Per no deixar rovellar la nostra forma física, hem fet dues excursions intenses i llargues per aconseguir un “pic d’alçada” i guanyar en aclimatació; hem pujat al Coll Francès, per reconèixer l’itinerari de volta cap a la civilització i l’altra sortida al pic de Sita Chuchura.
L’inici de la segona excursió d’aclimatació no presagiava cap ganga, els núvols amenaçaven des del fons de la vall d’una forma inquisidora. El paisatge era atraient, a mig camí entre l’encanteri i lo tètric. Volíem arribar més enllà dels sis mil m., es per això que dúiem per la primera part de l’ascensió unes sabatilles còmodes per avançar per la morrena de forma ràpida i àgil, alhora, dúiem carregades les motxilles amb les botes d’alçada, grampons i piolets.
Per fer la bugada, alguns fan servir un sistema enginyós per reaprofitar l’aigua (recurs escàs en aquestes contrades: s’ha de fondre neu i gastar gasolina). Alhora de la dutxa, un cossi gran amb la roba bruta es deposita als nostres peus, així mentre l’aigua ensabonada flueix pel cos, serveix per fer després la primera ensabonada a la castigada indumentària. A casa imagino el que diran al llegir aquest despropòsit: que som uns "gorrinos", però necessitat obliga …
TORNEU AMB SALUT !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada