divendres, 2 de novembre del 2018

Prou de violència masclista: ens volem vives! NOVEMBRE MES DE LLUITA CONTRA EL MASCLISME

Les agressions i els assassinats de dones, o dels seus fills o filles, són la notícia de cada dia en els mitjans de comunicació. Els assassins semblen tenir carta blanca perquè les institucions no estan donant la resposta necessària. La impunitat cada vegada és més gran.
L’any passat, dos dies després del 8 de març, una veïna de la Guineueta va patir una greu agressió masclista que va produir la mort del seu fetus. Des de 2013 s’han comptabilitzat un mínim de 950 assassinats i en aquest 2018 ja són 27 les dones mortes arreu l’estat.
Les violències masclistes cap a les dones constitueixen un sistema de relacions de poder que legitima i perpetua les desigualtats entre homes i dones. Aquestes són presents en totes les estructures de la societat i suposen la més greu vulneració dels drets humans de les dones.
Aquestes les vivim en diferents àmbits, succeeixen en una societat que tolera la desigualtat i resta credibilitat i autoritat a les dones. El masclisme alimenta la nostra desvalorització, la cosificació dels nostres cossos i la manca de respecte a les nostres decisions. Tanmateix, aquestes agressions són inseparables de les que pateixen les persones que no responen a la masculinitat hegemònica o l’heterosexualitat.
Malgrat les mobilitzacions i pressions dels col·lectius feministes, no s’està dotant de recursos suficients a les polítiques contra la violència masclista ni en la prevenció, atenció ni protecció de les víctimes. Les administracions públiques (Estat i Catalunya) han retallat molts diners en polítiques i programes d’intervenció integral de les violències masclistes. Cal que les administracions adoptin amb urgència mesures efectives per a l’erradicació de les violències.
Ens demanen a les dones que denunciem, però la majoria de les denúncies acaben en absolució. El sistema judicial no té en consideració la violència psicològica, ja sigui en forma de menyspreu, de desvalorització,  d’humiliació… com un abús, i aquesta és la base de la violència masclista. Quan ens diuen a les dones que denunciem, ens trobem soles.
EXIGIM una resposta contundent i integral que posi en el centre a les dones i castigui qualsevol forma de violència masclista, les invisibles com el llenguatge sexista, la cosificació dels cossos de les dones, la publicitat sexista, la desvalorització, etc. i també les formes visibles de masclisme com els abusos sexuals, les amenaces o les agressions físiques. Hem de lluitar contra totes les violències masclistes, quotidianes i invisibilitzades, que vivim les dones.
ENCORATGEM a tot el veïnat a no callar davant aquestes situacions, a denunciar qualsevol indici de violència contra les dones i a teixir xarxes de solidaritat i suport. El silenci ens fa còmplices. Avui ha estat l’Estela, demà pots ser tu. Volem caminar amb total independència i volem viure en llibertat. No volem sistemes masclistes que ens oprimeixin ni homes que no respectin les nostres decisions i els nostres drets a viure una vida lliure de violència.
I per tot això, 
us convoquem a manifestacions 
i actes en record de les víctimes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada