Carme Amaya commemorem el centenari del seu naixement. Preparant la Caminada del Garrotin

Catalunya reivindica la seva bailaora més universal i la seva aportació al patrimoni català 

 

 Carmen Amaya va néixer al Somorrostro, un barri de barraques construït a les platges de la Barceloneta, fa aproximadament cent anys. Sense partida de naixement, és difícil establir dates exactes, però la Comissió Promotora de l'Any Carmen Amaya ha decidit que el 2013 sigui l'any del centenari del seu naixement. També enguany fa cinquanta anys que la bailaora va morir a Begur.

 L'art de Carmen Amaya rebé el consens de la crítica mundial, coneixia a la perfecció tots els secrets del ball, i malgrat que la seva especialitat fos el ball flamenc –concretament el gitano- va saber estudiar el ball clàssic espanyol, al qual dotà d'una rauxa i un nervi inusitats, sense que això li fes perdre en classicisme. En quan al seu ball flamenc, s'ha de dir que fou la fidel continuadora d'aquelles altres ballarines quasi llegendàries que es digueren La Macarrona, Regla Ortega, Pastora Imperio etc.

S'acompanyava perfectament d'un cant gitano de tràgics i impressionants accents i, posseïdora d'un depurat gust estètic, va saber envoltar-se de grans artistes i músics, amb el que els seus espectacles assoliren un elevadíssim nivell artístic. Tal vegada els anys passats a l'estranger van influir, com hem apuntat abans, en una lleu mistificació (tal en el muntatge del Bolero de Maurice Ravel i La boda de Luis Alonso). 

Llur mestria assolia graus altíssims en els seus famosos garrotin, bulerías, tanguillos i alegrias. En quan al ritme en que es movia, potser cap ballarina pogué aconseguir-lo. Era un ritme frenètic què, tanmateix no perd la línia melòdica.