Reflexions d'Actualitat : Josetxu Riviere, és un activista per la igualtat de gènere que ha abordat la relació entre la salut i la masculinitat.

Ha escrit diferents articles sobre salut laboral en els quals ha plantejat que el masclisme podria ser un factor de risc per a la salut dels homes. Riviere reivindica l'aplicació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques de salut que planteja com un concepte integral. Quan parla de salut no només es fa referència a la salut física o al “deteriorament natural del cos al pas dels anys”, sinó que ho amplia a l'àmbit laboral, l'emocional o els consums.

"L' IDEAL : COMPARTIR"

La negació de la vulnerabilitat i l'exaltació del risc i la resistència, quins efectes té sobre la salut dels homes?
He viscut situacions en les qual he parlat de la meua salut amb companys i m'han dit “jo pensava que era l'únic” perquè li donen molt importància, però és símptoma d'una cosa més profunda que demostra que no compartim la nostra debilitat i si ho fem busquem professionals. El model de l'esport és un exemple dels valors en salut del masclisme. Per exemple, el que més es valora d'un futbolista és que tinga una capacitat de recuperaciò i patiment major que l'habitual. Es ressalta molt que un esportista es recupere, per exemple, en quatre setmanes encara que allò habitual siga dos mesos. Això és un valor? Això no va a tenir conseqüències en la salut del futbolista? Això no ho critica ningú? Aquests comportaments visbilitzats generen models de referència per als homes i això afecta la seva salut. I encara que la majoria d'homes no fem aquests “heroismes” en el nostre dia a dia, si que es poden reproduir aquestes actituds en la vida quotidiana on valorem més el risc que la prudència.  

 En els teus articles deixes clar que parles de tendències i de models dominants en la masculinitat, i ressaltes que el masclisme és un factor més en la salut, encara que no l'únic. Perceps models alternatius de masculinitat respecte a la salut?
Crec que sempre hi han hagut diversitat en els models masculins, el que passa és que uns han estat més visibles que altres. Hi ha un model emergent que canvia la relació dels homes amb la salut i la cura: entre els pares més joves, aquells que s'impliquen en la cura dels fills i filles. Darrere d'això hi ha una filosofia de la cura, la voluntat de compartir i cooperar i la corresponsabilitat i suposa una esquerda en el model tradicional.
D'altra banda, Riviere participa de la xarxa d'homes per la igualtat de gènere estatal, formada per grups que desenvolupen un treball polític i personal per a qüestionar els models masclistes i impulsar la igualtat de gènere.