Sentit homenatge a l'alpinista Juanjo Garra al Castell del Rei de Lleida

JUANJO GARRA  

 A BALÀFIA SEMPRE T'ESTIMAREM

 Mes de 2.000 persones ens hem reunit aquest dimecres al Castell del Rei de Lleida per homenatjar al nostre amic Juanjo Garra. L'escenari, s'ha escollit perquè en dies de bona visibilitat es veuen els Pirineus. 

Texte llegit

Repte, Il·lusió, Somnis i Quimeres, eren per al Juanjo les paraules amb més sentit en el seu florit vocabulari. Repte, per assolir tots els 8000mils de la terra, Il·lusió, per pujar-los, els ulls li brillaven en parlar-ne, Somnis, ja que no dubto que somiava cada dia en la propera expedició i Quimeres, ja que aquest repte, no deixa de ser una verdadera quimera per a un gran himalaiaista com era i, que per a molts de nosaltres, no deixa de ser res més que pura utopia. Ell, però, tot això  ho barrejava amb un gran dosi d’esforç físic, esforç mental, esforç laboral, i sobretot, sobretot, molt ben amanit amb el suport i la comprensió, i per què no dir-ho ?, el patiment familiar.

També aquests dies teníem tots un repte molt gran, i hem posat tota la il·lusió per aconseguir-lo, somiàvem en l’helicòpter del Simone i del Maurizio traient-lo d’aquell altíssim parany, però desgraciadament, al final ha resultat ser una quimera inabastable, pura utopia, a pesar dels innegables i arriscats esforços dels equips de rescat i salvament al Nepal, comandats per tot un geni de l’organització excursionista himalaienca.

Hem d’agrair profundament al brillant Sebastian Alvaro, als abnegats muntanyencs  Ferran Latorre, Alex Txikon, Jorge Egocheaga i Simone Moro, a l’intrèpid pilot Maurizio Folini, al fidel Keshab Gurung Sherpa, al solidari Nigma del Makalu, als generosos sherpes anònims, aquells que l’han acompanyat en els últims moments, al Xavier Gandarillas en el BC i, a tots aquells que, de una manera o altra, han ajudat el Sebastian Alvaro en el tema del rescat i, també i sobretot, als que han donat escalfor i suport a la família.

El Juanjo no ha marxat sol, l’han, i l’hem, acompanyat, físicament i moral fins el final.

Que descansi en pau a dalt del cel, en companyia de l’Úrsula i el Guivert, companys de la seva primera expedició.

Assumpta i Aina, compteu amb el nostre suport i afecte pels vostres Reptes, Il·lusions, Somnis i Quimeres, per què no esdevinguin només utopia.