Alice Munro guanya el premi Nobel de literatura 2013

Munro és autora de diversos llibres de contes, entre els quals destaquen 'Estimada vida', 'Massa felicitat' i 'Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni'. En català ha estat publicada a Club Editor –projecte de Maria Bohigas que diu: 'Aquest premi demostra una vegada més que les editorials petites som importants'. En castellà, una part a Lumen, i una altra a RBA, que va ser qui va publicar per primera vegada a Espanya l'autora canadenca. 

Munro va estudiar periodisme i anglès, però va deixar la universitat quan es va casar el 1951. Va començar a escriure històries quan era ben jove, però no va publicar res fins al 1968, un recull de relats titulat 'Dance of the happy shades'. En va publicar més aplegats a 'Lives of girls and women', el 1971. A més de les obres traduïdes al català, entre els seus llibres destaquen 'Who do you think you are' (1978), 'The moons of Jupiter' (1982), 'Runaway' (2004) i 'The View from Castle Rock' (2006).

'Estimada vida', un aplec de relats de l'escriptora nord-americana. En aquest que acaba de publicar, l'autora adverteix: «Les quatre peces finals d'aquest llibre no són ben bé contes. Formen una unitat a part, autobiogràfica, en el fons, per bé que no sempre del tot fidel als fets. Em penso que són les primeres i les darreres paraules --i les més íntimes-- que he de dir sobre la meva vida.»' Us oferim una d'aquestes peces,  en un avançament editorial. El llibre, traduït per Dolors Udina, ja és a les llibreries.

'I les altres peces?', diu Maria Bohigas. 'Les altres avancen de dret cap al misteri contingut en el més petit fragment de qualsevol vida. Cap als corrents irracionals que determinen les accions dels personatges més sensats. Cap a la perplexitat --i l'excitació-- que significa formar part de la vida: tot això, Alice Munro ho diu com si fossin "les primeres i les darreres paraules" --les que sospesa, amb tot el seu talent i des d'una maduresa prodigiosa, una de les escriptores gegants de la nostra època.'

'Per això el jurat del Nobel voldria donar-li el premi més desitjat de les lletres. Però Alice Munro s'estima més quedar-se a casa i escriure que no pas viatjar a Oslo: rigorosament autèntic.'