ISMENE, la presència de les dones en l’esfera pública, la sororitat, la desobediència, l’heroisme quotidià de les resistents, la vigència del paper de la dona en les figures clàssiques.Més dones al Parlament de Catalunya, encara sense paritat

Ismene, va ser dels únics testimonis que va sobreviure a la tragèdia atroç de la seva nissaga. Quan accepta el repte de la invitació a la conferència, no ho fa amb la intenció de justificar els seus actes, si no, per trobar respostes a les qüestions que l’agiten i la consumeixen. Desgrana minuciosament el seu passat que l’ha corsecat tota la vida. Necessita fer net, necessita acceptar per poder mirar endavant. Pensen que la seva germana Antígona és millor que ella? Jutjar-la és molt fàcil. Creuen que la poden descriure en dues o tres frases simplistes o la tanquen dins d’unes paraules odioses: covarda, submisa, poruga... Però no saben qui és Ismene; “Volia morir heroicament per fer-se perdonar de no ser heroica”... Ha volgut venir aquí per mirar d’entendre el que va viure, exposar-nos els seus dubtes intentant reconstruir la història, amb l’esperança que sentin el so de la seva pròpia veu, la vibració, farà que és bellugui alguna cosa dins seu, dins de vostès, dins de l’univers.

Ismene, germana d'Antígona, rep una carta en què li diuen: "Som un petit grup, plens d'admiració per vostè, pensem que no ha tingut tota l'atenció que es mereix. Ha passat molt de temps. Hi ha hagut milers d'opinions expressades sobre la seva germana, però de vostè gairebé res. I, no obstant això, vostè va estar molt a prop del drama. Ens agradaria molt escoltar-la, i sentir-la parlar de com vostè va viure aquella història ... ». Ismene, malgrat els seus dubtes i cicatrius emocionals, accepta presentar-se. Ismene és una obra curta (30 min.) De dramatúrgia contemporània que convida al debat. Passa en present, en un temps actual, però també és atemporal.

Per una activitat entorn de la dona, És un monòleg en format conferència de 35 minuts de durada en clau contemporània, acompanyat d’un debat obert al públic amb la complicitat amb els grups o associacions relacionades amb l’entitat, sobre diferents qüestions que suggereix l’obra; la presència de les dones en l’esfera pública, la sororitat, la desobediència, l’heroisme quotidià de les resistents, la vigència del paper de la dona en les figures clàssiques…També es pot representar només el monòleg dins d’algun acte commemoratiu.

Equip artístic: Autora: Carole Fréchette. Traducció: Elisabet Ràfols. Ismene: Fina Rius. Escenografia: Enric Plans. Direcció: Imma Colomer. Descarregar el DOSSIER D'ISMENE. És un projecte de Imma Colomer & Fina Rius. Contacte:finariusreverter@gmail.com

A la mesa del parlament només hi ha una dona, entre sis homes

Aquesta legislatura s'enceta lluny de la paritat, malgrat la paritat a les llistes electorals, les posicions de capçalera segueixen sent ocupades majoritàriament per homes. És una clara evidència que les polítiques de discriminació positiva senzillament encara s'han de continuar aplicant per què estem lluny de solucionar el problema real que és que la nostra societat és profundament desigual i les dones encara estan relegades a papers secundaris.

Només un membre dels set que conformen la mesa és una dona, fet que queda lluny de la paritat que hom espera en una societat igualitària. Aquest fet negatiu es combina amb més presència de dones tant en les llistes dels partits com en els llocs de màxima responsabilitat. Parlament de Catalunya: com més va més dones, com diu Laura Vallejos, les dones seguim tenint la reputació de responsables però aquesta massa vegades es limita a la responsabilitat familiar. Es confia en nosaltres de manera cega per portar la logística familiar, però no les posicions de responsabilitats en altres àmbits de la societat. I tristament, molts cops s’atribueix a la maternitat. I suposo que nosaltres mateixes no devem confiar massa en els homes per desenvolupar les tasques de logística familiar, d’altra manera no m’explico com és que són les dones les que, normalment, sacrifiquen el desenvolupament professional a canvi d’ocupar-se de la logística familiar. #OnSónLesDones. Avui per avui, és un drama que una dona a qui li agradaria encapçalar una llista electoral o un càrrec de direcció es tiri enrere perquè les càrregues i responsabilitats familiars continuen tenint imatge de dona.