La fase final de la Guerra de Successió, després de la pau internacional
signada a Utrecht el 1713, era una altra guerra. Era un conflicte
marcat per la religiositat exacerbada i la violència extrema. Era, més
que mai, una cruenta guerra civil. Òbviament, també era una guerra per
la defensa de les lleis i constitucions del país, per les llibertats
amenaçades per un enemic que presentava un anticatalanisme radical. Però
no convé simplificar el caràcter de la guerra, s’ha de visualitzar en
tot el seu context.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada