Aquest any el lema s'anomena"Sóc de la Generació Igualtat": Pels drets de les dones",
seguint els passos de la campanya d'ONU Dones amb el mateix nom (Generació
Igualtat) i que commemora el 25è aniversari de la Declaració i Plataforma d'
acció de Beijing (1995), el full de ruta més progressista per a l'empoderament
de les dones i les nenes a tot el món.
A més en aquest any
també se celebraran altres èxits significatius per a l'Organització, com pot
ser el 10è aniversari de la creació d'ONU Dones, entre d'altres.
El consens que està
sorgint a nivell mundial és que, malgrat alguns progressos, el canvi real ha
estat desesperadament lent per a la majoria de les dones i nenes al món. A el
dia d'avui, cap país pot pretendre que ha assolit la igualtat de gènere. Hi ha
una sèrie d'obstacles que romanen sense canvis. Les dones i les nenes segueixen
sent infravalorades; treballen més, guanyen menys i tenen menys opcions; i
pateixen múltiples formes de violència a la llar i en espais públics. A més, hi
ha una amenaça significativa de reversió dels èxits feministes que tant
d'esforç va costar aconseguir.
L'any 2020
representa una oportunitat excepcional per mobilitzar l'acció mundial per tal
d'aconseguir la igualtat de gènere, MÉS EQUITAT i aconseguir el ple gaudi dels drets humans de totes
les dones i nenes.
respecte a la diversitat, dins i fora del terreny de joc,
garantint els missatges de respecte i de dignitat de la persona.
També vetllarem per oferir entorns segurs on la persona pugui
expressar la seva
orientació sexual, la seva identitat de gènere o expressió de
gènere,
si així ho desitja.
Denunciarem les actituds LGTBIFòbiques, tan físiques com verbals,
així com qualsevol comentari i/o conducta que atempti contra la llibertat sexual i de
gènere. Facilitarem el recolzament i la formació necessària per tal de
garantir que les persones responsables dels clubs, dels entrenaments, els esportistes, les
esportistes i les entitats
vinculades al món de l’esport coneguin la diversitat LGTBIQ+ i els
drets de totes lespersones de gaudir de l’esport sense cap tipus de
discriminació.
Per tot això, ENS
COMPROMETEM a treballar per afavorir el respecte a la diversitat, dins i fora
del terreny de joc, garantint els missatges de respecte a l’alteritat i de
dignitat de la persona. També vetllarem per oferir entorns segurs on la persona
pugui expressar la seva orientació sexual, la seva identitat de gènere o expressió
de gènere, si així ho desitja. Facilitarem el recolzament i la formació
necessària per tal de garantir que les persones responsables dels clubs, dels
entrenaments, els esportistes, les esportistes i les entitats vinculades al món
de l’esport coneguin els conceptes LGTBIQ+ i els drets de totes les persones de
gaudir de l’esport sense cap tipus de discriminació.
AMB ORGULL coincideix enguany amb la commemoració del Dia
Internacional contra l’Homofòbia al Futbol, el 19 de febrer. Aquesta data recorda el
dia què va néixer el futbolista professional anglès, d’origen nigerià, Justin Fashanu. El
jugador va fer pública la seva homosexualitat en plena carrera professional, i va rebre
una pressió tan forta que el va dur al suïcidi l'any 1998. Justin Fashanu ha
esdevingut el símbol de la lluita del col·lectiu LGTBIQ+ (Lesbianes, Gais,
Trans*, Bisexuals, Intersexuals, Queer) en l’àmbit esportiu. Tot i el pas
del temps i ja en ple segle XXI, encara perduren velles nocions de
masculinitat en el món de l’esport. Tret d’escasses excepcions, el joc
professional en la major part dels esports, es continua atribuint al
gènere masculí. Les dones poden expressar i han de demostrar aspectes que,
sovint, s’atribueixen als homes, havent d’elegir les seves identitats com
a dones i com a esportistes. Pels homes, transgredir aquests límits
de gènere no és tan fàcil i, menys, en el món de l’esport i l’activitat
física.
Les persones amb orientacions, identitats i expressions no
normatives que fan esport, no són lliures d’expressar-se obertament. Les criatures, els homes
i les dones del col·lectiu LGTBIQ+ i les persones trans*, han estat i continuen
sent les més castigades.
Als camps, dins i fora, es continuen escoltant insults, rumors i
estereotips de gènere, comentaris homòfobs i racistes. L’Ajuntament de Lleida, amb
la col·laboració de Colors de Ponent, del Club AEM, Balàfia Vòlei, Imma
Ojer, del Club Handbol Pardinyes i tota la comunitat endega la
Campanya de sensibilització AMB ORGULL, per a la plena inclusió i contra
l’Lgtbifòbia al món de l’Esport.
Tot i comptar amb lleis que salvaguarden els drets de les persones
LGTBIQ+, com la Llei 11/2014, de 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes,
gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la
bifòbia i la transfòbia, vigent a Catalunya, queda molt camí per fer per tal d’incorporar
conceptes i fer-los efectius en el món de l’Esport, tan dins com fora de terreny de joc. Ara és del tot necessari obrir les mirades i activar la lluita
contra l’homofòbia, la bifòbia, la transfòbia i el racisme si volem esdevenir una societat més
justa, respectuosa i inclusiva.
Considerem que el món de l’esport i l’activitat física ha de ser
un espai inclusiu,
respectuós amb l’alteritat, de promoció de la salut i dels valors
fonamentals i, a l’hora, un espai de relacions interpersonals on és primordial la
convivència.
Així doncs, és de cabdal importància que, qualsevol persona, sigui
quina sigui la seva orientació sexual, la seva identitat de gènere o expressió de
gènere, el seu origen o les seves creences, pugui gaudir de l’esport en un entorn segur i de
respecte vers la diversitat i la diferència.
El col·lectiu LGTBIQ+ ha de poder ser visible sense pors. Per
això, continuarem treballant plegats per aconseguir espais lliures de violència, de masclismes,
d’LGTBIfòbia i de racisme, tant des dels clubs esportius de Lleida com des dels
diferents àmbits i serveis de la Paeria, especialment, des de la regidoria d’Esports i
Activitat Física, la regidoria d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, el Servei d’Atenció
Integral i l’Oficina de Drets Humans.
Per tot això, ENS COMPROMETEM a
treballar per afavorir el respecte a la diversitat, dins i fora del
terreny de joc, garantint els missatges de respecte a l’alteritat i de
dignitat de la persona. També vetllarem per oferir entorns segurs on
la persona pugui expressar la seva orientació sexual, la seva identitat de
gènere o expressió de gènere, si així ho desitja.
Facilitarem el recolzament i la formació necessària per tal de
garantir que les persones responsables dels clubs, dels entrenaments, els esportistes, les
esportistes, les persones que treballen pel món de l'esport i les
entitats vinculades a aquest món coneguin els conceptes LGTBIQ+ i els
drets de totes les persones de gaudir de l’esport sense cap tipus de
discriminació.
L’objectiu de la campanya és promoure una presència més gran de les dones esportistes als mitjans, contribuint així a avançar a cap a la plena igualtat, trencar estereotips socials i mediàtics respecte de l’esport femení i posicionar-lo com un contingut d’interès i capaç d’atraure grans audiències. També pretén consolidar en l’audiència -especialment en infants i adolescents- referents de l’esport femení, ja que massa sovint només tenen com a referents esportistes masculins.
Les curses d'orientació s’adhereixen a la campanya #ThoEstasPerdent impulsada per la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i que té com a objectiu impulsar l’esport femení en els mitjans de comunicació. La campanya té com a lema "Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle".
Les orientadores Ampa Gil (COB), Marta Bruns (Aligots), Annabel Valledor (BO), Xènia Ledesma (Xinoxano) i Judit Ravell (Montsant) fan una crida a les altres orientadores catalanes a impulsar-la a través de les xarxes socials amb les etiquetes #ThoEstasPerdent #Esportfemeni
L’actual presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Laura Martínez i la que va iniciar aquesta tasca, Joaquima Alemany, van ser les encarregades d’analitzar les aportacions de l’ICD durant aquests 30 anys.L’acadèmica de la UAB, Sara Moreno, i la poeta Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Marta Pesarrodona, van aprofundir en el moment actual de les polítiques públiques d’igualtat efectiva de dones i homes.
El president de la Generalitat, Quim Torra i la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, van presidir l’acte d’aniversari d’aquest òrgan adscrit al departament de la Presidència, que dissenya, impulsa, coordina i avalua les polítiques per a l'equitat de gènere que desenvolupa l'Administració de la Generalitat, a partir de les competències exclusives que atorga l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. I que actualment desplega la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista i la Llei 17/2005, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.
Us informem
que aquest divendres 14 de febrer de 2020, tindrà lloc un gran manifestació de la pagesia de Lleida
i comarques, demanem preus justos
per poder continuar vivint de la pagesia en un moment molt complicat per les
nostres veïnes i veïns de l’Horta de
Lleida, amb el lema “Salvem la
pagesia, defensem el món rural”.
Està previst
que hi participin tractors i que arribin fins a la ciutat de Lleida per denunciar la situació crítica
que travessa la pagesia, per reivindicar
solucions i que aquest sector tingui futur.
Les dones de
la Comissió de l’Horta de la FAVLL també hi participaran amb una pancarta que sortiran a les 9 h del matí, des de l’escultura
del Tractor dels Camps Elisis direcció a la plaça Sant Joan. A la plaça Sant
Joan s’iniciarà un recorregut per tota la ciutat de Lleida, tan persones com
tractors. I animen a totes les veïnes i veïns dels barris i de les partides de la
l’Horta de Lleida que també hi participin, per donar
suport a aquest col·lectiu i assegurar
el seu futur, perquè és imprescindible per continuar vivint de la terra.
Les dones de l’ONU pensen seriosament en els propòsits de l’Any 2020, perquè estem a la vora d’un oportunitat generacional i el canvi de joc de la carrera cap a la igualtat de gènere ets tu!!!
Quan cadascú de nosaltres decideixi que la igualtat de gènere és bona per a tots nosaltres, farem salts i passes endavant. Per exemple, podem resoldre compartir responsabilitats assistencials a casa?
Podem orientar les dones i les nenes
per augmentar la seva carrera professional?
Podem prometre no participar ni condonar un llenguatge masclista i comentaris que normalitzin la
Protestarem contra les injustícies quan les vegem?
Podem ensenyar als nostres fills i filles a ser inclusius i discutir què significa la igualtat de gènere?
Podem llegir un llibre feminista cada mes per entendre millor les diverses experiències de dones de tot el món? Aquí hi ha una llista de només 12 llibres feministes que tothom hauria de llegir a rel = "noopener noreferrer"
Hem preguntat a les i als nostres seguidors de xarxes socials quines són els seus propòsits d’igualtat de gènere per al 2020?
Joan Murray, Jane Hughes, Mavis Batey, Margaret Rock i Ruth Briggs
Hi ha una visió heroica de la història, del progrés i de la ciència. Consisteix a personalitzar els descobriments, el avenços i la glòria. Recentment, la pel·lícula The imitation game (2014), traduïda al castellà com Descifrando Enigma, ha fet una reconstrucció de la contribució del matemàtic britànic Alan Turing, criptoanalista tingut com a iniciador de la moderna ciència de la computació. A Turing se li reconeix haver desxifrat els codis secrets nazis continguts en la màquina Enigma però no ho va fer sol, va comptar amb la inestimable col.laboració de Joan Clarke i tot un equip humà al darrere, on més de tres cuartes parts eren dones. Historiadors i militars consideren que aquest fet no sols va contribuir de manera determinant al desenllaç de la Segona Guerra Mundial en favor dels aliats, sinó que a ulls de molts Turing és santificat com a fundador de la informàtica però no ho va fer sorl, va ser tot un treball d'equip. Recupem l'escrit de Josep Lluís Barona del 2017, i fem un text lliure, (https://metode.cat/revistes-metode/seccions/histories-cientifics/desxifradores-bletchley-park.html)
Les tensions militars que abocaren a la Segona Guerra Mundial feren del GC&CS una organització estratègica dels serveis secrets britànics. Al centre hi arribaren a treballar vora deu mil persones cap al final de la guerra, en 1945, de les quals –ara ho sabem– un 75 % eren dones. Entre elles es trobaven Joan Clarke, va arribar a ser subdirectora del departament encarregat de descifrar els missatges de l' Armada Alemanya, Joan Murray, Jane Hughes, Mavis Batey, Margaret Rock i Ruth Briggs. Quan Gran Bretanya va declarar la guerra a Alemanya, Alastair Denniston va adonar-se que per descodificar els missatges encriptats de les màquines electromecàniques de l’enemic necessitava matemàtics i criptoanalistes. La majoria dels barons joves havien estat reclutats per anar al front, així doncs, les dones van ocupar un lloc que, segurament, en condicions de normalitat social haurien ocupat els homes. La majoria d’elles pertanyien a la burgesia mitjana i tenien graus universitaris en matemàtiques, física i enginyeria. El seu treball va ser excel·lent i van demostrar total capacitat per a suplir amb igualtat de condicions i eficàcia tècnica un treball matemàtic que requeria mètode i coneixement. La màquina que feien servir els alemanys des del 1930, Enigma, i les màquines ideades per la companyia alemanya Lorenz disposaven de mecanismes rotatoris capaços de xifrar i desxifrar missatges. Les dones de Bletchley Park realitzaren durant la guerra tasques complexes de càlcul i codificació que abocaren al desenvolupament integral de la informàtica.
Un seguit de llibres i articles de premsa ha revelat les biografies personals i el treball tècnic d’aquelles dones: Codebreakers: The inside story of Bletchley Park (1993), The secrets of station X: How the Bletchley Park codebreakers helped win the war (2004), o The Bletchley girls. War, secrecy, love and loss: The women of Bletchley (2015). El treball probabilístic i matemàtic que allí varen desenvolupar col·lectivament és avui ben conegut i l’edifici de Bletchley Park és un museu visitat per centenars de milers de persones que ara ja coneixen la important contribució d’aquelles dones.
Enfront de la visió heroica i personal de la història de la ciència i la tecnologia, aquest relat de les desxifradores de codis de Bletchley Park demostra que l’evolució de la ciència i la societat és sempre un treball col·lectiu, dones i homes pel progrés de la HUMANITAT.
Reconeguts a l'article 26 del Reglament de Participació Ciutadana de 2006. Són els òrgans de participació establerts sobre la base dels criteris que configuren zones urbanes o barris delimitats per la història o per la geografia administrativa local. Hi participen aquelles entitats específiques de la zona o del barri o les persones que hi tinguin interès.
PER SABER-NE MÉS CLIQUEU DAMUNT DE LA IMATGE
La participació del públic, també coneguda com a participació ciutadana o participació pública, és la inclusió del públic en les activitats de qualsevol organització o projecte realitzats per entitats o administracions. La participació del públic és similar, però més inclusiva, que la participació dels grups d'interès!!
