Venim de lluny, tenim una llarga història feminista, i un recorregut de molts març 8 prenent el carrer, la plaça, la paraula amb el propòsit de subvertir l’ordre del món i el discurs heteropatriarcal, racista i neoliberal.
Al crit de “ni una menys, vives ens volem” que van llançar les feministes argentines es va dur a terme la primera vaga global de dones de treball productiu i reproductiu el 8 de març de 2017. Milions de dones de 70 països, des de l’Argentina a Polònia , des de Turquia als Estats Units, des de Brasil a Itàlia passant per les nostres terres, ens contagiem i ocupem els carrers per fer visibles els nostres treballs, les nostres demandes i els nostres cossos.
Perquè en els últims anys des del moviment feminista intergeneracional, creixent en nombre i en energia, impulsem i desenvolupem propostes i idees per pensar en altres vides i un altre món. Som milers, milions, les dones disposades a aconseguir-ho, i anem a per totes.
Volem arribar més lluny i visibilitzar amb una vaga més àmplia dels anys anteriors, la nostra força, la nostra ràbia i dolor i alhora la nostra alegria compartida de saber-nos fortes. Volem que ningú pugui mirar a un altre costat davant de les nostres propostes i la nostra centralitat en el món.
Per això la Comissió 8 març del moviment feminista ens convoquem a una vaga feminista. És una vaga que va més més enllà del que s’identifica com atur laboral perquè la participació de les dones és nuclear en totes les esferes de la vida, i la vaga ha d’assolir també altres treballs i espais: el de les cures, el consum, la vida estudiantil i associativa.
Una vaga de dones en la qual podrem reflexionar col·lectivament què poden fer tots i cadascun dels homes per canviar una situació sobre la qual s’haurien d’haver manifestat ja contraris a ella.
Practiquem un feminisme interseccional perquè sabem que estem travessades per desigualtats i precarietats que ens situen en llocs molt diversos davant del patriarcat, el treball assalariat, les cures, el consum, l’exercici dels nostres drets, la formació i la participació ciutadana, per les diferències que travessem alguna de nosaltres segons la procedència, la classe, l’edat, l’orientació sexual, la identitat de gènere i habilitats. Però la vaga és de totes, hi ha un buit per a totes i cadascuna de nosaltres en la nostra vaga feminista del 8M.
Ens convoquem totes, com van fer les nostres antecessores, per trencar els privilegis d’una societat patriarcal i capitalista, racista i heteronormativa. Ens convoquem totes a aquesta vaga que té els seus antecedents en la tragèdia que va suposar per a les nostres germanes que van ser assassinades, cremades, acusades de “bruixes”, per perpetuar el control del model social i econòmic masculí, que se sentia amenaçat.
El nostre és un crit global, transfronterer i transcultural. Som un moviment internacional divers que planta cara a l’ordre patriarcal, racista, capitalista i depredador amb el medi ambient, i que proposa altres vides i un altre món radicalment diferent. Formem part de les lluites contra les violències masclistes, pel dret a decidir sobre el nostre cos i la nostra vida, per la justícia social, l’habitatge, la salut, l’educació, la sobirania alimentària, i la laïcitat, contra l’extractivisme i els tractats de lliure comerç, l’explotació i moltes altres lluites col·lectives. Unides per una altra forma d’entendre i organitzar la vida, l’economia i les relacions. Perquè som antimilitaristes i estem contra les guerres, i les fronteres, contra els Estats autoritaris i repressors que imposen lleis mordassa i criminalitzen la protesta i la resistència feminista. Unides a les dones que defensen els drets humans i la terra, arriscant les seves vides.
Formem part d’un procés de transformació radical de la societat, de la cultura, de l’economia, de les relacions. Volem ocupar l’espai públic, reapropiar-nos de la decisió sobre el nostre cos i la nostra vida, reafirmar la força política de les dones, lesbianes i trans i preservar el planeta en què vivim.
I per això el 8M pararem nostre consum, el treball domèstic i les cures, el treball remunerat i els nostres estudis, per demostrar que sense nosaltres no es produeix, i sense nosaltres no es reprodueix.
Això ni comença ni s’acaba el 8 de març. El procés comença molt abans del dia de la vaga, fent reunions, construint propostes, teixint xarxes, posant en marxa processos de contagi … i culminarà el dia 8 amb una vaga en què visibilitzarem les nostres denúncies i exigències en tots els espais, prenent les carrers en pobles i ciutats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada