T'esperem agraïdes, Sònia Carrasco

ESPERA

 Tota la vida és una espera migrant,
trista alguns cops, llarga alguns altres,
amarga i cruel amb el cor i la sang,
o innocent, dolça, tendra
com l'amor de la mare.

Espera la pluja el blat ja sembrat,
espera, batut, que l'home l'aplegui;
espera l'ametlla el setembre marcit,
les mans revellides que l'acabin de batre.

Espera al nounat el ventre crescut,
com es mou i com plora la vegada primera,
com fidel un ocell cuida el seu ou,
esperant altre cop  la cria i pendent que el rapaç,
no s'endugui el seu fill en la nit matussera.

Però jo no vull esperar el minut que he extraviat,
jo no vull esperar dins un vers la paraula adequada;
no vull esperar a recollir tot allò que ha caigut
i no vull acabar perdent, per mor de l’espera
tot allò que he estimat alguna vegada...

ESPERANT... (ROBERT CHAUVEAU)