Pel 2013 : repartiment igualitari de les tasques de la llar i les cures

De cara a l’any vinent i en un dia especial, per exemple el 8 de març,  voldríem plantejar públicament una possible vaga de cures i atencions per tal de visibilitzar aquestes tasques que resten ocultes tot i ser indispensables per al conjunt de la societat que encara està adjudicada a les dones pel sol fet de ser-ho. Els homes no s’incorporen com hauria de ser a aquestes tasques. Es tracta d’un reflex de la divisió sexual del treball promogut des del sistema social, patriarcal i capitalista. És, en definitiva, la doble o triple jornada de treball, un símbol més de la desigualtat i opressió que pateixen moltes dones. 

I perquè aquesta vaga fictícia? La resposta és clara, quan les necessitats estan cobertes moltes vegades passen desapercebudes, però si no hi ha ningú que les realitzi és quan surten a la superfície i esdevenen visibles i la població en reconeix la importància, abans negada. 

Les conseqüències de la doble o triple jornada es poden constatar en el mercat laboral i en el sistema de les pensions. Segons dades del Ministeri de Treball el 63,33% dels contractes parcials en el primer semestre de 2010 eren firmats per dones i d’acord amb l’EPA (enquesta de població activa) el percentatge de dones que han escollit aquest tipus de jornada per atendre a persones dependents o altres obligacions familiars és d’un 29,9% davant d’un 3% d’homes. A l’hora, es parla de reduir les quotes a la seguretat social a totes les empreses que firmin aquests contractes. O dit altrament, mentre s’endureix l’accés a la jubilació a les persones que disposin d’un període de cotització més baix es fomenten els contractes que impliquen menys cotització.

D’altra banda, les mesures contemplades en el Pacte de Toledo que pretenen solucionar les llacunes de cotització de les dones són clarament insuficients i, a més, perpetuen el rol de cuidadores assignat al gènere femení. És palès com el rol que ens assigna el “naixement” o el patriarcat té unes conseqüències clarament negatives en el nostre àmbit laboral, d’acord amb les condicions de treball, i també en la pensió resultant de les nostres cotitzacions: les dones som el col·lectiu que presenta més llacunes de cotització, participem més de l’economia submergida, tenim uns salaris més baixos, etc. Un sistema de pensions que, a més, es constitueix en base de la divisió sexual del treball i que contribueix en la perpetuació de les desigualtats de gènere.

Des de la nostres associacions, creiem que l’única manera de trencar aquests estereotips i no perpetuar i reproduir aquest sistema és el repartiment igualitari de les tasques de la llar i les cures. A més, apostem  per deixar de banda tots els rols imposats a les dones: passives, correctes, delicades, dependents, fines... , en definitiva, trencar amb els estereotips de gènere.

Un bon regal per Reis: llibres

Mocadors, colònies, perfums, pijames, telèfons intel•ligents, tablets… opcions clàssiques de compra per a aquestes festes, però, per què no llibres? Donesdigital i donabalàfia, volen ajudar en la complexa tasca d’escollir aquest regal nadalenc i adjuntem una reduïda llista de títols que conté una mica de tot. L’elecció final és de la lectora o lector i de les seves afinitats literàries. Bones festes!
 Passadissos de Cristina Mayench,
A Balàfia estem d'enhorabona,  la Cristina Mayench, sòcia i col.laboradora de les nostres entitats,  ens explica històries  de Lleida i la Seu Vella, en el llibre que fa poc ha presentat, Passadissos, Lo Castell de Lleida i els records d’ infantesa’. El seu pare li parlava de passatges secrets, galeries i escales subterrànies que discorren pel subsòl del Turó de la Seu Vella...
Vam poder "disfrutar" d'aquesta lectura i de les vivències dels seus protagonistes  a la Sala de Lectura del Centre Cívic de Balàfia, el va presentar en un dia festiu  ple de dones i homes amants de la literatura i la salut, accions que identifiquen les nostres associacions i també  ens identifiquen com a país, Commemoració dia Internacional per l' Acció per la Salut de les Dones.
 

Lo Aprendí de un Vagabundo de  Marta Sarramián

Una novel · la que atrapa per la seva capacitat de transmetre sensacions i traslladar el lector al lloc dels fets. Una novel · la per sentir i viure. ...
A través d'un recorregut per la Índia, un país controvertit  i d'una particular teràpia, la protagonista fa el viatge més estrany i dur de la seva vida. Una introspecció al centre de la seva ànima que l'ajudarà a trobar la seva veritable essència.

Sota el cel d' Istambul de Rosa Ma Giralt

Ella. La Regina és una dona que encadena relacions de parella desafortunades i sent el desesper d'algú que pensa que mai conèixerà la persona adequada amb qui compartir la seva vida.

de PARIS EDICIONS

El crit de la terra de Sarah Lark
La novel•la posa fi a la història d’una saga familiar que l’autora alemanya va iniciar amb Al país del núvol blanc llibre que Lark va escriure sense cap intenció de continuïtat i que l’èxit de vendes a nivell mundial el va acabar convertint en el primer volum d’una trilogia; la segona, La cançó dels maorís, s’ha publicat a Espanya aquest any 2012.  El crit de la terra, desenllaç d’una ja llarga història d’aventures i amor de diverses generacions ambientada a Nova Zelanda, arrenca el 1907, quan les besnétes de les primeres protagonistes es traslladen a Anglaterra per estudiar en un internat. Una d’elles accepta la seva nova vida, l’altra torna a Nova Zelanda.
Sarah Lark (Bochum, 1958) pseudònim de Christiane Gohl, viu a Mojacar, Almeria. Va ser periodista i guia turística,  i aquest treball la va portar a Nova Zelanda, país que la va fascinar i que, s’ha convertit en la inspiració de la seva famosa trilogia, de la qual ha venut sis milions d’exemplars a tot el món, 350.000 a Espanya. L’autora es planteja ara viatjar a Jamaica per ambientar les seves dues properes novel•les.
El crit de la terra – Ediciones B – 736 pàgines –
- Pura sang de Ada Castells
La novel•la, guanyadora del Premi Sant Joan 2012, ha suposat un gir en la trajectòria literària de l’escriptora, que va publicar la seva primera obra el 1998, El dit de l’àngel on planteja una trama basada en els seus avantpassats protestants. Els seus següents títols (Mirada, Tota la vida)  mantenen un to intimista i relacionat amb l’art, fins arribar a Pura sang, obra que, segons la pròpia autora, és un joc de diversos gèneres literaris --misteri, amor, novel•la gòtica—que confonen continguts i res és el que sembla. La protagonista d’aquesta novel•la deixa Barcelona i es trasllada a Menorca on en lloc de trobar la pau que cerca, s’ha d’enfrontar a un ambient claustrofòbic, el terror i els secrets familiars.
Ada Castells (Barcelona, 1968) és periodista, va treballar al diari Avui,  col•labora a La Vanguardia i dirigeix cursos d’escriptura.
Pura sang  Edicions 62 – 288 pàgines –