PRESENTEM LA FUNDACIÓ MARIA AURÈLIA CAPMANY: FMAC LLIURES,

 FMAC LLIURES, va néixer amb el propòsit d’aprofundir i promocionar la igualtat real entre les persones i avançar cap a un canvi de paradigma que apostés per la inclusió i la no discriminació de la ciutadania ..
Aquest esperit ens ha consolidat com a un espai de RECERCA I FORMACIÓ sobre polítiques de justícia social vinculades a l’assoliment de la igualtat entre dones i homes des de l’exercici de les llibertats de les dones dones i el reconeixement de la diferència.

El treball és un dels mecanismes bàsics per a garantir determinats drets socials de la ciutadania. En l’actualitat, les desigualtats en l’accés, el manteniment i la promoció dels llocs de treball, el no reconeixement del treball de cura així com la precarietat de determinats sectors laborals feminitzats qüestionen el nostre model productiu.

 

I és cert: tothom s’ocupa de nosaltres. Se n’ocupen molt i amb tanta ignorància. Poques nacions han afinat tant i tan bé allò que entenen per nacionalitat com ho hem fet i ho fem els catalans” Aquestes paraules de Maria Aurèlia Capmany són totalment actuals. Des de la Fundació, sempre hem defensat, i creiem fermament, en l’actualitat del discurs de la Maria Aurèlia. També la imaginem en l’actualitat, amb la seva capacitat i esperit crític en la convulsa activitat política, en la crisi econòmica en la que uns quants s’enriqueixen i la majoria empobreix, fent front als atacs a la llengua i a la nació, a la qualitat de l’escola, la cultura… Estem segures que la Maria Aurèlia hauria estat una activista exemplar, destacada i que no hauria passat desapercebuda.

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Filla del folklorista Aureli Capmany. Estudià a l'Institut Escola, que representava aleshores l'avantguarda educativa de l'època, on començà a escriure empesa per Ramon Esquerra. La pèrdua de la guerra representà per a ella, una jove estudiant que es movia en ambients catalanistes il·lustrats, una ruptura cultural. Treballà de gravadora de vidres per pagar-se els estudis universitaris. Després de graduar-se es a dedicà l'ensenyament mitjà a l'Institut Albéniz de Badalona i, posteriorment, a l'escola Isabel de Villena. Durant els anys quaranta entre en contacte amb el grup de la revista "Ariel". El 1952 marxa a París, gràcies a una beca, on entrarà en contacte amb l'existencialisme corrent que influirà a Necessitem morir (1952). El teatre fou una de les seves grans passions, fins i tot actuà en algunes representacions. Així el 1960 fundarà amb Ricart Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. D'entre las seva obra dramàtica destaquem, El desert dels dies (1960), Dones, flors i pitança (1968), L'ombra de l'escorpí (1971) i la versió teatral d'Un lloc entre els morts (1980). Excel·lí, també, en el camp del periodisme i de l'assaig. Així, col·laborà en nombroses publicacions entre les quals destaquem l'"Avui" i "Serra d'Or". En el camp de l'assaig, citem, entre d'altres, La dona a Catalunya (1966), Dia si, dia no (1968), recull dels articles periodístics, Cita de narradors (1958), etc... De la seva obra narrativa destaquem L'altra ciutat (1955), Betúlia (1956), Un lloc entre els morts (1967), El gust de la pols (1962) Feliçment, jo sóc una dona (1960) Coses i noses (1980). Ha traduït nombroses obres del francès i de l'italià.