Pel 2013 : repartiment igualitari de les tasques de la llar i les cures

De cara a l’any vinent i en un dia especial, per exemple el 8 de març,  voldríem plantejar públicament una possible vaga de cures i atencions per tal de visibilitzar aquestes tasques que resten ocultes tot i ser indispensables per al conjunt de la societat que encara està adjudicada a les dones pel sol fet de ser-ho. Els homes no s’incorporen com hauria de ser a aquestes tasques. Es tracta d’un reflex de la divisió sexual del treball promogut des del sistema social, patriarcal i capitalista. És, en definitiva, la doble o triple jornada de treball, un símbol més de la desigualtat i opressió que pateixen moltes dones. 

I perquè aquesta vaga fictícia? La resposta és clara, quan les necessitats estan cobertes moltes vegades passen desapercebudes, però si no hi ha ningú que les realitzi és quan surten a la superfície i esdevenen visibles i la població en reconeix la importància, abans negada. 

Les conseqüències de la doble o triple jornada es poden constatar en el mercat laboral i en el sistema de les pensions. Segons dades del Ministeri de Treball el 63,33% dels contractes parcials en el primer semestre de 2010 eren firmats per dones i d’acord amb l’EPA (enquesta de població activa) el percentatge de dones que han escollit aquest tipus de jornada per atendre a persones dependents o altres obligacions familiars és d’un 29,9% davant d’un 3% d’homes. A l’hora, es parla de reduir les quotes a la seguretat social a totes les empreses que firmin aquests contractes. O dit altrament, mentre s’endureix l’accés a la jubilació a les persones que disposin d’un període de cotització més baix es fomenten els contractes que impliquen menys cotització.

D’altra banda, les mesures contemplades en el Pacte de Toledo que pretenen solucionar les llacunes de cotització de les dones són clarament insuficients i, a més, perpetuen el rol de cuidadores assignat al gènere femení. És palès com el rol que ens assigna el “naixement” o el patriarcat té unes conseqüències clarament negatives en el nostre àmbit laboral, d’acord amb les condicions de treball, i també en la pensió resultant de les nostres cotitzacions: les dones som el col·lectiu que presenta més llacunes de cotització, participem més de l’economia submergida, tenim uns salaris més baixos, etc. Un sistema de pensions que, a més, es constitueix en base de la divisió sexual del treball i que contribueix en la perpetuació de les desigualtats de gènere.

Des de la nostres associacions, creiem que l’única manera de trencar aquests estereotips i no perpetuar i reproduir aquest sistema és el repartiment igualitari de les tasques de la llar i les cures. A més, apostem  per deixar de banda tots els rols imposats a les dones: passives, correctes, delicades, dependents, fines... , en definitiva, trencar amb els estereotips de gènere.