Al juny recordem a Victòria Sau, ACTIVISTA I LLUITADORA

 

Sabers, pensament i reconeixement:

 la figura de Victòria Sau

L'estiu, una estupenda oportunitat per llegir, aprendre i debatre amb dones la vida d'una de les protagonistes de l'activitat intel · lectual feminista. La paraula de Victioria Sau és llegida i escoltada amb respecte i segueix nodrint el pensament i reflexió feminista contemporani, de fet, gran nombre d'artícles, conferències, investigacions, tesis i tesines s'inspiren en el seu treball i plantemaiento ideològic. Sense estar en cap grup específic, ha aconseguit que gran part del feminisme la consideri com a referent i una de les més importants teòriques del feminisme actual.

Mary Nash, catedràtica d’història contemporània, Universitat de Barcelona ens transmet el document de l’acte de reconeixement a Victòria Sau, realitzat el passat 17 de març al Paranimf de la UB, que recull totes les intervencions i inclou les aportacions de les diferents entitats i particulars que hi van participar.

Esperem que sigui del vostre interès. Cordialment,
Victòria Sau va néixer a Barcelona el 1931 i va morir als 83 anys el 6 de novembre de 2013. Escriptora, psicòloga, historiadora, professora universitària i pionera en el pensament crític feminista, Victòria Sau és, sens dubte, un referent en la cultura catalana i en el feminisme. Aquest acte és un homenatge merescut a la seva figura, durant llarg temps poc reconeguda fora del món del feminisme.
Malgrat la presència excepcional de la representació de dues dones (Santa Teresa de Jesús i la reina Isabel II (1842))- i la menció de la doctora en lleis Juliana Morell (1608), el noble escenari universitari del paranimf i l’aula magna no estan gaire acostumats al reconeixement de les seves professores o de les notables contribucions acadèmiques i científiques de les dones. El 2010 vam celebrar un segle escàs de presència oficial de les dones a la universitat, on van tenir una presència marginal fins a la dècada dels seixanta del segle passat. Aquesta exclusió va impedir, durant força temps, la formació de les dones en els coneixements científics. La dècada de 1920, una dona amb molt de talent fou exclosa dels estudis de grec, llatí i filosofia de la Universitat de Cambridge. Es tracta de l’eminent escriptora Virginia Wolf. Una dècada més tard, a París, una altra dona molt capacitada, la filòsofa Simone de Beauvoir, no va poder cursar estudis a l’École Normale Supérieure, una institució encara reservada als homes. Aquestes dues figures excepcionals formen part, avui, de la genealogia feminista de pensadores que van fer possible el reconeixement de les dones com a subjectes de coneixement i de drets. Durant moltes dècades les dones que pretenien fer una carrera com a investigadores o professores universitàries topaven amb els prejudicis d’una cultura acadèmica masculina.
Amb la proximitat del paranimf a l’altra banda del passadís on avui fem aquest acte de reconeixement de la figura de la professora Victòria Sau, ella, segurament, se sentiria acompanyada
de la memòria d’un gran esdeveniment històric de la presència del feminisme català entre aquests murs: les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, que van tenir lloc el maig de 1976 i que reuniren unes quatre mil dones, precisament, en aquest paranimf de la Universitat de Barcelona. 

Victòria Sau té un ampli currículum, com a investigadora, escriptora, doctora en Psicologia, llicenciada en Història Contemporània i professora de Psicologia Diferencial a la Universitat de Barcelona. A partir de la psicologia i l'antropologia afirma el caràcter històric, polític i cultural del "ser dona". La divisió sexual del treball, la interpretació patriarcal de la maternitat com a fenomen "natural" inferior al "cultural" arriscar la vida a la guerra, el sistema de representacions de gènere en el llenguatge, els mites i l'art són tots ells elements que configuren el "ser dona" en la imatge tradicional femenina. El feminisme, com a ruptura d'aquesta imatge, seria la culminació d'un procés de tres fases: victimisme, que es limita a deplorar la submissió i l'explotació, representat per la figura de Cassandra; denúncia dels abusos de poder i de les lleis que els permeten, encarnada per Antígona; actuació, el moment de Lisístrata, en què les dones decideixen transformar l'àmbit sociocultural, polític i econòmic.

Parlar d'ella, del seu feminisme vital, intel · lectual i militant des de les diferents aportacions que han abraçat les contribucions fetes al llarg de la seva vida en molts i diferents àmbits. Mentrestant, com a exemple del saber de la Victòria, recordem l'actualitat del seu Diccionari ideològic feminista (1981) que comença per l'entrada avortament i diu: És obvi que mentre prossegueixi el paradigma patriarcal, el cos-i per tant el desig, la personalitat, la vida en el seu conjunt - de les dones seguirà, en major o menor mesura, alienat. I en conseqüència la societat sencera opaca.