Sònia C. Ignés
Era
allí, observant aquella barca,
balandrejant-se majestuosa
entre les menudes onades dolces de l'aigua.
La barca esperava algú, que tal vegada l'havia deixat
nua, fosa, entre les plantes de la riba del llac.
Es movia a penes,
amb el so d'una petita recança,
encès el fanal d’un clos deler,
d'una història potser escrita molts anys ençà.
Potser fou la lluna qui la guià fins a terra.
Potser fou la llum del ponent solar.
Tan
aviat, en apuntar el dia i la fresca,
vaig veure-la sola, trista, en la seva amarga melangia,
buscant de ben cert la petita moixaina,
que la dugués a port novament, al seu temps ja passat...
Un milió de gràcies ja que d'euros no en tenim !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada