El Juanjo es queda al cel del Dhaulagiri :de la Cursa de Balàfia fins a l'infinit ... In Memorian

"No has de pujar als cims més alts, a la teva vida, sinó que has de fer realitat allò que tu desitges" Juanjo Garra 2013

 Malgrat els esforços de molta i molta gent; malgrat la força que heu fet tots i totes i, sobretot, a pesar de la resistència heroica que  ha posat el Juanjo, acompanyat fins a l’últim alè per Kheshap Sherpa,  la muntanya ha decidit quedar-se per sempre més amb la companyia de qui tant i tant l’estimava.
El Juanjo tornava dijous després de fer cim al Dhaulagiri, la seva novena conquesta a una muntanya superior als 8.000 metres. L’ensopegada d’un xerpa el va fer caure tot just iniciat el descens. La caiguda l’impedia caminar i això l’ha retingut massa temps en una alçada que ell dominava com pocs, però d’on desitjava tornar per compartir amb nosaltres l’experiència, i repartir aquells somriures que mai faltaven al seu rostre… que mai faltaran a l’hora d’imaginar les seves explicacions !!!

De la Cursa a la Mitja de Balàfia a la Mitja Marató de Lleida

5 11 2012. Report del Juanjo Garra : Una cursa popular,  que tenia com a finalitat omplir de colors els carrers del nostre barri i de la ciutat, tot gaudint de l’esport i la salut. Certament, una matinal de sensacions estranyes, com la mateixa climatologia que ens va acompanyar diumenge. 
Per una banda amb el desig i el neguit d’estar atent al tret de sortida de la mitja marató renovada de Lleida, i per altra amb la nostàlgia de sentir-me culpable, juntament amb altres entusiastes (i sense pretendreu visionaris ) del Grup de Joves de Balàfia, que ja fa tres dècades decidirem donar la benvinguda a la primavera, tot celebrant una festa esportiva: Una cursa popular,  que tenia com a finalitat omplir de colors els carrers del nostre barri i de la ciutat, tot gaudint de l’esport i la salut.

Amb els anys, va néixer la mitja marató, varen ser primaveres d’entusiasme i voluntarisme abnegat, temps a on no  era popular sortir a córrer i aquest fet es limitava en la seva majoria a clubs d’atletisme, no existia l’actual eclosió de l’esport com a concepte de temps lliure i del binomi esport/salut.

Es així com de la ma de la Fundació Renal Jaume Arnó i  l’Associació Esportiva Ekke, la mitja de Lleida està cridada a ser un referent en el món de les mitges maratons.
693 atletes arribats a meta, diu molt de les expectatives generades en el conjunt del teixit social esportiu. Per fi hem gaudit d’un circuit urbà (un xic trencacames i amb 143 metros de desnivell positiu), poder dels millors circuits possibles i realistes, cercant un equilibri amb el disseny urbanístic  de Lleida i les seves limitacions i topants, que no entorpís en demesia l’intranquil i nerviós transit rodat de la ciutat. No crec recordar una cursa popular amb una participació tant alta de dones.
Llarga vida a iniciatives actuals (amb futur) i que han tingut una dolça i entusiasta naixença a Balàfia en un grup de joves de barri, allà en el segle passat …

Serveixi d'homenatge aquest petit video de la Cursa de Balàfia de l'any 2006. 

 simplement això.

E.P.D.