L' 11 de Setembre Lleida commemora la caiguda de 1707 a mans de les tropes de Felip V

La immensa majoria d'assalts urbans realitzats durant el segle XVIII, I al contrari del que havia passant durant la Guerra dels 30 Anys, acabaven amb un pacte de rendició, un cop els assaltants havien assolit una posició prou beneficiosa per a ells. Això abaratia el cost de la guerra en termes econòmics I humans, doncs evitava el saqueig indiscriminat de ciutats i, al mateix temps, mantenia l'ordre entre els soldats atacants, que no podien perdre's pel casc urbà durant dies a la recerca de botí. El cas de la caiguda de la ciutat de Lleida fou, malauradament, diferent. La longitud i les condicions de l'atac van fer que, un cop perforades les defenses aliades, es desencadenés un saqueig indiscriminat i salvatge de la ciutat. La majoria d'habitants i soldats es van poder allotjar al castell de Lleida, esperant des d'allà ajuda des de la guarnició del Gardeny; tots dos punts forts es van rendir.

Per als lleidatans, el 1714 particular és el 1707, quan s’explica la història de la Guerra de Successió a Catalunya, se salta de la derrota d'Almansa  a la caiguda de Barcelona.   A Lleida, l’11 de novembre commemorem la capitulació de les tropes que, comandades pel príncep Von Hesse-Darmstadt, defensaven les fortificacions que envoltaven la  Seu, on s’havia refugiat i havia patit privacions de tota mena la majoria de la població civil. Tres mesos abans, els granaders francesos havien obert una bretxa a la muralla del Carme, s’havien apoderat de la ciutat i l’havien saquejada. Segons diversos testimonis, les persones que s’havien refugiat al convent del Roser van ser assassinades, sense que els historiadors s’hagin posat d’acord sobre quantes víctimes va haver-hi, en aquest indret de la ciutat.