Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona,
1983) és la novel·lista més important de postguerra per la densitat i el
lirisme de la seva obra. És autora de la novel·la catalana més aclamada
de tots els temps, La plaça del Diamant (1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes.Comença a escriure contes per a revistes, com a
fugida d'un matrimoni decebedor i, més tard, quatre novel·les d'un cop,
que després rebutja, tret d'Aloma (1938), amb la qual guanya el
premi Crexells. A les primeries de la Guerra Civil espanyola treballa al
Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la
Institució de les Lletres Catalanes. Exiliada primer a diverses
localitats de França i després a Ginebra, trenca el seu silenci de vint
anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el premi Víctor Català. Amb El carrer de les Camèlies
(1966) guanya el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. A
mitjan anys setanta retorna a Catalunya, a la població de Romanyà de la
Selva, on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara publica Viatges i flors i Quanta, quanta guerra...,
el 1980, any en què li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres
Catalanes. Des de 1998 es convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i
narracions, en homenatge a l'autora.
Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que
escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres,
millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir
que sóc... I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva
vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet
molta por.
— Mercè Rodoreda, Pròleg a Mirall Trencat
Documentació: M. Rosa Ruiz González.
En memòria als 104 anys del seu neixement
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada