dilluns tenim el goig de viure una experiència màgica i solidària de la mà de Ma Josep Noguera i Joaquim Nogués. Commemoració 8 de març 2016

US DEIXEM UN ALÈ DE DESERT PER ANIMA-US A VENIR

 A DESCOBRIR LA MÀGIA

EXTRET DE

http://www.acaps.cat

Sóc una noia del Sahara Oriental, i  visc a Smara, un campament de refugiats, des que vaig néixer. Casa meva té un teulat de lona, com el de tota haima, sota el sol del desert. Hi fa molta calor, i durant el dia quasi no s’hi pot respirar. La meva àvia, que ja és gran i ha viscut la repressió que pateix el nostre poble, em convida sovint a anar-me’n lluny d’aquí. Jo no la vull escoltar, perquè em fa molta pena de deixar la meva mare i les meves tres germanetes.  El meu pare va morir fa dos anys en la guerra d’alliberament.

La meva vida al campament és difícil, perquè no aconseguim el menjar cada dia i, sovint hem de repartir-nos el poc que tenim entre unes quantes famílies. Però no em queixo... Hem après a cuidar-nos els uns dels altres.

 En la meva dahira, les persones adultes quasi totes són dones, que s'encarreguen que no ens falti de res i que puguem aprendre a llegir i escriure.

Però el millor de tot és quan arriba la nit. Llavors, els avis més grans ens expliquen històries, amb tots nosaltres al seu voltant, ben abrigats pel fred que fa. Un capvespre, l’avi Mohamed se li van posar els ulls brillants i ens va explicar que hi ha pobles, cap al nord, amb cases envoltades de jardins. I al mig de cada jardí hi tenen aparells per fer ploure cada vespre damunt de les plantes. I que a l’interior de les cases també hi feien ploure i les persones es posaven a sota de l’aigua per mullar-se el cabell. Nosaltres rèiem i rèiem. Tothom sap que això no és possible. I al final ens va explicar que les muntanyes del nord són molt més grans que les nostres dunes. I a l’hivern, es cobreixen d’una pols blanca, molt freda, que si te la poses a la boca es torna aigua. Semblava que l’avi ho hagués somiat, perquè ho explicava com si fos real

 La nit que ens va explicar tot això, quasi no vaig poder dormir. Nosaltres a penes podem tenir una mica d’aigua per cuinar i beure. Sovint bevem la llet de les cabres. Jo només he vist ploure dues vegades.

 Només necessito que em convidis. 

Et prometo explicar-te les històries del desert 

que ens conta l’avi Mohamed.

 NOTA: Hi ha informació en els blocs de les famílies acollidores, com ara

http://www.saharaponent.com/index.php/vacances-en-pau

https://vacancesenpau.wordpress.com/noticies/

http://www.sabadellwilaia.org/index.php/les-families-dacollida

http://www.planetaong.com/org_APS/camp_colonies_CA.asp?ID=3&LANG=CA