Querimònia, 2013 : 700 aniversari del privilegi. Motiu de la Caminada de la Marxa Nòrdica d' aquest any el 24 de novembre.

Era Querimònia (en català: La Querimònia) Privilegi concedit el 1313 per Jaume II d' Aragó "el just" a la Vall d'Aran, i que constitueix el Dret Històric de l' Aran, en retornar al domini de la corona catalano-aragonesa després del llarg segrest de la vall per França i pel rei de Mallorca, per tal d'assegurar el domini de la vall, mitjançant una compilació escrita dels costums i usos consuetudinaris, i, a la vegada, recompensar l'adhesió que li feren els aranesos acompanyant-los d'importants franqueses i nous privilegis.

Era especiau situacion dera Val hec que França sagèsse d’aucupar Aran a compdar dera fin deth sègle XIII. Eth prumèr intent siguec coma conseqüència dera excomunion qu’eth Papa Martin IV hec contra Père II eth Gran, rei d’Aragon, damb motiu dera aucupacion dera isla de Sicília e era concession papau des estats dera corona aragonesa a Felip III er Ardit, rei de França. Eth bisbe de Saint Bertrand de Cominges, Bertran de

Miremon, amassèc ara clerecia aranesa e li comuniquèc era excomunion deth rei aragonés. Es capelhans d’Aran responguèren que jamés renegarien ne abandonarien ath son senhor, eth rei d’Aragon, ne per excomunicationem nec per interdicto aliquo.

S'hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats; el lliure aprofitament dels boscs, de l'aigua (tant per a regar com per a moure molins) i la llibertat de pescar i de caçar; l'exempció de tot dret de barra; i l'obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d'un dia. Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria. Concedia, a més, franquesa per censals, donacions, dots, successions, etc, i eren lliures de tota servitud reial, càrrega, imposició, en canvi del pagament d'un únic tribut al rei per veí, consistent en una mida o sester de blat l'any (dit galin del rei, per tal com equivalia a un galin o setena part d'una quartera aranesa). La Querimònia fou confirmada per tots els monarques de la corona catalanoaragonesa i àdhuc pels reis d'Espanya de la casa de Borbó fins a Ferran VII (1817) i Isabel II (1846).

Abans de tantes fartaneres, tothom  va tastar molt concentrat i a pas lleuger, la Marxa Nòrdica com a pas previ per al curs que estem preparant que  segurament servirà també per a cremar els torrons....