Carrerons inacabats,
falses rialles i
tendres paraules
has trobat a l'atzucac
d'amor dels meus
braços.
Em deus l'espai,
em deus l'amic que
deies ser
en els nostres dies
feliços.
Has amagat del meu bes
els teus silencis,
i un trau has obert,
endinsant una estella
en els teus antics
desitjos.
Ara ploro
evocant el moment
i la lànguida veu que
orna
la inquietud del meu
vers,...
S'apaga!
Li resta un instant
només.
Mira! Ja moren
amb tristor,...
els seus últims
esquitxos.
Sònia C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada