CARNAVAL ! CARNAVAL ! , CARNAVAL T'ESTIMO !!!

L'església catòlica va proposar una etimologia de carnestoltes: el llatí vulgar carn-portaré, que significava "abandonar la carn" (la qual cosa justament era la prescripció obligatòria per a tot el poble durant tots els divendres de Quaresma). Però no tenia sentit que justament la paraula carnestoltes signifiqués això.

Més tard va sorgir una altra etimologia que és la que actualment es maneja en l'àmbit popular: la palabra italiana carnevale significaria que durant l'època de Quaresma no es pot menjar.

Cap a finals del segle XX diversos autors van començar a sospitar l'origen pagà del nom. Resulta que Carna és la Deessa cèltica de les faves i la cansalada. També estaria connectada amb festes indoeuropees, dedicades al déu Karna (que en el Mahabhárata apareix com un ésser humà, germà gran dels Pándavas, fill del déu del Sol i la reina Kuntí).

Algunes persones creuen que la paraula carnaval fa referència a una suposada antiga tradició pagana en la qual s'oferia carn al déu Baal (encarna-baal) en una festa on tot val.

Actualment el carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic.

Un carnestoltes és, doncs, una celebració pública que combina alguns elements com les disfresses, les desfilades i festes al carrer.