JUANJO GARRA a BALÀFIA : podreu "degustar" les seves vivències de Lleida a l' Himalaia

- TAST - extrets de les seves cròniques : Transcorreguts 9 anys (i per segon cop a l’època de post monsó), iniciarem de nou un altra expedició al Manaslu.  La dinàmica tornava a ser la mateixa que en la primera estada a la muntanya, temps inestable i força neu als vespres. Aquesta vall tant atraient, que ens porta fins a Sama (darrer reducte poblacional abans del camp base), es una trampa humida. La llarga i abrupta fondalada del Budhi Gandaki, de forma acanalada, condueix l’ambient força bromalló i tèrbol fins que ensopega a la carena que està darrera del camp base, frontera natural amb el Tibet. Sovintejant així les encapotades a tot el voltant de la muntanya, produint castells de núvols que formen la torbonada quotidiana. Es una ruta no excessivament tècnica, però que te un pendent consagrat si li sumem les quantitats de neu que s’hi arriben a acumular. Tinc molt presents els escarafalls del silenci aclaparador que envoltaven la meva insignificant presència enmig d’aquelles canals, en qualsevol moment, tot allò podia perdre l’equilibri i esdevenir soroll atordidor pendent a baix. Aquest cop, amb un equip molt potent i perseverant, vàrem culminar el punt més alt, tot aprofitant una breu finestra de bon temps que ens va obligar a saltar-nos un camp d’alçada per pujar, tenint que davallar del cim...