Un any per reivindicar Dolors Monserdà
Monserdà arriba al feminisme des de la preocupació pels problemes socials. Dedica vida i obra al millorament de la dona, però no de totes, sinó de les pobres, de les obreres. Tria les dones més desfavorides perquè pretén ajudar el darrer esglaó. De la preocupació general per la situació social se centra en el sector que es troba en pitjor situació: la dona treballadora. Per legitimar el seu feminisme, Monserdà va aconseguir la implicació i el vistiplau social. Altrament la seva acció no aniria més enllà. Savia que havia de bastir una teoria que no devalues la preeminència de l’home, que fos admesa per la burgesia (respondre als objectius de classe), i que es fonamentes en la moral cristiana com a eix vertebrador de les relacions econòmicosocials. No li cal recórrer al simulacre: ella mateixa no es permet anar més enllà de l’establert. L’èxit de les seves accions està a no transgredir la norma en la totalitat. Estirar el fil fins arribar a una tensió correcta. Utilitza l’estratègia de recolzar els plantejaments en accions d’homes i pensaments propers a la doctrina cristiana assumits pels coetanis.L’activisme que l’escriptora expressada en vida i obres es compila per escrit en els dos assaigs que configuren el corpus teòric: El feminisme a Catalunya (1907) i Estudi feminista. Orientacions per a la dona catalana (1909), on evidencia l’arrel cristiana i masculina.
Té una notable participació en la societat catalana del segle XIX i començaments del XX. El 1875 escriu les seves primeres obres en català; teatre i, sobretot, poesia. Amb aquests primers poemes, molt influïts per la seva adscripció religiosa i patriòtica, guanya els Jocs Florals en diverses ocasions. Més tard veuen la llum en llibre, Poesies catalanes (1888) i Poesies (1911). Ha estat la novel·la el gènere que més ha contribuït a la seva memòria. La seva obra es construeix des d'una barreja de costumisme, realisme i romanticisme que expressa també les postures enfrontades de l'estètica literària de l'època. El seu llibre més destacat és la novel·la La fabricanta (1904),
La Fabricanta, una novel·la de 15 capítols que ressegueix la progressió social ascendent de l'Antonieta gràcies a la seva intel·ligència i el seu esforç. La seva progressió va des del seu pis a la Ciutat Vella fins a l'Eixample, on s'instal·lava la burgesia barcelonina de l'època. Al llarg de la novel·la Monserdà retrata els costums de la societat de la ciutat al seu temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada