El nostre país viu avui un moment
històric excepcional, una etapa basada en el principi
democràtic del dret a decidir. I
aquest 8 de març, el Govern de la Generalitat, vol ser
part d’aquest anhel col·lectiu, i
contribuir-hi amb l’esbós d’un futur que necessàriament
s’inscriurà,
també, en femení.
La història que es coneix, aquella
que s’ensenya a les escoles i es llegeix
en els llibres, és el compendi de
milions de vides humanes: experiències, anècdotes, encerts fortuïts, coincidències
funestes i imprevistos planificats. La història s’escriu obviant els petits
episodis quotidians, però existeix en el present, en la hist òria que ens ha
tocat viure, una experiència en primera persona. La nostra, la vostra i la
d’aquells i aquelles que ens van precedir i dels que vindran després
Les dones som protagonistes d’aquest
present històric que ens empeny amb ànsia davant la possibilitat de transformar
estructures obsoletes per poder edificar damunt de pilars sòlids aquest nou
país i, al mateix temps, ens enfronta al repte diari d’un context econòmic ple
de dificultats i incerteses. Les dones tenim el ferm propòsit -perquè així ho
fem cada dia- de treballar perquè la qualitat de la vida humana no es malmeti i
de situar en el centre de l’agenda política institucional aquest treball imprescindible.
Per aconseguir-ho, requerim de les institucions públiques, i també de les
privades, un gest de complicitat que alliberi d’obstacles la cursa del dia a dia.
Si ens fixem en les estadístiques,
podem interpreta r que les dones catalanes desitgen trobar la fórmula per
conciliar la vida laboral i la vida personal i familiar, una ambició que
persegueix harmonitzar la realitat quotidiana de la vida humana en totes les
seves etapes i facetes.
I malgrat els obstacles que aquesta
decisió ens representa, fem el possible i l’impossible per equilibrar ambdós
móns: públic i privat. Som expertes en transitar d’un lloc a l’altre i
concertar la vida, amb tots els seus imprevistos, amb la rigidesa d’un mercat
de treball que no cedeix espais nous i que amb la seva inflexibilitat dificulta
el tomb que el canvi de segle demana
Aquest 8 de març no volem parlar
només d’estadístiques, tampoc volem fixar-nos, exclusivament, en
les quotes de representació, que tal com evidencia la realitat no són
suficients per traslladar el talent i la participació de les dones a l’esfera
pública. Aquest 8 de març el que volem des del Govern de la Generalitat és
plantejar-nos un interrogant de futur,un interrogant que plantegem a tots
aquells estaments que tenen en aquest moment la possibilitat de decidir si la
nova Catalunya serà una societat on dones i homes conviuran en un mateix ordre
de sentit i de valor. Perquè aquest 8 de març volem posar damunt la taula la
necessitat d’imprimir en les pàgines inaugurals d’aquest nou principi el talent
que cada dia les dones aportem a la vida pròpia i a la dels altres.
Aquesta no és una ambició petita,
per això es necessita la complicitat de tothom. En especial la de les
dones més joves, aquelles que just en aquest impàs històric inicien la
trajectòria adulta i intenten incorporar-se al mercat de treball. La seva
convicció, la seva fermesa, el seu compromís són el nostre llegat i la nostra
esperança.
Moure la inèrcia de rutines i
costums ancestrals pot semblar-nos utòpic, però per poder virar cap al canvi
ideal és del tot imprescindible creure-hi i enfrontar-s’hi. Que aquest viratge
sigui possible, que sumem totes i tots en la construcció d’un país més lliure i
just. Aquest és el desig d’aquest 8 de març de 2013 i aquesta és la direcció en
la qual volem fer avançar Catalunya per tal que esdevingui, també, un exemple
en la consecució d’un país que es defineixi també en femení
Marina Antúnez
.jpg)
.jpg)
