’associacions  veïnals de Catalunya; que explora l’univers i el pensament d’aquesta donassa mai prou reconeguda, us el recomano!

L’escriptora parlava: “ha arribat l’hora de dir-li a l’amant, al marit, a l’home que diu que t’estima molt, però que no suporta que concedeixis temps i energia i  et cremis les celles i engreixis el cul durant la nit davant de la remaleïda màquina d’escriure» que això és el que tu vols!

El seu lideratge es totalment vigent,  reclama a la ciutadania que les dones siguin les verdaderes protagonistes en la construcció de la societat: «El feminisme per a ésser total ha de saber emmarcar-se en un context polític que sigui alliberador. El feminisme aporta als homes i les dones una nova manera de concebre la societat. És la lluita en què les dones ens sentim realment protagonistes. El feminisme, cal aclarir-ho, no va en contra de la família ni contra el matrimoni, ni contra els homes, sinó contra que siguin cèl·lules socials que es mantenen més per raons econòmiques i de poder que no per raons d’afecte».    

Criticava  lo social perquè s’havia obligat a les dones mitjançant la pressió moral a complir els seus rols de mare i de muller sacrificada. Davant d’això, ella va decidir no renunciar a la seva carrera professional i ser mare dues vegades. Tot i així, la Montserrat no mitificava la maternitat i reconeixia que, a vegades, era feixuga: «He estat una mare bastant destralera. Al matí se’m cremaven les torrades». Ella se sentia una mica culpable de dedicar tantes hores a escriure, i al mateix temps es rebel·lava contra aquest sentiment perquè explicava,  la majoria d’homes no tenien aquest tipus de remordiments, ni tenen!.

No va voler acceptar mai el xantatge o la dicotomia o ets bona mare o ets bona professional.

I que en diria ella ara dels assassinats per violència masclista que any rere any deixen un munt de víctimes i famílies destrossades. Catalunya suspèn en aquest sentit.  Doncs, que aquests assassinats són una qüestió d’estat i fins que tota la societat i els governs no ho creguin realment amb múltiples accions hi haurà homes assassins de dones. Amb l’objectiu de rescatar la memòria històrica, nosaltres als barris, des dels barris, barris violetes,  continuarem aquesta tasca per preservar la memòria d’aquestes dones assassinades i per seguir el seu mestratge.