Ens ha deixat Montserrat Abelló

La divisa poètica de la Montserrat Abelló, que ella deia amb tanta passió en les mans, en la mirada i en la veu; ha estat també la seva divisa vital. El 9 de setembre, a mitja tarda, va dir que estava cansada de viure i que es volia morir. Immediatament després, s'ha mort. Aquesta dona generosa, extraordinàriament vivaç i ferma s'ha mort, com ha viscut: al ritme del seu voler, del seu desig i fidel a les paraules.

Autora d'una llarga trajectòria de compromís amb el feminisme literari, ha col.laborat a la IV Fira Internacional del llibre feminista 1990, en el Congrés del PEN 1992 i ha estat una de les fundadores del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN el 1995. Ha fet nombroses traduccions de poesia tant del català a l'anglès com de l'anglès al català. Ha participat en els llibres d'assaig "Cartografies del desig" Proa, 1998 i "Memòria de l'aigua" Proa, 1999

Sovint diem
això és la fi,
cap música ja no controla
les nostres esperances.

Però hi ha ulls que no coneixem
que escruten l’horitzó,
llavis que xiuxiuegen.

Orelles que perceben,
que amatents escolten
allà al fons de la nit.

Aquesta és la força que busquem,
l’amor que aprenem a sostenir
contra el caire del temps.

 MONTSERRAT ABELLÓ I EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.

Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles. 

 (De Dins l’esfera del temps, 1998)