Carme Karr va desenvolupar en la premsa de la segona dècada del segle XX
una activitat periodística regular, amb dedicació pràcticament
exclusiva, oberta a diverses temàtiques i a distintes publicacions, i va
esdevenir així el precedent més proper a una professional del
periodisme com s’anirà entenent en la dècada posterior. Nascuda en el si
d’una família estrangera, va integrar-se a la vida cultural catalana i
va començar a col·laborar a la revista L’Avenç i, més endavant a Joventut.
Va ser una
dona polifacètica i amb una gran consciència social
que es va veure reflectida al llarg de la seva
trajectòria. La seva cultura i formació li van facilitar l’entrada en el periodisme,
que es va convertir per a ella en una via d’expressió de les seves
idees modernes i avançades. Sota el pseudònim de Xènia va iniciar una
polèmica amb Eugeni d’Ors, el Xènius de La Veu de Catalunya, i amb el seu nom signà articles en català i en castellà al Diario de Barcelona, El Día Gràfico i a Las Provincias. Quan el 1906 va aparèixer la Il·lustració Catalana, el seu director va fer-li l’encàrrec de preparar un suplement mensual dedicat a les dones. Així va néixer Feminal, una revista que va sortir des de 1907 fins a 1917, de la qual va ser directora i impulsora i aconseguí una qualitat de contingut i de presentació ben notables. Va ser impulsora i presidenta tant del Comitè Femení Pacifista de
Catalunya, organització antibel·licista creada el 1915, com d’Acció
Femenina (1921), i de la Llar (1913), primera residència per a una
ampliació d’estudis de professores i estudiantes i Escola de la Dona.
També reclamà el dret de pares i mares de família a intervenir en
l’ensenyament a les escoles, i a formar part de juntes d’inspecció. El seu feminisme, que advocava per dotar les dones d’eines que les
capacitessin tant per a l’exercici d’una professió com per a la igualtat
de drets, va quedar àmpliament exposat a Feminal .
FEMINAL : Publicació mensual en català apareguda a Barcelona del 28 d’abril de 1907
al 30 de desembre de 1917 com a suplement de «La Ilustració Catalana». Dirigida per Carme Karr, defensà bàsicament un programa de culturització
de les dones; publicava articles literaris, poesies i pàgines musicals
(amb peces de Carme Karr, Lluïsa Casagemas, José Antonio de Donostia,
etc). Hi col·laboraren Dolors Monserdà, Agnès Armengol de Badia, Maria
Domènech de Cañellas i Isabel Serra, entre altres..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada