Aurora Bertrana Les seves ganes d'aventura i la seva descoberta de noves cultures la van convertir en escriptora

DONES AMB HISTÒRIA

AVUI EL DEDIQUEM 

AURORA BERTRANA

UNA DONA DEL SEGLE XX

Un dia del 1900 l’Aurora va decidir anar a veure el mar, a peu i sense dir-ho a ningú. El problema és que el mar era a quaranta quilòmetres de casa, i que ella només tenia vuit anys. Els pares i els avis van passar moltes hores d’angúnia fins que no la van veure aparèixer, ja de nit. Aquell dia no va arribar a la platja i se’n va anar a dormir sense sopar, però això no li va fer disminuir ni una mica el desig de viure aventures, conèixer llocs nous i anar a la seva. 

Aquests no eren els seus únics objectius: també volia ser escriptora com el seu pare, Prudenci Bertrana —que sabia de sobres el que era escriure i ballar-la magra—, i que no volia això per a la seva “Sargantaneta”. I l’Aurora es va encaminar cap a la música: va estudiar fins a convertir-se en una bona violoncel·lista, i va fer el seu primer sou tocant a un cafè de la Rambla de Barcelona. Més endavant va anar a estudiar a Ginebra i es va guanyar la vida treballant en un trio femení de jazz que actuava en hotels dels Alps.

L'any 1926, després de llegir Le Mariage de Loti de Pierre Loti, decideixen instal·lar-se a la colònia francesa de Tahití. Fruit de l'experiència escriu el seu primer llibre Paradisos oceànics. Una dona que escriu sobre països exòtics, i que per primer cop fa una aproximació a la mítica dona polinèsia, va causar una forta impressió.

El 1930 s'instal·la a Catalunya i continua escrivint novel·les, fent conferències i col·laborant en publicacions de l'època. Encara que el seu pare, Prudenci Bertrana,  s'havia oposat a que Aurora escrivís, van col·laborar tots dos en l'experiència d'escriure conjuntament una novel·la repartint-se els capítols. En va sortir L'illa perduda on s'integren els elements d'aventura i romanticisme propis de la literatura dels mars del Sud. El 1933 es presenta com a candidata al Congrés de la República per la Formació d' Esquerra Republicana, però en va sortir derrotada i va abandonar l'activitat política.
L'any 1935 marxa al Marroc tota sola per estudiar l'ànima de la dona musulmana i descobrir el concepte que en té l'home musulmà, el qual, segons diu, els nostres homes conserven. Fruit d'aquest viatge, on visita harems, bordells i presons, serà el seu llibre El Marroc sensual i fanàtic.

 Crònica d'Agnès Rotger Dilluns, 29 d'abril de 2013. per saber-ne més :cliqueu a la fotografia o busqueu a Sàpines