La història de les dones és la història, la història dels homes és la història. És aquesta una
paradoxa del nostre món present, un món en el qual les dones estem en tots els llocs de la vida
social i pública on volem ser, però sentim que ens manca genealogia, que no sabem bé què
varen fer les nostres avantpassades, i tenim el desig de saber-ho. "La tradició popular compta amb pocs relats on les dones són protagonistes, durant generacions s'han personalitzat en els homes la lluita i el sacrifici en defensa de les Constitucions i Llibertats de Catalunya. Són les dones les que en cada moment han mantingut viva la flama i els fets poc estudiats però mantinguts per la tradició oral han d'ajudar a poc a poc a visibilitzar a les que han ajudat de forma capdal a mantenir viva la memòria. Perquè amb l’acarnissament que s'ha fet al llarg dels segles amb les persones notables que van destacar, sobretot les dones, s'ha volgut atemorir al poble català. Mostrar públicament la destrucció del nostre sistema polític, així com la repressió indiscriminada i permanent que s’instaurava. Contràriament per als i les catalanes de totes les èpoques ha estat un símbol i la seva representació no ha parat fins al dia d'avui."
·Escollir una
activitat agradable i adequada.
Realista en funció de l’edat i la condició física. CAMINAR és una bona opció.
·Establir objectius
realistes. Començar l’exercici a molt
baixa intensitat i anar-ne incrementant. (Test de la conversa). CAMINAR portant
còmodament una conversa. INTENSITAT ADEQUADA.
·TENIR
CONSTÀNCIA. Destinar una o més
sessions diàries a l’activitat. Sortir a CAMINAR al matí i a la tarda.
·Quantitat
d’exercici que cal fer. Mínim
recomanable 30’ que no cal que siguin seguits: pot ser un sumatori de petites
activitats durant 5 o més dies a la setmana.
·Activitat en
grup. Permet la relació i l’activitat
és més tolerable.
·Fer una
autoavaluació. És important que un
mateix conegui els seus progressos. No es tracta d’una competició sinó del
reconeixement del propi cos del benefici que suposa fer exercici físic. Em
canso menys, tinc la sensació de respirar millor, dormo millor, faig més metres
amb el mateix temps, puc caminar més estona...
·Escollir una
roba i calçat adequat. S’ha de dur
roba còmoda i sabates adequades, no s’ha de caminar amb espardenyes o
sabatilles.
·Recordar, si fa molt sol de posar-se barret i crema protectora.
·Tenir
precaució. No s’aconsellen les activitats
intenses en les hores centrals del dia a l’estiu. No fer-les després d’un àpat
molt abundant. Per mantenir la HIDRATACIÓ correcta s’ha de dur sempre una
botella d’aigua.
·Si algun dia
estem especialment cansats, hem de reposar. Si el cansament persisteix, hem de consultar al metge. No és aconsellable
fer una activitat esgotadora.
·Seguir un
ordre. Cal començar i acabar la
sessió de manera progressiva respectant l’escalfament del principi i el
refredament del final. Així evitarem lesions.
·Aclarir els
dubtes. Davant de qualsevol dubte cal
adreçar-se als professionals de la salut.
Edició 2018 DONA, ESPORTISTA INTEGRAL #balafia9donaiesport PRESUMIM D'ESPORTISTES CONTINUA EL CONCURS #balafia9donaiesport Edició 2018 DONA, ESPORTISTA INTEGRAL podeu clicar a la imatge i s'obrirà l'enllaç
La barcelonina Beatriz Pascual serà l'encarregada d'oferir la lliço magistral a la novena edició de la Taula Rodona Dona i Esport. Ella va tornar a ser l'atleta de l'estat espanyol millor classificada en els Jocs de Rio, en la marxa olímpica a la final de vuitens, en plaça de finalista, en els seus tercers Jocs Olímpics, amb un temps de 1:30 a.m. Amb això ha aconseguit un Diploma.La victòria va ser per a la Xina Hong Liu, campiona del món de 20 km, que va batre en un esgrima tancada a Guadalupe Sánchez, primera medallista olympica mexicana en la marxa femenina. Habitualment entrana al CAR de Sant Cugat i des d'allí i pel territori ofereix xerrades i lliçons juntament amb d' altres esportistes d'èlit.
Aquí ens parla d'una faceta de la seva vida personal
L'any 1893 la Dolors Montserdà fent-nos veure com emergeix "el plet social de la dona", defensa com s'ha de poder votar, ens mostra que "ens trobem en un país que és fa el càrrec que els problemes deixen d'existir pel fet de no posar-hi atenció" i per tant, "tota conquesta, sigui literaria, científica, política o social, ocasiona treball en el que és lluita per ella; i en canvi, hi ha un altre sistema, el d'esperar-ho tot fet i mastegat que estalvia en els pobles febles els maldecaps que porta l'estudi que condueix al progrés".
Encara hi ha països que tenen lleis que permeten matrimonis forçats per les nenes, violacions dintre del matrimoni i lapidacions a les dones.Encara existeixen en el món lleis que discriminen les dones per raó del seu sexe, és a dir, que tracten de forma diferent dels homes i a les dones, i concedeixen a aquestes menys drets i en menor grau.
A Aràbia Saudita les dones no poden votar. A Camerun és el marit qui decideix si la dona treballa o no. A Sudan es permeten els matrimonis forçats. A Xile el marit és el titular de la custòdia conjunta de béns. A la Índia no es considera delicte la violació en el matrimoni. La violència intrafamiliar està permesa per llei a Nigèria. En almenys 36 països encara estan en vigor lleis que discriminen les dones.
Aquests són tan sols alguns exemples de discriminació generalitzada per llei. L'abast de la violència i de la discriminació contra les dones que permeten governs de tot el món és sorprenent. Existeixen lleis que permeten matrimonis forçats, violacions dintre del matrimoni i lapidacions a les dones.Encara existeixen en el món lleis que discriminen les dones per raó del seu sexe, és a dir, que tracten de forma diferent dels homes i a les dones, i concedeixen a aquestes menys drets i en menor grau.
En alguns països la prostitució és un delicte mentre que la contractació de serveis de prostitució no ho és, d'aquesta manera es castiga les persones explotades, principalment dones, alhora que les persones que les exploten, gairebé sempre homes, no són castigats per aquest abús. En Filipines, la prostitució es defineix legalment com un delicte que únicament poden cometre les dones. El Codi Penal de Nigèria permet als marits utilitzar la violència física per a “renyar” a les seves dones sempre que no causin un “dany greu”, que es defineix com a pèrdua de la visió, de la audició i de la facultat de parlar, les desfiguracions facials o altres ferides que posin en perill la vida.
La violència de gènere és una expressió extrema de valors històrics i culturals concrets que assignen a les dones rols que les col·loquen en posició d'inferioritat. En ocasions, i aquest és l'afer sobre el qual tracta aquest informe, aquesta posició d'inferioritat està consagrada en la llei. Les lleis d'obediència de la dona existeixen en diversos altres països, com Sudan (en una llei de1991) i Iemen (1992), on la llei estipula de manera explícita que les dones han d'estar disponibles per tenir relacions sexuals amb els seus marits i que no poden abandonar la llar conjugal sense el permís de l'home.
El 19 de novembre és una de les dates més importants de la història moderna de l'Estat espanyol. I, no obstant això, és una de les més desconegudes per la ciutadania, en general, i les generacions més joves, en particular. Al 1933, les dones van votar per primera vegada a Espanya. És la Constitució de la Segona República la que el 1931 que va establir, sobre la base del principi general d'igualtat davant la llei, els mateixos drets electorals per a dones i homes (art. 36). Abans, a les eleccions a les Corts constituents de les que va néixer el text constitucional les dones van gaudir del sufragi passiu (dret a ser votades i triades), però no de l'actiu (dret a votar). Va ser doncs en aquestes primeres eleccions celebrades després de l'aprovació de la Constitució republicana quan les dones van concórrer a les urnes en les mateixes condicions d'igualtat que els homes.
Que aquesta data no es recordi avui oficialment a Espanya és molt simptomàtic del tipus de règim polític nascut de la transició i la Constitució de 1978. El pacte de silenci i oblit en què aquest es sustenta ha impedit la reivindicació de l'herència republicana, incloent les seves èxits en matèria d'igualtat de gènere. D'aquí que l'educació que les i els estudiants reben a les aules tingui enormes dèficits relacionats amb aquest període històric (com, per exemple, quan és la primera vegada que les dones van votar a Espanya). No per desinterès o descuit, sinó perquè el seu estudi no forma part dels continguts que l'Estat considera que una ciutadania mínimament formada ha de conèixer del seu passat.
Les organitzacions de dones i altres activistes de drets humans de tot el món han lluitat en els últims decennis per prevenir i combatre els abusos contra les dones i aconseguir més igualtat de drets.En molts països han aconseguit enormes avanços i, en l'àmbit internacional,han modificat de forma irreversible els termes en què es planteja el debat sobre els drets humans per a les dones. No obstant això, malgrat tot el que han aconseguit per fer valer els seus drets, les dones continuen tenint sous més baixos que l'home, tenint menys propietats i el seu accés a la educació, a l'ocupació i a l'assistència mèdica és també menor. La discriminació continua prevalent i negant a les dones la plena igualtat de tracte i oportunitats en les esferes política, econòmica, laboral i familiar amb l'home. La violència contra les dones, la violació dels drets humans més estesa i més impune, s'alimenta d'aquesta discriminació i serveix, al seu torn, per reforçar-la. Quan es maltracta a una dona detinguda, quan les forces de seguretat violen les dones com si fossin «botins de guerra», quan una dona pateix el terror de la violència en l'àmbit familiar, la qual cosa es manifesta i s’imposa és una relació de poder desigual entre homes i dones. La violència de gènere és una expressió extrema de valors històrics i culturals concrets que assignen a les dones rols que les col·loquen en posició d'inferioritat. En ocasions, i aquest és l'afer sobre el qual tracta aquest informe, aquesta posició d'inferioritat està consagrada en la llei.
Les dones dels líders abolicionistes van impulsar els canvis socials per tal d'aconseguir la supressió de l'esclavitut i el vot femení als EEUU
Recordem a
Emmeline Pankhurst és arrestada per la policia britànica
Jule Goikoetxea Mentxaka (Sant Sebastià, Guipúscoa, 1981) és una filòsofa política basca. Nascuda a Sant Sebastià, va abandonar la ciutat als 15 anys i ha estat l'última dècada com a investigadora en universitats europees i canadenques. Les seves últimes investigacions les ha realitzat a la Universitat de Cambridge. És coneguda tant per la seva producció teòrica i literària com per les seves col·laboracions regulars en els mitjans de comunicació com Berria, Diagonal i Euskal Irrati Telebista (EITB). Actualment és investigadora i professora de la Universitat del País Basc.
Va obtenir el doctorat en Filosofia el 2009 i ha estat Investigadora Associada de la Universitat de Londres, Edimburg i Lancaster. Entre 2010-2013 ha treballat com a investigadora Postdoctoral a la Universitat de Cambridge al Regne Unit i la Universitat de Queen 's al Canadà. Durant el 2016 realitza una estada de recerca a la Universitat d'Oxford, St Antony s College, per dur a terme el projecte titulat "The reproduction of the donem in a global era".
Actualment és professora de Ciències Polítiques des del 2014 i Directora del Màster en Governança i Estudis Polítics de la UPV-EHU. Els seus últims articles han estat publicats per Taylor and Francis, Routledge i Springer en revistes com Regional and Federal Studies, Ethnopolitics, Nationalities Paper i Cambridge University Journal of Politics. Forme part de l' EQUIP EUSKOBARÒMETRE, un projecte que inicia el seu camí l'any 1995, aprofitant una dilatada experiència de recerca des dels anys setanta, amb un objectiu prioritari entorn de l'estudi del comportament polític i l'opinió pública basca, al qual s'han afegit altres d'anàlisi i avaluació institucional i de polítiques públiques. En aquest sentit, l'activitat de l'Equip Euskobaròmetre ha estat molt fructífera en aquests anys, com mostra la repercussió pública de les successives onades del seu propi baròmetre d'opinió i els múltiples estudis realitzats. Actualment, podem dir que el EQUIP EUSKOBARÒMETRE és un grup de qualitat científica reconeguda.
GRÀCIES A DONES DE LLEIDA
PER DONAR-NOS L'OPORTUNITAT DE COMPARTIR UNA ESTONA AMB ELLA
Missatge de Phumzile Mlambo-Ngcuka, Secretària General Adjunta i Directora Executiva d'ONU Dones per al Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona,
25 novembre de 2017
Una vida sense l'amenaça de la violència per a totes i tots: Que ningú es quedi enrere
La reacció inicial davant l'allau de missatges amb l'etiqueta #metoo a tot el món ha estat la ràbia en constatar la dimensió dels abusos sexuals i la violència que revelava. Els milions de persones que es van unir a aquest hashtag ens van demostrar el poc que havien estat escoltades abans. Les comportes van cedir, es va donar pas a les converses, es va acusar a les persones pel seu nom, i la fragilitat de les declaracions individuals va créixer amb el vigor d'un moviment. Més que mai la unió fa la força!
Aquesta denúncia col·lectiva ha servit per donar força a aquelles històries que d'altra manera no s'haurien comptat. La violència sexual en l'àmbit privat gairebé sempre acaba per ser la paraula d'una persona contra la d'una altra, en el cas que tan sols s'arribi a parlar-ne. De fet, fins i tot és difícil assenyalar la violència sexual en l'àmbit públic quan la societat no contempla la violació com un delicte per part dels homes sinó com un error de la dona, i percep que a aquesta dona no cal fer-li cas.
Estem veient com l'horrible cara de la violència surt a la llum: els abusos de poder que impedeixen la denúncia i resten importància als fets, que exclouen o aniquilen a l'oposició. Aquests actes de poder tenen el mateix origen independentment que es tracti de l'assassinat d'una defensora dels drets humans que fa front als grans interessos comercials a la conca de l'Amazones, o d'una jove refugiada que es veu forçada a mantenir relacions sexuals per aconseguir menjar o subministraments, o d'una empleada d'un petit negoci de Londres acomiadada del seu treball per ser una persona "difícil" després de denunciar una conducta sexual inapropiada per part del seu cap. En tots els casos, una vegada i una altra, aquests casos d'abús deriven de la confiança que tenen els autors que no hi haurà una represàlia significativa, que no es recorrerà a la llei, que no s'hauran de donar explicacions:IMPUNITAT
No obstant això, totes i tots tenim dret a viure la vida sense l'amenaça de la violència. Això és cert per a totes les persones, sense tenir en compte el seu gènere, la seva edat, la raça, la religió, el seu origen ètnic o casta, independentment del seu nivell d'ingressos, la seva orientació sexual, el seu estat serològic respecte del VIH, la seva ciutadania , el lloc on visquin o qualsevol altre tret de la seva identitat. La violència contra dones i nenes es pot evitar. Hi ha moltes maneres de prevenir la violència en un principi i d'aturar la repetició dels cicles de violència. Com a societat, podem donar suport a la aprovació i implementació de lleis que protegeixin les nenes i les dones davant el matrimoni infantil, la mutilació genital femenina, la violència domèstica, les agressions sexuals i l'assetjament, i podem promoure que s'avaluï i es faci un seguiment degudament del seu impacte.
La prestació de serveis essencials per a les persones supervivents de la violència ha de ser integral, multisectorial, lliure de prejudicis, de bona qualitat i accessible per a tothom, sense excepció. Aquests serveis constitueixen la primera línia de resposta per a aquelles persones les vides s'han vist truncades; la dignitat i la seguretat de la persona supervivent han de ser les preocupacions centrals d'aquests serveis. La prevenció de la violència ha de començar en una etapa primerenca. El sistema educatiu i el personal docent estan en contacte amb nenes i nens i joves i poden transmetre els principis d'igualtat, respecte i actituds no violentes a les generacions futures. Per a això, és necessari comptar amb un pla d'estudis apropiat i comportaments que serveixin d'exemple. El que l'etiqueta #metoo ha reflectit clarament és que totes i tots tenim alguna cosa que aportar a l'hora de fer de la nostra una societat millor. Hem alçar la veu contra l'assetjament i la violència en les nostres cases, els nostres llocs de treball, les nostres institucions, els entorns socials i a través dels nostres mitjans de comunicació. Els casos denunciats amb l'etiqueta #metoo demostren que ningú està immune. Amb això en ment, hem d'adoptar mesures per prevenir-los, i al mateix temps estar en situació de respondre adequadament.
En aquest ampli esforç de posar fi a la violència contra les dones i les nenes, entenem que els homes tenen un paper vital per aconseguir el canvi.Fer front al sexisme, al predomini masculí i als privilegis masculins com la norma de la societat comença amb la creació de masculinitats positives. Les mares i els pares poden instil·lar principis d'igualtat, drets i respecte quan eduquen els seus fills homes; i els homes poden retreure als seus companys comportaments inacceptables encara que en realitat aquests representin una petitíssima part del gran problema de l'assetjament.
L'essència del tema d'avui de "Que ningú es quedi enrere" és que ningú es quedi fora. Això significa comptar amb les dones i les nenes en peu d'igualtat i incloure-les en tots els assumptes que les afecten, i dissenyar solucions per posar fi a la violència juntament amb aquelles persones a les que abans s'ha omès, relegat o marginat.
Ja el tenim a tocar. La diversió al Casal de Balàfia està garantida. Perquè els Nadals han de ser per gaudir. Vine al casal amb nosaltres amb PUNT D'ESTUDI I LES ASSOCIACIONS DE BALÀFIA. Casal Nadal 2017
ofereix per aquestes vacances tot un seguit d'activitats on els menuts de la casa podran gaudir, compartir, aprendre ...
Farà 69 anys que es va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans, nosaltres ho commemorem amb el dinar de germanor pels DRETS HUMANS I LA PAU. Aquest declaració ha resultat clau en l’avenç real dels drets de les persones, avui la seva universalitat és irrenunciable i encara resulta una meta a assolir a gran part del mon.
Les dones de Balàfia, respecte de l’aniversari de laDeclaració Universal dels Drets Humans, recordem i commemorem el paper clau que va tenir Eleanor Roosevelt per que aquesta declaració de drets i que fos veritablement universal, drets per a dones i homes, ella va fer un gran pas per a la història. Eleanor Roosevelt va exigir que esreemplacés la frase “tots els homes” per “tots els éssers humans”a la Declaració Universal dels Drets Humans . Ella va participar en la redacció de la Declaració Universal de Drets Humans de 1948, com a líder del Comitè de Drets Humans, ja que a partir de 1945 va dedicar el seu activisme polític a ser delegada dels Estats Units a les Nacions Unides.
La sala de juntes de la segona planta de Rectorat acollirà la presentació a Lleida del llibre Pinceladas de rítmica de Montse Martín y Manel Martín. És una bona ocasió per reconèixer i visibilitzar un esport participat i protagonitzat per esportistes femenines d'elit. Serà dijous 14 de desembre de 2017, a les 18.00h, promogut pel Centre Dolors Piera d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones de la UdL va néixer el març de 2006 gràcies a la signatura del conveni entre el Seminari Interdisciplinari d’Estudis de la Dona (SIED) i la Universitat de Lleida (UdL) per a l’ús del fons bibliogràfic i documental del Centre d’Estudis i Documentació de les Dones (CEDD) del SIED, per a la realització de programes d’estudi i de recerca sobre temes relatius a les dones, per a la difusió i el desenvolupament científics, i per a l’intercanvi d’informació i formació universitàries en matèria de gènere.
La Montse i el Manel Martín són de Lleida. La Montse Martín és una ex gimnasta rítmica espanyola que va ser campiona del món en la modalitat de conjunts a Atenes el 1991 i bicampiona d'Europa a Stuttgart el 1992; a més, és la il·lustradora dels contes Olympia d'Almudena Cid. El Manel Martín, germà de la Montse, és llicenciat en piano i un gran aficionat a la gimnàstica rítmica. Conjuntament han elaborat aquest llibre com a reconeixement a aquest esport i a les esportistes que l'han protagonitzat al llarg de la seua història.
Les presentacions que fins ara s'han realitzat en el marc de certàmens esportius com la Copa del Món de Guadalajara o el Torneig Internacional de Barcelona han estat un èxit i hi han participat gimnastes del panorama actual com de la història de la gimnàstica artística com Anna Bessonova, Margarita Mamun, l'equip nacional de gimnàstica rítmica i les seues entrenadores Anna Baranova i Sara Bayón, Carolina Pascual, Carmen Acedo, Iratxe Aurrekoetxea, Elena Karpushenko, entre d'altres.
Va nèixer el 1982, és internacional
absoluta amb la selecció espanyola i posseeix diverses plusmarques
d'Espanya; la de 5.000 m marxa en pista en categoria absoluta.
Va participar en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 al costat de María Vasco i María José Poves en els
20 km marxa obtenint una sisena posició en la seva primera participació en
uns jocs olímpics.
En els Jocs Olímpics de Londres 2012, també en aquesta ocasió acompanyada per María Vasco i María
José Poves en els 20 km marxa finalitzant en la vuitena posició.
Palmarès Internacional Internacional: 27
(2002-2016)
Millor classificada de l'estat , 19/08/16, en la marxa olímpica al final de
vuitens, en plaça de finalista, en els seus tercers Jocs Olímpics de Rio 2017,
amb un temps de 1:30 a.m.
Va ser sisena a Pekín 2008 i setena a Londres 2012, va aguantar
en el grup de les millors durant els deu primers quilòmetres,
quan les xineses van començar a tirar fort.
Año/Edad
Club 5.000m M (p) 10km/10.000m Rank. ESP 20km (r) Rank. ESP
Palmarès a l'estat espanyol
·Rècord d'Espanya absoluta de 5.000m marxa (p) 20:48.06
(Palafrugell, 31 de maig de 2009).
·Rècord d'Espanya Promesa de 20 km marxa (r) (1h30:22 en
2004).
·Rècord d'Espanya júnior de 10.000m marxa (p) (46:06.80 en 2000).
·Rècord d'Espanya absoluta de 10.000 metres marxa 17 de juliol de
2010 (42:40.34)
·Campiona d'Espanya de 10000 m marxa en pista 2008.
·Campiona d'Espanya Absoluta de 20 km marxa en ruta
(2006-2008).
·Campiona d'Espanya promesa de 5.000m marxa en pista (2002).
·Campiona d'Espanya promesa de 20 km marxa en ruta
(2002-2003-2004).
·Campiona d'Espanya Júnior de 5.000m marxa en pista (2000-2001).
·Campiona d'Espanya Júnior de 10 km marxa en ruta
(2000-2001).
"Defenseu-vos vós mateixa que sou qui ho fareu millor", van dir a Aurembiaix els consellers que l'acompanyaven a la cort del rei Jaume I a Lleida. I ella, que era una dona que sabia perfectament el que es feia, va prendre la paraula. El que volia era ben senzill: recuperar els seus drets com a comtessa d'Urgell, un títol que havia heretat del seu pare i que li havia arrabassat Guerau de Cabrera amb el pretext que una dona no podia gestionar el comtat. Havia viscut durant molts anys a Castella, terra de la seva mare, esperant el moment de tornar i exigir el que era seu. I aquell moment havia arribat.
Per saber-ne més cliqueu als enllaços
Aurembiaix, comtessa d'Urgell, és recuperada a la nostra memòria de la mà d'Assumpció Cantalozella a la seva novel·la històrica L'amor secret del rei En Jaume, editada per Proa.
Segons algunes cròniques de l'època, Aurembiaix va defensar la ciutat de Martos del setge musulmà disfressant les dones d'arquers i apostant-les als merlets del castell per fer creure que la ciutat estava ben defensada.
Indefensa davant les turbulències que se sobrevenien en el comtat, la seva línia hereditària fou qüestionada i se’n plantejà la substitució en benefici de la casa de Cabrera. Aquest buit de poder fou aprofitat per Guerau de Cabrera per apoderar-se’n. Alhora, la monarquia, afeblida, maldava per recuperar els seus drets davant la noblesa feudal.
