Missatge de Phumzile Mlambo-Ngcuka, Secretària General Adjunta i Directora Executiva d'ONU Dones per al Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona,
25 novembre de 2017
Una vida sense l'amenaça de la violència per a totes i tots: Que ningú es quedi enrere
La reacció inicial davant l'allau de missatges amb l'etiqueta #metoo a tot el món ha estat la ràbia en constatar la dimensió dels abusos sexuals i la violència que revelava. Els milions de persones que es van unir a aquest hashtag ens van demostrar el poc que havien estat escoltades abans. Les comportes van cedir, es va donar pas a les converses, es va acusar a les persones pel seu nom, i la fragilitat de les declaracions individuals va créixer amb el vigor d'un moviment. Més que mai la unió fa la força!
Aquesta denúncia col·lectiva ha servit per donar força a aquelles històries que d'altra manera no s'haurien comptat. La violència sexual en l'àmbit privat gairebé sempre acaba per ser la paraula d'una persona contra la d'una altra, en el cas que tan sols s'arribi a parlar-ne. De fet, fins i tot és difícil assenyalar la violència sexual en l'àmbit públic quan la societat no contempla la violació com un delicte per part dels homes sinó com un error de la dona, i percep que a aquesta dona no cal fer-li cas.
Estem veient com l'horrible cara de la violència surt a la llum: els abusos de poder que impedeixen la denúncia i resten importància als fets, que exclouen o aniquilen a l'oposició. Aquests actes de poder tenen el mateix origen independentment que es tracti de l'assassinat d'una defensora dels drets humans que fa front als grans interessos comercials a la conca de l'Amazones, o d'una jove refugiada que es veu forçada a mantenir relacions sexuals per aconseguir menjar o subministraments, o d'una empleada d'un petit negoci de Londres acomiadada del seu treball per ser una persona "difícil" després de denunciar una conducta sexual inapropiada per part del seu cap. En tots els casos, una vegada i una altra, aquests casos d'abús deriven de la confiança que tenen els autors que no hi haurà una represàlia significativa, que no es recorrerà a la llei, que no s'hauran de donar explicacions:IMPUNITAT
No obstant això, totes i tots tenim dret a viure la vida sense l'amenaça de la violència. Això és cert per a totes les persones, sense tenir en compte el seu gènere, la seva edat, la raça, la religió, el seu origen ètnic o casta, independentment del seu nivell d'ingressos, la seva orientació sexual, el seu estat serològic respecte del VIH, la seva ciutadania , el lloc on visquin o qualsevol altre tret de la seva identitat. La violència contra dones i nenes es pot evitar. Hi ha moltes maneres de prevenir la violència en un principi i d'aturar la repetició dels cicles de violència. Com a societat, podem donar suport a la aprovació i implementació de lleis que protegeixin les nenes i les dones davant el matrimoni infantil, la mutilació genital femenina, la violència domèstica, les agressions sexuals i l'assetjament, i podem promoure que s'avaluï i es faci un seguiment degudament del seu impacte.
La prestació de serveis essencials per a les persones supervivents de la violència ha de ser integral, multisectorial, lliure de prejudicis, de bona qualitat i accessible per a tothom, sense excepció. Aquests serveis constitueixen la primera línia de resposta per a aquelles persones les vides s'han vist truncades; la dignitat i la seguretat de la persona supervivent han de ser les preocupacions centrals d'aquests serveis. La prevenció de la violència ha de començar en una etapa primerenca. El sistema educatiu i el personal docent estan en contacte amb nenes i nens i joves i poden transmetre els principis d'igualtat, respecte i actituds no violentes a les generacions futures. Per a això, és necessari comptar amb un pla d'estudis apropiat i comportaments que serveixin d'exemple. El que l'etiqueta #metoo ha reflectit clarament és que totes i tots tenim alguna cosa que aportar a l'hora de fer de la nostra una societat millor. Hem alçar la veu contra l'assetjament i la violència en les nostres cases, els nostres llocs de treball, les nostres institucions, els entorns socials i a través dels nostres mitjans de comunicació. Els casos denunciats amb l'etiqueta #metoo demostren que ningú està immune. Amb això en ment, hem d'adoptar mesures per prevenir-los, i al mateix temps estar en situació de respondre adequadament.
En aquest ampli esforç de posar fi a la violència contra les dones i les nenes, entenem que els homes tenen un paper vital per aconseguir el canvi. Fer front al sexisme, al predomini masculí i als privilegis masculins com la norma de la societat comença amb la creació de masculinitats positives. Les mares i els pares poden instil·lar principis d'igualtat, drets i respecte quan eduquen els seus fills homes; i els homes poden retreure als seus companys comportaments inacceptables encara que en realitat aquests representin una petitíssima part del gran problema de l'assetjament.
L'essència del tema d'avui de "Que ningú es quedi enrere" és que ningú es quedi fora. Això significa comptar amb les dones i les nenes en peu d'igualtat i incloure-les en tots els assumptes que les afecten, i dissenyar solucions per posar fi a la violència juntament amb aquelles persones a les que abans s'ha omès, relegat o marginat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada