Agraïm al Sr. Ricard Gómez, de Lleida TV (ENG Canal Paeria) el seu video
És tot un honor per a Balàfia i per les seves dones i homes assistir a la inauguració de la Plaça Dolors Piera, amb aquest acte s'homenatja a una dona educadora, lluitadora i compromesa amb Lleida. Lluitadora per una escola pública i moderna, lluitadora per l' alfabetització de tota la infantesa, ella, trencant un magisteri anquilosat pels prejudicis classistes i religiosos del seu temps, ensenyava convençuda que amb l'educació s'inicia el canvi social desitjat!
A ella se li atribueix la cita: "NO HI HA AVANÇOS SOCIALS SI AQUEST NO RECONEIXEN A LES DONES COM A SUBJECTES DE LA HISTÒRIA". Va treballar sempre els trets de l'educació republicana: Laïcitat, coeducació, visió científica, lluita contra els prejudicis socials i religiosos, la relació de l'escola amb l'entorn social i l'aprenentatge des del treball dels i les mestres i de l'alumnat.
L'educació com a instrument
de lluita contra l'opressió!
Nosaltres ja ens vam fer ressò d’aquesta dona notable a l’any 2014, on demanaven a la comissió de nomenament de carrers i al Sr. Alcalde de Lleida honrar la memòria d'aquesta mestra de la República i recuperar la memòria històrica. Ara li demanem al Sr. Alcalde, seguin aquest estel, que posi una placa a la Plaça de la Marta Mata,
Dolors Piera i Llobera va néixer a Puigverd d'Agramunt el 21 de juliol de 1910 i va morir a Santiago de Xile el 20 de gener de 2002. El seu pare, un mestre progressista, li va transmetre la passió per la pedagogia. Va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Lleida (entre els anys 1924 al 1928) on en plena dictadura del general Primo de Rivera hi havia un grup de mestres renovadors i introductors del mètode Montessori. Molts d'ells van ser desterrats o se'ls va obrir un expedient, com al seu mateix pare. Malgrat el clima polític advers, Piera i el seu pare van assistir a les activitats organitzades a l'Ateneu Lleidatà i van formar part dels fundadors del grup Batec, defensor de l'escola laica i introductor de noves pedagogies.
Va exercir de mestra en diverses poblacions catalanes i després de traslladar-se a Barcelona va guanyar una plaça a l'escola pública el 1931. A partir del 1934 va prendre possessió de la plaça definitiva de mestra a Vilafranca del Penedès i va contribuir a la fundació de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyança (FETE-UGT). També va ocupar la secretaria general d’aquest sindicat i de la Unió de Dones de Catalunya i va ser la primera dona regidora de l’Ajuntament de Barcelona, entre 1937 i 1939, pel PSUC.
Amb la derrota de la República, Dolors Piera es va exiliar a París, on va treballar a l'Oficina Internacional per a la Infància. Detinguda arran de la invasió nazi de França durant la Segona Guerra Mundial, va estar empresonada quatre mesos. En sortir-ne, viatjà amb el seu germà Josep fins a la República Dominicana i finalment s'instal·là a Xile on es reuneix amb el seu company i neixen els seus fills. Allà treballa novament de mestra, essent sotsdirectora de l'Escuela Bialik i, més endavant, directora del Colegio Andersen. A Xile, organitzà el primer Congreso de Mujeres de Santiago, i manté activa la seva militància feminista.
Dolors Piera també dóna nom al Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones que impulsa la Universitat de Lleida per educar per la igualtat i la no discriminació de gènere.
Si voleu saber-ne més sobre Dolors Piera podeu consultar la nostra pàgina web, on hi trobareu la referència de la biografia de Cèlia Cañellas i Rosa Toran Dolors Piera. Mestra, política i exiliada, així com un documental que li fa homenatge.
http://donabalafiaassc.blogspot.com.es/2018/02/dolors-piera-lloberamestra-politica.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada