Les mestres republicanes van ser unes dones valentes i compromeses. Les recordem a les activitats en commemoració del 8 de març

Les mestres republicanes simbolitzen el projecte de transformació social i cultural de la II República. Aquest nou règim, que s'iniciava a la primavera del 1913, va suposar un gran avenç en matèria de drets per a les dones, que van augmentar la seva participació en tots els espais públics i privats. Un dels objectius de la República era garantir el dret social a l'educació. S'havien de crear escoles que alliberessin el país del pes de la ignorància i de la pobresa. El seu model consistia a dur a terme una ensenyança única basada en el principi d'igualtat. Una escola pública obligatòria i gratuïta capaç de garantir la desaparició de diferències entre l'alumnat. Els professors i professores eren les ànimes de l'escola. Es va crear un nou pla de formació en què homes i dones estudiaven junts i en què el claustre de les escoles de magisteri, per primera vegada en la història, també era mixte.

Les mestres republicanes van ser unes dones valentes i compromeses que van participar en la conquesta dels drets de les dones i en la modernització de l'educació, basada en els principis de l'escola pública i democràtica.El film rescata la memòria i la rellevància de les mestres que van treballar durant la república i que foren peces clau en la conquesta dels drets de les dones i en la modernització de l'educació. La pel·lícula s'articula a través de la recreació del paper d'una mestra de l'època, la utilització d'imatges d'arxiu i l'entrevista a investigadors i familiars. 

Luz Martínez Ten va convidar Pilar Pérez Solano a les jornades i de seguida va veure que calia fer una pel·lícula sobre aquelles heroïnes compromeses repletes de desitjos de transformar la societat. A continuació, Pérez Solano va llegir el llibre i, com ella mateixa diu, allà va descobrir, no sols la força de les mestres, sinó l'entusiasme amb el qual moltes investigadores i investigadors intentaven recuperar la seva memòria, els seus noms, el que va passar realment. Llavors, va venir la fase de documentació i la de les entrevistes. El procés de recopilació de documentació es va fer amb l'ajuda desinteressada de la gent.

Segons comenta la directora, al principi només volien fer un documental de vint minuts, ja que no disposaven de massa recursos, però a mesura que augmentava el coneixement del tema, el projecte també va anar creixent paral·lelament.^[1] Per trencar amb el documental convencional, van posar la figura de la mestra interpretada per Laura de Pedro, que apareix sempre vestida com una mestra de l'època i en un escenari quasi intacte.