dijous, 30 de gener del 2014

Dones construint la pau... 30 de gener, dia Escolar de la No-violència i la Pau

Aquest dia propugna una educació permanent 
en i per a la concòrdia,
 la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, 
la no-violència i la pau.
La concessió del Premi Nobel de la Pau a tres dones activistes per la pau , la llibertat i la democràcia , Ellen Johnson Sirleaf , Leymah Gbowee , i Tawakkul Karman representa una bona ocasió per reflexionar sobre el paper de les dones en la construcció de la pau en el món i , en particular, en els processos de pacificació negociats . Aquestes tres dones són l'altaveu de moltes líders i activistes que s'han implicat en la transformació de les seves societats , però que rares vegades reben reconeixement públic . L'any 2000 , el Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar la resolució 1325 sobre dones , pau i seguretat . Aquesta resolució, que fa referència a l'impacte específic de gènere dels conflictes armats sobre les dones i les nenes i al paper d'aquestes en la construcció de la pau va ser una fita , ja que es tractava de la primera vegada que aquest fòrum parlava de les dones com a agents rellevants per a l'agenda internacional de pau i seguretat . Des de llavors , la perspectiva de gènere , les aportacions de les dones i l'impacte dels conflictes armats en elles s'han anat incorporant de manera lenta però progressiva en aquesta agenda , incidint en els debats i , en menor mesura , en la pràctica política de les institucions internacionals .




L'aprovació de la resolució 1325 va ser el resultat del treball de lobby per part de xarxes d'organitzacions de dones locals i internacionals i ha significat la institucionalització i , en menor mesura , l'acceptació per part de l'ONU i els seus Estats membres d'una part important de les exigències i propostes de les organitzacions de dones en l'àmbit de la construcció de la pau amb perspectiva de gènere . En paral · lel , aquesta institucionalització ha permès que les organitzacions de dones comptin amb un instrument de suport formal per les seves propostes .Tot i que el tema de la integració de la dimensió de gènere en els processos de pau està en l'agenda internacional sobre pau i seguretat de manera activa des de fa una dècada , la majoria de processos de pau continuen sense integrar aquesta perspectiva . Les organitzacions de dones són un actor molt rellevant en la promoció d'una sortida dialogada als conflictes armats , i en nombroses ocasions han protagonitzat crides als actors armats perquè es posi fi als conflictes per la via política . En molts contextos de conflicte armat i polarització social , organitzacions de dones han promogut la creació d'espais de diàleg de caràcter informal entre persones de comunitats enfrontades . Encara que l'experiència en l'àmbit de les negociacions formals és molt més reduïda, el bagatge adquirit en un altre tipus d'espais de diàleg , com la societat civil organitzada , pot ser una aportació molt rellevant en els processos de pau formals .
D'acord amb xifres de Nacions Unides , les dones representen el 8% dels que participen en les negociacions de pau , i menys del 3% dels que signen els acords de pau . Les dones que promouen que les negociacions i totes les fases prèvies de preparació es dissenyin i es duguin a terme integrant la perspectiva de gènere s'enfronten diferents obstacles . Aquests provenen no només dels qui han de seure a negociar directament , les parts en conflicte , que sovint són reticents a comptar amb la participació de les dones ia incloure qüestions de gènere en les seves agendes de negociació . També actuen amb excessiva cautela aquells que acompanyen aquests processos , en tasques de facilitació , acostament, mediació o supervisió , en la seva major part des d'instàncies internacionals , governamentals o no . Un d'aquests obstacles és que la dimensió de gènere no és considerada com una de les qüestions centrals , sinó com una cosa secundària i accessori i , per tant , mai és inclosa de manera prioritària com un tema de l'agenda . La idea que només quan el procés de pau està encarrilat es pot estudiar si integrar o no el gènere i incloure a les dones , sol ser molt habitual , creant-se inèrcies que dificulten cada vegada més la seva inclusió .La integració de la perspectiva de gènere no ha de passar per davant d'altres qüestions fonamentals per al bon funcionament d'un procés de pau , però és una feina que es pot fer en paral · lel sense que obstaculitzi progressos en altres àmbits . D'altra banda , les inèrcies curt termini que donen prioritat als èxits immediats - encara que es tracti d'avanços que posteriorment es revelin com no sostenibles en el temps- dificulten la visibilització de les aportacions que la integració de la dimensió de gènere comporta, sobretot en termes de creació de condicions perquè els processos postbèl · lics siguin guiats pels principis de la inclusió i la justícia . Des que l' any 2000 el Consell de Seguretat de l'ONU aprovés la resolució 1325 sobre les dones , la pau i la seguretat , és una obligació de la comunitat internacional , i particularment d'aquells actors que intervenen en els processos de pau , promoure que la dimensió de gènere sigui tinguda en compte en totes les fases d'un procés de pau .
Les aportacions que les tres guardonades amb el Premi Nobel han fet a la construcció de la pau i la democratització de les seves societats corroboren que la inclusió de les dones no és una rèmora per a l'avanç de la pau , sinó al contrari una aposta per la sostenibilitat i l'autenticitat de la pau i la democràcia .
de l'article de María Villellas, Investigadora de l'Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona. e-mujeres.net   
http://escolapau.uab.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=70&Itemid=85&lang=ca 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada