Els seus objectius prioritaris són:
a) Els drets humans i especialment les referents a dones.
b) La integració de les dones dins els òrgans de decisió.
c) Acció internacional.
Declaració del CONSEJO NACIONAL DE MUJERES de Espanya. Referent al tema prioritari de la 59 sessió del CSW sobre els progressos aconseguits en la implementació de la Declaració i Plataforma d'Acció de Beijing, 20 anys després de la seva adopció en la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona de 1995.
El 2015 es complirà el 20è aniversari de la Declaració i la Plataforma d'Acció de Beijing, document subscrit per 189 països en la IV Conferència Mundial sobre la Dona. Aquesta conferència de Nacions Unides va significar un abans i un després en el marc dels drets de les dones, ja que incorpora tractats anteriors com el de la CEDAW. La Plataforma va establir dotze àrees d'especial rellevància en la lluita per l'equitat de gènere i va assenyalar les mesures necessàries per eliminar els obstacles que impedeixen l'avanç de les dones. I encara que no és un document jurídicament vinculant, serveix com a guia política per governs, institucions, organitzacions no governamentals. La Declaració reconeix que aconseguir la igualtat de gènere i l'apoderament de la dona són mitjans eficaços per combatre la pobresa, la fam i les malalties i per estimular un desenvolupament veritablement sostenible.
De la Declaració del Mil·lenni es van derivar els 8 Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) que, amb terminis específics i indicadors mesurables, han servit com a punts de referència valuosos per supervisar i informar sobre el progrés i l'assoliment de resultats obtinguts.
Gairebé 20 anys després d'aquesta conferència que, com recollia el seu lema, es va proposar "Mirar el món amb ulls de dona", podem avaluar com s'ha implementat i veure com de lluny encara estem d'aconseguir plenament els objectius marcats el 1995.
Fins i tot amb els progressos realitzats fins a la data per tal d'aconseguir la igualtat entre els gèneres i l'apoderament de la dona, destaquem els desafiaments i obstacles que encara s'oposen a l'aplicació de la Declaració i Plataforma d'Acció de Beijing i dels documents finals del vintè tercer període extraordinari de sessions de l'Assemblea General i, en aquest sentit, ens comprometem a exigir que s'adoptin noves mesures per vetllar per la seva aplicació plena i eficaç i volem destacar la necessitat de vetllar per la integració d'una perspectiva de gènere en la reunió plenària d'alt nivell de l'Assemblea General dedicada a accelerar el progrés cap a l'assoliment de tots els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni establerts per al 2015.
Durant aquests anys hem instat al sistema de les Nacions Unides, a les organitzacions internacionals i regionals ia tots els sectors de la societat civil, incloses les organitzacions no governamentals, així com a tots els homes i dones, a comprometre plenament ia intensificar les seves contribucions amb vista a l'aplicació de la Declaració i Plataforma d'Acció de Beijing i dels documents finals del vintè tercer període extraordinari de sessions de l'Assemblea General.
La igualtat entre els gèneres i l'apoderament de la dona constitueixen un objectiu fonamental del desenvolupament i un mitjà important per assolir tots els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Si bé els Objectius tercer i cinquè es refereixen a qüestions de gènere concretes, tots els objectius tenen aspectes que evidentment es relacionen amb la igualtat entre els gèneres. S'han aconseguit progressos, però han estat lents i desiguals. Per això durant aquest temps s'ha assenyalat la necessitat de seguir reforçant els vincles entre l'aplicació de la Plataforma d'Acció i l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Cal articular i abordar de manera més clara les perspectives de gènere en les estratègies encaminades a assolir tots els objectius als nivells nacional i local. També cal establir millors mecanismes i instruments per garantir la rendició de comptes dels Estats i altres parts interessades pel que fa a la promoció de la igualtat entre els gèneres i l'apoderament de la dona en tots els sectors.
L'educació exerceix una funció crucial en l'apoderament de les dones i les nenes. Les bones pràctiques, com l'abolició dels drets de matrícula, han permès avançar fermament cap a l'assoliment dels objectius internacionals de millorar l'accés de les nenes a l'educació, en particular a l'ensenyament primari. No obstant això, els progressos continuen sent desiguals entre les regions i entre els països i dins d'ells. L'exclusió social, política, i econòmica de les dones i les nenes s'agreuja per les desigualtats espacials per als que viuen en zones rurals o en barris amuntegats. Les barreres estructurals en les esferes econòmica, social, política i cultural produeixen i reforcen les desigualtats de gènere i serveixen com obstacles a la realització dels OMD per a les dones i les nenes.
L'ensenyament secundari i universitari segueix sent essencial per oferir més oportunitats a les dones i les nenes. L'educació no escolar, inclosos els programes de formació professional, són un complement important de l'educació escolar.
Com a conseqüència de les dificultats econòmiques i de les desigualtats de gènere en el món, dones i nenes són les que tenen més risc d'abandonar l'escola, tenen més risc de reduir la quantitat o la qualitat de la seva alimentació, renunciar al tractament mèdic, tenen més risc de prostituir-se per sobreviure i romanen en una posició de desavantatge en termes d'accés a l'ocupació productiu, amb més de la meitat de les dones del món en l'ocupació vulnerable. A més, la càrrega de treball recau en les dones i les nenes per complir amb les necessitats de la família, que limita les oportunitats de les dones per a una educació o un treball remunerat.
La manca de control i la falta d'accés igualitari als recursos econòmics i financers, la manca l'accés a la protecció social, a l'educació i formació, són factors que es combinen per reforçar desigualtats perquè més dones i nenes es empobreixin i que s'han vist aguditzades davant la crisi mundial a nivell econòmic dels últims anys, sumat a la manca de seguretat de la integritat de dones i nenes a través de desaparicions i segrestos massius en diferents punts del planeta.
Davant aquesta situació, el CNDE, proposa:
- Que els Estats incorporin la perspectiva de gènere en les seves polítiques socials i econòmiques, incloses les estratègies de desenvolupament i de reducció de la pobresa i mesures connexes, ja que avaluïn fins a quin punt les polítiques, programes i activitats aborden amb eficàcia les necessitats, prioritats i contribucions de les dones i els homes, per tal de garantir que la formulació i aplicació de les estratègies pertinents contribueixi a l'empoderament econòmic de la dona;
- Que es formulin i apliquin polítiques i programes específics per promoure l'apoderament econòmic de la dona, en particular millorant l'accés d'aquestes a l'ocupació plena i productiva i el treball decent per a tothom, i donant suport a les capacitats i iniciatives empresarials de la dona, a fi de garantir la generació sostenible d'ingressos suficients;
- Que s'ocupin de manera prioritària de determinar i intentar solucionar la desigualtat en l'accés de la dona als recursos econòmics i financers, inclosos l'ocupació, la seguretat social i recursos productius com la terra, els béns i els recursos naturals, crèdits i tecnologies apropiades ja que estudiïn la possibilitat d'aprovar lleis i aplicar polítiques nacionals més eficaces a això;
- Que milloren l'aplicació de polítiques que repercuteixin també en l'apoderament econòmic de la dona en relació amb l'accés a l'educació durant tota la vida, la utilització de tecnologies de la informació i les comunicacions en programes d'educació d'adults i formació professional, i l'eradicació de l'analfabetisme;
- Exigir més voluntat política i lideratge, a l'hora d'adoptar les resolucions que demanen per a l'aplicació de les mesures necessàries per aconseguir que l'agenda post 2015 que ha d'arribar sigui més eficient i ràpida.
Llevat que integri la perspectiva de gènere en les polítiques socials i econòmiques, l'èxit en l'assoliment dels nous objectius per al desenvolupament per a les dones i nenes seguirà sent esquiu, insuficient i injust.
El 2015 es complirà el 20è aniversari de la Declaració i la Plataforma d'Acció de Beijing, document subscrit per 189 països en la IV Conferència Mundial sobre la Dona. Aquesta conferència de Nacions Unides va significar un abans i un després en el marc dels drets de les dones, ja que incorpora tractats anteriors com el de la CEDAW. La Plataforma va establir dotze àrees d'especial rellevància en la lluita per l'equitat de gènere i va assenyalar les mesures necessàries per eliminar els obstacles que impedeixen l'avanç de les dones. I encara que no és un document jurídicament vinculant, serveix com a guia política per governs, institucions, organitzacions no governamentals. La Declaració reconeix que aconseguir la igualtat de gènere i l'apoderament de la dona són mitjans eficaços per combatre la pobresa, la fam i les malalties i per estimular un desenvolupament veritablement sostenible.
De la Declaració del Mil·lenni es van derivar els 8 Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) que, amb terminis específics i indicadors mesurables, han servit com a punts de referència valuosos per supervisar i informar sobre el progrés i l'assoliment de resultats obtinguts.
Gairebé 20 anys després d'aquesta conferència que, com recollia el seu lema, es va proposar "Mirar el món amb ulls de dona", podem avaluar com s'ha implementat i veure com de lluny encara estem d'aconseguir plenament els objectius marcats el 1995.
Fins i tot amb els progressos realitzats fins a la data per tal d'aconseguir la igualtat entre els gèneres i l'apoderament de la dona, destaquem els desafiaments i obstacles que encara s'oposen a l'aplicació de la Declaració i Plataforma d'Acció de Beijing i dels documents finals del vintè tercer període extraordinari de sessions de l'Assemblea General i, en aquest sentit, ens comprometem a exigir que s'adoptin noves mesures per vetllar per la seva aplicació plena i eficaç i volem destacar la necessitat de vetllar per la integració d'una perspectiva de gènere en la reunió plenària d'alt nivell de l'Assemblea General dedicada a accelerar el progrés cap a l'assoliment de tots els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni establerts per al 2015.
Durant aquests anys hem instat al sistema de les Nacions Unides, a les organitzacions internacionals i regionals ia tots els sectors de la societat civil, incloses les organitzacions no governamentals, així com a tots els homes i dones, a comprometre plenament ia intensificar les seves contribucions amb vista a l'aplicació de la Declaració i Plataforma d'Acció de Beijing i dels documents finals del vintè tercer període extraordinari de sessions de l'Assemblea General.
La igualtat entre els gèneres i l'apoderament de la dona constitueixen un objectiu fonamental del desenvolupament i un mitjà important per assolir tots els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Si bé els Objectius tercer i cinquè es refereixen a qüestions de gènere concretes, tots els objectius tenen aspectes que evidentment es relacionen amb la igualtat entre els gèneres. S'han aconseguit progressos, però han estat lents i desiguals. Per això durant aquest temps s'ha assenyalat la necessitat de seguir reforçant els vincles entre l'aplicació de la Plataforma d'Acció i l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Cal articular i abordar de manera més clara les perspectives de gènere en les estratègies encaminades a assolir tots els objectius als nivells nacional i local. També cal establir millors mecanismes i instruments per garantir la rendició de comptes dels Estats i altres parts interessades pel que fa a la promoció de la igualtat entre els gèneres i l'apoderament de la dona en tots els sectors.
L'educació exerceix una funció crucial en l'apoderament de les dones i les nenes. Les bones pràctiques, com l'abolició dels drets de matrícula, han permès avançar fermament cap a l'assoliment dels objectius internacionals de millorar l'accés de les nenes a l'educació, en particular a l'ensenyament primari. No obstant això, els progressos continuen sent desiguals entre les regions i entre els països i dins d'ells. L'exclusió social, política, i econòmica de les dones i les nenes s'agreuja per les desigualtats espacials per als que viuen en zones rurals o en barris amuntegats. Les barreres estructurals en les esferes econòmica, social, política i cultural produeixen i reforcen les desigualtats de gènere i serveixen com obstacles a la realització dels OMD per a les dones i les nenes.
L'ensenyament secundari i universitari segueix sent essencial per oferir més oportunitats a les dones i les nenes. L'educació no escolar, inclosos els programes de formació professional, són un complement important de l'educació escolar.
Com a conseqüència de les dificultats econòmiques i de les desigualtats de gènere en el món, dones i nenes són les que tenen més risc d'abandonar l'escola, tenen més risc de reduir la quantitat o la qualitat de la seva alimentació, renunciar al tractament mèdic, tenen més risc de prostituir-se per sobreviure i romanen en una posició de desavantatge en termes d'accés a l'ocupació productiu, amb més de la meitat de les dones del món en l'ocupació vulnerable. A més, la càrrega de treball recau en les dones i les nenes per complir amb les necessitats de la família, que limita les oportunitats de les dones per a una educació o un treball remunerat.
La manca de control i la falta d'accés igualitari als recursos econòmics i financers, la manca l'accés a la protecció social, a l'educació i formació, són factors que es combinen per reforçar desigualtats perquè més dones i nenes es empobreixin i que s'han vist aguditzades davant la crisi mundial a nivell econòmic dels últims anys, sumat a la manca de seguretat de la integritat de dones i nenes a través de desaparicions i segrestos massius en diferents punts del planeta.
Davant aquesta situació, el CNDE, proposa:
- Que els Estats incorporin la perspectiva de gènere en les seves polítiques socials i econòmiques, incloses les estratègies de desenvolupament i de reducció de la pobresa i mesures connexes, ja que avaluïn fins a quin punt les polítiques, programes i activitats aborden amb eficàcia les necessitats, prioritats i contribucions de les dones i els homes, per tal de garantir que la formulació i aplicació de les estratègies pertinents contribueixi a l'empoderament econòmic de la dona;
- Que es formulin i apliquin polítiques i programes específics per promoure l'apoderament econòmic de la dona, en particular millorant l'accés d'aquestes a l'ocupació plena i productiva i el treball decent per a tothom, i donant suport a les capacitats i iniciatives empresarials de la dona, a fi de garantir la generació sostenible d'ingressos suficients;
- Que s'ocupin de manera prioritària de determinar i intentar solucionar la desigualtat en l'accés de la dona als recursos econòmics i financers, inclosos l'ocupació, la seguretat social i recursos productius com la terra, els béns i els recursos naturals, crèdits i tecnologies apropiades ja que estudiïn la possibilitat d'aprovar lleis i aplicar polítiques nacionals més eficaces a això;
- Que milloren l'aplicació de polítiques que repercuteixin també en l'apoderament econòmic de la dona en relació amb l'accés a l'educació durant tota la vida, la utilització de tecnologies de la informació i les comunicacions en programes d'educació d'adults i formació professional, i l'eradicació de l'analfabetisme;
- Exigir més voluntat política i lideratge, a l'hora d'adoptar les resolucions que demanen per a l'aplicació de les mesures necessàries per aconseguir que l'agenda post 2015 que ha d'arribar sigui més eficient i ràpida.
Llevat que integri la perspectiva de gènere en les polítiques socials i econòmiques, l'èxit en l'assoliment dels nous objectius per al desenvolupament per a les dones i nenes seguirà sent esquiu, insuficient i injust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada