La Quarta Conferència Internacional de la Dona, que va tenir lloc al setembre del
1995 a Pequín, va aconseguir una assistència sense precedents: 17.000 participants i
30.000 activistes de tot arreu van arribar a Pequín per a participar en la inauguració.
Durant setmanes es van establir les bases d’una agenda de polítiques de dones, es va
elaborar una declaració i es va crear una plataforma d’acció que ha estat fonamental
per a entendre els canvis profunds de la societat, fruit de divergències i consensos
però, sobretot, de la voluntat de posar en el mapa dels estats la necessitat de reconèixer
i garantir els drets de les dones, i que les institucions se sumessin a aquest objectiu. El
Parlament de les Dones agafa el relleu d’aquell esperit, amb un gest democràtic sorgit
del setembre del 1995, que posava èmfasi en la idea que les dones no poden continuar al marge de les polítiques, sinó que han de situar-s’hi al centre. Les dones han de decidir per elles mateixes, i han de ser escoltades i
reconegudes com a subjectes de dret.
La Plataforma d’Acció de Beijing, del 1995, imaginava un món en el qual totes les
dones i les nenes poguessin exercir les seves llibertats i viure en igualtat real. Perquè
pogués fer-se realitat, va fer una sèrie de recomanacions a totes les institucions, concretades en accions, orientades a garantir els drets de les dones, com el de viure sense violència, el d’assistir a l’escola, el de tenir salut més enllà de l’absència de malalties, el de participar en les decisions i el d’obtenir la mateixa remuneració per la mateixa feina.
Al cap de vint-i-cinc anys, s’han aconseguit molts reptes, però n’hi ha d’altres
que encara són insuficients. La interseccionalitat obre el camí perquè les diversitats
siguin centrals i per a poder treballar la igualtat amb el reconeixement de les diferències
com a valors comuns.
El procés de Beijing va desencadenar una voluntat política que no té retorn, i no es
poden permetre retrocessos per culpa de cap fonamentalisme passat o present. També
va assenyalar a escala mundial les discriminacions derivades del patriarcat que patien
les dones i que eren silenciades. Va connectar i va reforçar l’activisme dels moviments
de dones en l’àmbit internacional. Avui, gairebé vint-i-cinc anys més tard, com
a representants electes del país i de les entitats de dones i expertes aglutinades en el
Consell Nacional de les Dones de Catalunya, ens reunim al Parlament de Catalunya
com a Parlament de les Dones, per a continuar transformant el món amb petits gestos
plens de simbologia i de compromís cap al futur.
Aquests compromisos de futur, recollits en aquesta declaració del Parlament de
les Dones, han d’estar presents en totes les institucions i en tots els mecanismes i instruments.
Un dels principals instruments, que ja s’assenyalava en la Conferència de
Beijing, és la dotació justa dels recursos i la necessitant imperant de tenir uns pressupostos
que garanteixin realment les polítiques d’igualtat sota un paràmetre d’equitat i
perspectiva de gènere i, sobretot, que eliminin les bases discriminatòries del sistema
patriarcal.
Adriana Delgado presidí el "Parlament de les Dones" al Parlament de Catalunya 2019 juntament a la Vicepresidenta del CNDC Montse Pineda
Els reptes que presentem en aquesta declaració recullen els dotze àmbits establerts
per la Declaració de Beijing l’any 1995, en els quals han treballat de manera conjunta
diputades i les representants del Consell Nacional de les Dones de Catalunya en sis
grups de treball (drets humans de les dones, dret a l’educació i la cultura, drets laborals
i econòmics, dret a la participació social i política, salut i drets sexuals i reproductius,
i dret de les dones i les nenes a viure lliures de violències masclistes). Aquesta
declaració és l’inici d’un llarg camí que sobrepassa la commemoració dels vint-i-cinc
anys de la Conferència de Pequín, i volem que serveixi per començar a escoltar-nos i
reconèixer-nos per a construir, entre totes les dones, nous espais per a transformar la
nostra societat en una societat més justa, diversa i igualitària. Amb aquesta declaració,
volem remarcar que el futur passa necessàriament per posar la vida i la cura en el
centre de les nostres vides, i que les formes també són part dels fons. Per tant, ha de
facilitar que totes ens puguem comprometre a estar a l’altura com a país per a afrontar
els reptes que ens va marcar la Conferència de Pequín.
