Des de la seva fundació, el PEN Català
ha estat una plataforma per a la projecció internacional de la
literatura i dels escriptors i escriptores dels territoris de parla
catalana. Aquesta projecció internacional s’ha fet a través de la seva
participació activa amb els objectius del PEN Internacional,
fonamentalment la defensa de la llibertat d’expressió i la lluita per a
l’alliberament dels escriptors empresonats.
PEN
Català va ser creat l’any 1922 –només un any després que C.A. Dawson
Scott fundés a Londres el PEN Internacional —per Josep M. López-Picó i
Carles Riba, que n’esdevingué el primer president. Després entre
d’altres ho han estat Pompeu Fabra, Josep Carner, J.V. Foix, Joan
Oliver, Maria Aurèlia Capmany, Jordi Sarsanedas, Dolors Oller i en
l’actualitat està presidit per Carme Arenas.
Des de 1922, centenars d'escriptors i escriptores en català hem defensar activament la llibertat
d'expressió, la protecció del patrimoni cultural lingüístic, la pau i el diàleg arreu del món"
. El PEN defensa el principi de la lliure circulació de les idees dins de cada país i entre tots els països, i els seus membres comprometen a oposar-se a qualsevol forma de supressió de la llibertat d'expressió"
La reurbanització de
l’Avinguda Alcalde Porqueres i del seu entorn ha consistit a més a més d'en la
millora de la plaça inaugurada dissabte de la Festa Major de Balàfia, Frederica
Montseny al costat del carrer Escultor Corselles, en la renovació de trams de
vorera que es trobaven en mal estat, la semaforització de la cruïlla d’Alcalde
Porqueres amb el carrer Germans Recasens, que regula el nou pas de vianants i
permet el gir a l’esquerra dels vehicles pel carrer Valls d’Andorra, la creació
de 30 toperes (ampliació de les cantonades de les cruïlles) per millorar la
seguretat en els passos de vianants i que els vehicles redueixin la velocitat,
l’adaptació de 38 rebaixos per fer accessibles els passos de vianants i la
col·locació de nou mobiliari urbà. També s’ha ampliat la vorera de davant del
mercat municipal (costat dels números senars), s’han plantat 4 arbres i s’ha
col·locat nou mobiliari urbà. Per un altra banda, s’ha renovat l’enllumenat del
tram de l’avinguda d’Alcalde Porqueres més proper a la plaça de la Constitució,
al Clot de les Granotes, que estava inclòs dins d’aquest projecte.
Així mateix, s’ha
portat a terme l’habilitació de dues noves zones d’aparcament, una de les quals
està contigua a l’Avinguda Alcalde Porqueres i l’altra a l’Avinguda Pinyana.
Els nous espais provisionals i gratuïts oferiran gairebé 200 places en aquesta
zona el barri de Balàfia. Els solars es troben ubicats un, de 2.400 m2, al
costat de l’Escola de Pinyana, en el xamfrà del carrer Valls d’Andorra amb el
camí de Balàfia, que tindrà un centenar de places; i l’altre, de 1.900 m2,
situat entre els carrers Valls d’Andorra, Gandhi i Alcalde Porqueres, que
tindrà al voltant de 90 places.El finançament d’aquesta actuació s’emmarca dins
del traspàs dels trams urbans de carreteres del Ministeri de Foment a
l’Ajuntament de Lleida.
El procés participatiu del nou Pla estratègic de polítiques de dones també
implicarà les entitats municipalistes de Catalunya i un grup d’expertes.
El dijous, 19 de juliol de 201, l' Institut Català de les Dones, ICD, va presentar a les representants de
les entitats de dones que formen part del Consell Nacional de Dones de
Catalunya, CNDC, l’esborrany del Pla estratègic de polítiques de dones
2012-2015. Aquest Pla fomenta i garanteix el principi d’eficàcia en
totes les polítiques i actuacions del Govern de la Generalitat de
Catalunya mitjançant la incorporació de la perspectiva de gènere i de
les dones per assolir la igualtat efectiva de dones i homes, i prevenir i
actuar i eradicar la violència masclista.
La reunió inicia
un procés participatiu que, a més de les entitats de dones, també
implica les entitats municipalistes de Catalunya i a un grup d’expertes.
El nou marc estratègic de les polítiques de dones parteix de la
necessitat de mantenir, ampliar i consolidar la transversalitat
d’aquestes actuacions.
El Consell Nacional de Dones de Catalunya, CNDC,
és l’òrgan consultiu de l’ ICD amb representació de 390 associacions de
dones de tot el territori català. A través d’aquest Consell, les
entitats de dones esdevenen interlocutores de les polítiques que fa el
Govern de la Generalitat, en especial dels plans específics de dones i
de les normatives legals relacionades amb l’abordatge de la violència
masclista.
Aquest és un aconteixement de joia, d’honor, de reconeixement, de posar en valor a les dones, la meitat de la població que molts cops no
s’expressa, a vegades no pot, no vol i a vegades no se l’escolta, avui,
no parlarem de les dificultats econòmiques que patim la societat,
sobretot les dones. Tampoc ho farem de les Ideologies que progressivament volen
a les dones més submises, més dependents, més ignorants, més pobres, més
intimidades, MÉS MALALTES, CALLADES I ATEMORIDES, encara, avui per avui no és pot parlar d’igualtat i NO
CALLAREM.
Volem destacar de Frederica
Montseny 2 grans esforços de la seva vida millorar
l’assistència social, ja que concebia el benestar social com un servei de les
institucions de l’estat i un dret de la ciutadania, avui per avui totalment totalment vigent : DEMOCRÀCIA I DRETS HUMANS. Va ser impulsora d’ una política sanitària de
prevenció, va diferenciar entre la salut sexual i reproductiva, de les dones, va lluitar contra les malalties venèries de
tota la població. Moltes de les seves iniciatives van ser pioneres
a l' Europa dels anys 30. Nosaltres creixem amb les xarxes socials i aprofitant
aquesta avinente-sa volem celebrar que donabalàfia te més de 2000 amigs i
amigues al Facebook i fer la I trobada en el marc de la Festa Major de Balàfia i la Inauguració d'aquesta plaça.
Estem molt agraïdes al nostre alcalde, Sr. Angel Ros, actes com aquests,
demostren sensibilitat i molta estima a les dones, també volem animar-lo a que ens escolti i progressivament el nomenclàtor
de la ciutat de Lleida incorpori a les dones, ciutadanes del nostre país i de d’ altres
contrades en els seus carrers i places. EN FALTA MOLTES PER NOMENAR.
Gràcies Sr. Alcalde i a tots i totes per la vostra assistència
L’any 1928, l’escriptora anglesa Virginia Woolf va ser convidada a donar a Cambridge dues conferències sobre el tema “La dona i la novel.la”. En el seu llibre Una habitació pròpia
(1929) ens explica com va anar al Museu Britànic i va trobar milers de
llibres sobre la dona, però tots escrits per homes. Davant d’aquest fet
hagués estat fàcil pensar que la literatura és cosa d’homes i que les
dones s’han limitat a ser instigadores de la creació literària, però no
creadores, part de l’objecte produït, però rarament productores
d’aquest. Partint d’aquesta afirmació, la paraula que millor definiria,
aparentment, el paper de la dona en la història de la literatura
universal seria absència. No es podria
ignorar, per descomptat, l’existència d’algunes dones escriptores que
han deixat la seva empremta en el camp literari, les dones amb cervell d’home a les quals al·ludia Simone de Beauvoir.
Però precisament aquestes dones no negarien l’absència a què ens
referim, sinó que, en tot cas, permetrien substituir la paraula absència per excepcionalitat. Samuel Bennet, en la seva obra Our Women: Chapters on Sex-Discord, va escriure: “(…) Amb
la possible excepció d’Emily Brontë, cap novel.lista de sexe femení ha
produït una novel.la que iguali les grans novel escrites per homes
(. ..)”. Afegiríem, llavors, un altre concepte que es va aplicar a les
dones que van intentar obrir-se camí en un espai que, durant segles, va
ser pràcticament monopoli dels homes: incapacitat. Per parlar en termes actuals, la literatura femenina va ser considerada com un producte de sèrie B i, per tant, marginal.
A mesura que avancen els segles, a l’edat mitjana i fins al segle XVII, la
majoria de dones que van desenvolupar una activitat com escriptores
pertanyen majoritàriament a l’estament religiós. L’Església condemnava
determinats gèneres i temes literaris i, per descomptat, considerava que
la dona que s’atrevís a escriure havia de fer-ho sota l’empara de la
seva condició de religiosa o d’una família noble i influent i, és clar,
sobre temes no mundans. Seria aquest el cas de dones com Hrotsvitha, considerada l’escriptora més destacat de l’alta edat mitjana, o de Hildegarda de Bingen, l’abadessa del segle XII; de Caterina de Siena o de místiques com Teresa de Jesús o Sor Juana Inés de la Cruz .
Aquelles dones que no havien abraçat la vida monàstica, escriuen
igualment sobre temes religiosos o, si no és així, sobre qüestions que
competien al rol que exercien en la societat: el de dones i, sobretot,
el de mares. Així són freqüents les obres de dones dirigides als seus
fills, en què abunden els consells de tot tipus, des de com governar un
territori a com governar una casa noble, passant per consells de tipus
mèdic. No podríem parlar aquí de literatura de ficció, sinó d’obres
pertanyents al gènere didàctic. Dhuoda, noble del segle IX, seria una de les seves representants, encara que possiblement el cas més notable és el de Christine de Pizan, filla d’un metge i astròleg italià que va viure a la cort del rei Carles V de França a principis del segle XV.
La novel·lista Caterina Albert, màxima representant de la novel·la rural modernista en llengua catalana amb obres com Solitud o Dramesrurals, havia de signar amb el pseudònim de Víctor Català.
Si en voleu saber més, no deixeu de visitar l'exposició : Dones amb Literatura Pròpia, al Hall del Centre Cívic de Balàfia, fins el 31 d'agost de 2019
10.00 h. XIV TORNEIG DE BITLLES
"Gran Premi Festa Major Balàfia". Participaran equips del Segrià.
Taller infantils, bitlles adaptades. Act. Infantils AVV.
Lloc: camp futbol UE BALÀFIA. Organitza Club Bitlles de l´ AVV. Balàfia.
11.30 h.
LLIURAMENT DE TROFEUS torneig de bitlles.
10.00 h a
14.00h GIMCAMA AQUATICA al Gimnàs Royal per a Tots
els INFANTS de Balàfia
18:00 Descobriment
de la Placa en honor Federica Montseny, nova Plaça de Balàfia i TROBADA
FACEBOOK donabalàfia. Patrocina
Complex Esportiu/Gimnàs Royal. Inauguració
Remodelació Alcalde Porqueres
Frederica Montseny "la indomable"
Frederica Montseny va ser una dirigent i publicista anarquista,
dona de fortes conviccions i entregada a la propaganda i a la militància. Accedí al càrrec de
ministra de Sanitat i Assistència Social en el segon govern de Largo
Caballero en plena Guerra Civil (1936-1937), fou la primera dona
ministra de la història de l' estat espanyol i de l' Europa occidental. El gener de 1931 s’incorporà a la redacció de Solidaridad Obrera, portaveu de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Tot i que les seves preocupacions estaven enfocades a la marxa de
guerra i de la revolució, va dedicar grans esforços a millorar
l’assistència social, ja qe concebia el benestar social com un servei
de les institucions de l’estat i un dret de la ciutadania. Al capdavant
del ministeri va impulsar una política sanitària de prevenció i de
lluita contra malalties venèries i també va promoure una llei de
l’avortament. Moltes de les seves iniciatives van ser pioneres a l' Europa dels anys 30, al nostre estat, malauradament, no és van aconseguir fins instaurada la DEMOCRÀCIA a finals del S.XX. S'exilà a França el 1939. Les seves oratòries aixecaven passions, i li van fer merèixer el nom de la Indomable, la Torera o la Leona. Mai va deixar d’escriure, i així el 1964 publica Heroínas, una mirada cap el paper de les dones en la guerrilla; el 1974 publica Crónicas de la CNT, una selecció dels seus escrits de 1960-1961, i el 1987 apareixia la primera part de les seves memòries: Mis primeros cuarenta años.
Amb la restauració de la democràciaa l' estat espanyol viatjà a diverses ciutats d' Espanya, el 1977
participa en mítings de la CNT a Barcelona i en d’altres actes de
propaganda llibertària arreu de l’estat, però retorna a Tolosa, on el
1993va morir.
18.00 h.
FESTIVAL INFANTIL a càrrec de PEQUE PARTY. Inflables, brau "toro" mecànic
a la plaça Jardins de les Magnòlies
20.00 h.
EXHIBICIÓ DE DANSES PRÒPIES D’ANDALUSIA. Amb el
grup de ball de la “CASA d’ ANDALUSIA”. A la Sala d’actes del Centre Cívic.
24.00 h.
GRAN REVETLLA DEDICAT A LA SÒCIA
I EL SOCI. a la plaça jardins
de les magnolies a càrrec de l’extraordinària orquestra "Intermelody", amb
10 components sobre l’escenari. Sorteig entre les i els socis d’un pernil
gentilesa de “IDEAL ESPECTACLES ”. (porteu el sobre,es la butlleta)
09.00 h. XI OPEN D’ESCACS partides
llampec, al Centre Cívic. Organitza el Club d'Escacs Balàfia,
col·labora Club d’Escacs Lleida. Inscripcions a les oficines de l’A. Vv., al
Club Escacs Balàfia o al Club Escacs Lleida.
VINE
I FES-TE SOCI I SÒCIA I COL·LABORA AMB
L’ASSOCIACIÓ DE BALÀFIA
Visita les nostres pàgines: WWW.BALAFIA.ORG
i http://donabalafiaassc.blogspot.com.es/
11.00 h. CONCURS DE DIBUIX infantil a la plaça
Jardins de les Magnòlies. PATROCINAT PER: ASSOCIACIÓ COMERCIANTS I INDUSTRIALS DE BALÀFIA (ACIB). Col·labora PENYA KINA KREU
17:00
PUBILLES I HEREUS visiten ELS
PADRINS I PADRINES de les LLARS DE
JUBILATS DEL BARRI
18.00 h. CUCANYES I JOCS INFANTILS a la plaça Jardins de les
Magnòlies a càrrec de la PENYA KINA KREU.
19.30 h.
XOCOLATADA a la plaça Maria Aurèlia Capmany.
Col·labora PLUSFRESH
22.45 h. EXHIBICIÓ
DE COUNTRY a la plaça Jardins de les Magnòlies. Organitzat per: Tallers
d’Activitats de la VOCALIA DELA
DONA de l’ AVV. BALÀFIA
24.00 h. NIT JOVE, amb la “DISCO MOVIL BEACH SHOW PARTY”. Aquet
any portem la platja a balafia amb la discomovil dels exits del estiu.
Noies,nois, animacio pantalles gegants de vídeo, projeccions, regals de samarretes,i tota la
festa de una nit de platja. A la plaça Jardins de les Magnòlies. PATROCINA: ASSOCIACIO D´INDUSTRIALS FIRAIRES RESIDENTS
A LLEIDA I PROVINCIA
18.30 h. CERCAVILA d’inici de Festa
Major per tot el barri amb la participació de la Banda de trompetes i timbals
de la Casa d’ Andalusia.
19.30 h. a
la plaça Jardins de les Magnòlies
ESPECTACLE INFANTIL. Grup TALIA
espectacles.
20.30 h.
a la plaça Jardins de les Magnòlies PROCLAMACIÓ DEPUBILLES I HEREUS 2012 i imposició de bandes. Tot seguit,
Pregó
de Festa Major a càrrec de Na Montse Parra Albà
Presidenta i 5a Tinent d'Alcalde de l’Àmbit i Comissió de Cultura, Educació i Esports Regidora Delegada de Promoció Cultural, Museus, Festes i Cultura Popular
Va néixer a Lleida l’any 1959, està casada i té dos fills.
És doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Lleida.
Ha estat Vicerectora d’Activitats Culturals de la Universitat de Lleida i membre de l’Institut Joan Lluís Vives.
És investigadora especialista en temes de gènere i professora a la Universitat de Lleida, on imparteix assignatures de lingüística i llengua francesa.
És regidora de l'Ajuntament de Lleida des del 2003
21.00 h. "XUPINAZO"
d’inici de la Festa Major 2012. 21:30 Llonganissada popular a la plaça Jardins
de les Magnòlies. Beguda+ pa amb llonganissa a la brasa + gelat Preu soci/a: 4
€ (presentant carnet) No socis: 5 €
Venda
de tiquets a partir de les 20:30h.
22.30 h. NIT
ESPECTACULAR a la plaça Jardins
de les Magnòlies amb el FAKIR
KITMAN.
Diu la tradició que la Pubilla era l'hereva, receptora de l'herència. Tradicionalment, quan no hi havia cap fill mascle, era
la noia que heretava la casa i la fortuna familiar a la mort del pare a
la Catalunya ancestral. En les nostres festes, la Pubilla gran i la Pubilleta, les seves dames i els Hereus acompanyen als i les veïnes de Balàfia a totes les activitats que és desenvolupen durant els dies de la FESTA MAJOR i aquí us els presentem.
Els Jocs Olímpics s’han
convertit en el paradigma de l’esport contemporani, malgrat que el propi Baró
de
Coubertin, impulsor
dels Jocs Olímpics moderns, era contrari a la participació de la dona en les
Olimpíades. De fet, va
dir que “les dones només tenien una funció: coronar el vencedor”, tement que la
seva participació els
fes perdre part de la seva feminitat (Costa, 1994: 125). Això només es pot
entendre
situant-lo en el context
històric i com a conseqüència dels nombrosos mites, tradicions i prejudicis que
envolten a les dones en general i a les esportistes en particular des de
l’antiguitat. Tot i que alguns membres del COI no estaven d’acord amb
Coubertin, en aquells moments, el citius, altius, fortius tenia i molts cops continua tenint, sexe, el masculí, no hi cabia,
ciutadana alta i forta. De tota manera al llarg del segle XX les dones han estat excloses dels
JJOO per raons classistes, racials o sexistes. Al 1956 una dona, per
primera vegada, és qui fa el jurament a la cerimònia d’obertura, fou
l’esquiadora Giulana Chenal-Minuzzo i a Mèxic el 1968 una dona encén el
pebeter.
Els Jocs Olímpics de l’antiga Grècia no admetien dones, ni tan sols com a
espectadores. No obstant, hem
de recordar que gaudien dels seus propis jocs a Olimpia, els dedicats a la deessa Hera. Els primers JJOO de la era
moderna, a Atenes al 1896, tampoc van ser l’escenari de la participació
femenina. Van
haver de passar quatre anys (París, 1900) per a què el Comitè Olímpic
Internacional permetés l’accés de la dona a l’esport de competició (tennis i
golf) enmig d’una societat on la discriminació sexual era total. En aquest
context, la tennista britànica Charlotte Cooper aconseguí el primer or
olímpic. Al 1904 a Sant Louis, set dones americanes foren acceptades com a membres
de l’equip de tir amb arc, però només com a exhibició. A Londres, al 1908,
alguns esports foren admesos també com a exhibició (vela, patinatge, tennis, tir amb arc, gimnàstica i natació). D’aquestes Olimpíades cal
destacar el triomf de Frances Clytie Rivett que, juntament
amb el seu marit, va guanyar l’or en vela, convertint-se en la primera dona que guanyava una
modalitat enfront de participants masculins.
1912, Estocolm,es va permetre
clarament la participació femenina en els Jocs Olímpics moderns, afegint-hi la
natació. Un altra dada, les dones de l’estat espanyol no hi participaren fins el
1960, a Roma. Allà viatjaren 11 esportistes per a participar en natació, gimnàstica
i esgrima. Encara a hores d’ara, els equips femenins d’ Espanya només
participen en algunes disciplines olímpiques (Gimnàstica esportiva, gimnàstica rítmica, natació, natació sincronitzada,
salts, esgrima, tir amb arc, waterpolo, handbol,hoquei herba, Taekwondo,
tennis, vela i atletisme).
2012, cent anys després, la proporció de dones ja supera el 43% del total dels esportistes, aprop ja del 50%, a partir dels
Jocs de Barcelona’92, la situació és va normalitzant. A Barcelona, un total de 35 països no tenien representació femenina, a
partir de l’evidència que demostrava aquest fet, es creà el moviment Atlanta Plus, (Women and the Olympic
Movement),
d’origen europeu. Aquestmoviment va
crear diverses comissions, entre les que destaca la Feminist Majority Foundation. Una de les fundadores va ser
l’advocada francesa Linda Weil-Curiel. El Grup Atlanta Plus interrompé una
reunió del COI al Marriot Marquis Hotel i refusà anar-se’n fins que no fossin
rebuts i es tractés el tema. Al final, Anita
DeFrantz (representant americana al COI) i François Carrard (Director
General al COI), deixaren la seva reunió per trobar-se amb Atlanta Plus. Ells i
elles demanaven en el seu programal’exclusió dels països que deneguessin la participació femenina als Jocs
Olímpics, (Pakistan, Kuwait, Iran, Iraq, Aràbia Saudi...), havien de ser
exclosos de les Olimpíades aquells països que no volguessin la participació de
les seves dones. Aquest raonament es basava en la
pròpia Carta Olímpica, que refusa qualsevol forma de discriminació. El COI ha
decidit que no hi hauran nous esports olímpics si aquests no estan adreçats
tant a homes com a dones, ja que es creu que la igualtat en l’esport és
fonamental per aconseguir la igualtat en la societat moderna.
Wodjan Shaherkani ha estat la primera dona saudita a disputar uns Jocs
Olímpics. Ho ha fet en la disciplina de judo, després de disputar un
combat, de la categoria de +78 kg, contra la porto-riquenya, Melissa
Mojica. La saudita va estar a punt de no participar en la prova per la
prohibició de la Federació Internacional de Judo de competir amb hijab.
Tot i això, es va arribar a un acord. Quan la megafonia de
l'Excel Arena ha pronunciat el seu nom, el públic l'ha rebut amb un
calorós aplaudiment. L'esportista ha perdut apallissada -només és
cinturo blau-, però ha fet història en convertir-se en la primera
saudita que debuta.
Tot i això, no serà l'única que ho farà en aquests
Jocs. Sarah Attar és l'altra atleta del país àrab que hi ha participat. Ho
ha fet en els 800 metres lliures. Tot això no és qualsevol cosa, no és casual; ha d’haver voluntat de
fer-ho i cal seguir endavant de manera que no faci falta cap comentari
al respecte. Quan qualsevol dona de qualsevol país del món tingui accés a
qualsevol esport i pugui competir i fer allò que vulgui fer sense cap
restricció.
L’educació física i la pràctica esportiva cultiven el desenvolupament del
potencial del cos humà, el benestar físic i el sentit de l’estètica. Per això, si entenen l’esport com
a un camí pel desenvolupament de les capacitats humanes de les persones, en el futur de la cultura
esportiva, el fet de ser dona no pot representar un element discriminatori. És necessari que s’acabi amb el
sexisme dins el món de l’esport i, per a això, cal que desapareguin tot tipus
de creences, mites i estereotips, a la vegada s’ha de promoure un esport
femení basat en una informació científica que prengui en consideració aquells
trets específics que corresponen a cadascun dels sexes. I aquest és un dels
reptes del segle XXI.
(Molta d' aquesta informació està treta del treball de l’Eva Zamora “Participació de la dona en l’esport i l’olimpisme”) http://olympicstudies.uab.es/pdf/wp076_cat.pdf
Saül Cravioto
Finalment, regirant pels blogs trobat una entrevista a Katherine Switzer,
la primera dona que va córrer la Marató a Boston i va impulsar la
participació de les dones en aquesta prova a les olimpíades, l’he
volguda afegir com agraiment a ella i a d’altres com ella que van ser
pioneres i van obrir camí per a la resta.
18.30 h. CERCAVILA d’inici de Festa Major per tot el barri amb la
participació de la Banda de trompetes i timbals de la Casa d’ Andalusia.
19.30 h. a la plaça Jardins de les Magnòlies ESPECTACLE INFANTIL. Grup TALIA espectacles.
20.30 h. a la plaça Jardins de les Magnòlies PROCLAMACIÓ DE PUBILLES I
HEREUS 2012 i imposició de bandes. Tot seguit, Pregó de Festa Major a
càrrec de Na Montse Parra i Albà, Professora de la UdL i Regidora de
Cultura de la Paeria
21.00 h. "XUPINAZO" d’inici de la Festa Major 2012.
21:30 Llonganissada popular a la plaça Jardins de les Magnòlies.
Beguda+ pa amb llonganissa a la brasa + gelat Preu soci/a: 4 €
(presentant carnet) No socis: 5 €
Venda de tiquets a partir de les 20:30h.
22.30 h. NIT ESPECTACULAR a la plaça Jardins de les Magnòlies amb el FAKIR KITMAN.
DIA 24 DIVENDRES
11.00 h. CONCURS DE DIBUIX infantil a la plaça Jardins de les
Magnòlies. PATROCINAT PER: ASSOCIACIÓ COMERCIANTS I INDUSTRIALS DE
BALÀFIA (ACIB). Col•labora PENYA KINA KREU
17:00 PUBILLES I HEREUS visiten ELS PADRINS I PADRINES de les LLARS DE JUBILATS DEL BARRI
18.00 h. CUCANYES I JOCS INFANTILS a la plaça Jardins de les Magnòlies a càrrec de la PENYA KINA KREU.
19.30 h. XOCOLATADA a la plaça Maria Aurèlia Capmany.
Col•labora PLUSFRESH
22.45 h. EXHIBICIÓ DE COUNTRY a la plaça Jardins de les Magnòlies.
Organitzat per: Tallers d’Activitats de la VOCALIA DE LA DONA de l’ AVV.
BALÀFIA
24.00 h. NIT JOVE, amb la “DISCO MOVIL BEACH SHOW PARTY”. Aquet any
portem la platja a balafia amb la discomovil dels exits del estiu.
Noies,nois, animacio pantalles gegants de vídeo, projeccions, regals de
samarretes,i tota la festa de una nit de platja. A la plaça Jardins de
les Magnòlies. PATROCINA: ASSOCIACIO D´INDUSTRIALS FIRAIRES RESIDENTS A
LLEIDA I PROVINCIA
DIA 25 DISSABTE
09.00 h. XIX TORNEIG DE BITLLES "Gran Premi Festa Major Balàfia".
Taller infantils, bitlles adaptades. Act. Infantils AVV.
Organitza Club Bitlles de l´ AVV. Balàfia.
11.30 h. LLIURAMENT DE TROFEUS torneig de bitlles. Lloc: camp futbol UE BALÀFIA.
10.00 h a 14.00h GIMCAMA AQUATICA al Gimnàs Royal per a Tots els INFANTS de Balàfia
18:00 h Inauguració Remodelació Alcalde Porqueres i descobriment de la
Placa en honor Federica Montseny, nova Plaça de Balàfia i TROBADA
FACEBOOK donabalàfia.
Patrocina Complexe Esportiu/Gimnàs Royal
18.00 h. FESTIVAL INFANTIL a càrrec de PEQUE PARTY. Inflables, brau "toro" mecànic
a la plaça Jardins de les Magnòlies
20.00 h. EXHIBICIÓ DE DANSES PRÒPIES D’ANDALUSIA. Amb el grup de ball de
la “CASA d’ ANDALUSIA”. A la Sala d’actes del Centre Cívic.
24.00 h. GRAN REVETLLA DEDICAT A LA SÒCIA I EL SOCI. a la plaça jardins
de les magnolies a càrrec de l’extraordinària orquestra "Intermelody",
amb 10 components sobre l’escenari. Sorteig entre les i els socis d’un
pernil gentilesa de “IDEAL ESPECTACLES ”. (porteu el sobre, es la
butlleta)
DIA 26 DIUMENGE
09.00 h. XIV OPEN D’ESCACS partides llampec al Centre Cívic.
Organitza el Club d'Escacs Balàfia. Inscripcions a les oficines de
l’Associació de Veïns i/o al Club Escacs Balàfia
12.00 MISSA solemne i Ofrena Floral en honor al nostre patró Sant
Bartomeu a l’ església de Sant Antoni Mª Claret de Balàfia. Oberta a
tothom.
13.15 h. EXHIBICIÓ DE BALLS DE SALÓ a càrrec dels alumnes de DIDANCE
Acadèmia de ball. A la Sala d’Actes del Centre Cívic. Col•labora Esplai
Balàfia, Ass. Jubilats/des
17.30 h. FESTA DE L´AIGUA. Plaça Jardins de les Magnòlies REGALS DE
PISTOLES D´AIGUA ALS 150 PRIMERS NENS AMB EL CARNET DE L´ASSOCIACIO
PISTOLA GARANTIDA.
17.30 h. FESTA D’ESCUMA. Plaça Jardins de les Magnòlies PATROCINADA PER: PARCS INFANTILS “PEQUE PARTY”
19.00 h. BALLADA DE SARDANES amb la “COBLA MUNICIPAL DE LLEIDA“ a la plaça Jardins de les Magnòlies.
21.00 h. CANTADA D’HAVANERES a càrrec del "GRUP BOIRA" a l’escenari del
la plaça jardins de les magnolies. Hi haurà la tradicional degustació de
rom cremat.
22.45 h. TRACA FINAL DE FESTA.
Tots els dies, és pot visitar l’ EXPOSICIÓ“DONES AMB LITERATURA PRÒPIA”
Al hall del Centre Cívic (DBA)
L’organització es reserva el dret d’alterar el programa i els horaris
dels actes quan ho consideri adient per al bon desenvolupament de la
Festa Major.
FIRETES AL CARRER PENEDÈS i
PLAÇA JARDINS DE LES MAGNÒLIES
PER A FER LES DELÍCIES DE PETITS I GRANS.
VINE I FES-TE SOCI/A.
COL•LABORA AMB L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNES i VEÏNS
Visita la nostra pagina: WWW.BALAFIA.ORG i http://donabalafiaassc.blogspot.com.es/
http://www.facebook.com/dona.balafiaassociacio
Organitza Comissió de Festes de l’AVV. Balàfia - Vocalia de la Dona de l’AVV. – DonaBalàfia Ass.
Amb el suport de: La Paeria, Ajuntament de Lleida i Generalitat de Catalunya-ICD
Aquesta
declaració es va firmar a la primera setmana del mes d'agost de l'any
1990 per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Fons de Nacions
Unides per la Infància (UNICEF). Així doncs, en més de 120 països es
celebra la SMLM del dia 1 al 7 d'agost. La
Declaració Innocenti que manifeta la necessitat de protegir,
promoure i donar suport a la lactància materna. És el moviment més
extens per defensar l'alletament matern.
Les associacions formades per mares i pares que donem suport a l'alletament natural i
a tot el que aquest comporta tant a nivell afectiu com alimentari per
als nostres fills i filles i ajuden a realitzar una alimentació natural per als nostres infants.
Aquestes iniciatives neixen de la falta d'informació i dels
missatges contradictoris que hi ha a l'entorn de l'alimentació dels
nounats. Pensem que el nostre ajut pot ser molt útil per a aquelles famílies, homes, dones que amb poca o sense cap experiència optin pel millor camí per als
seus nadons: l'alletament natural.
En general els grups són d'autoajuda, sense afany de lucre i el suport i les activitats que proposen són gratuïtes. A Lleida podeu visitar http://www.alleta.cat/
Una figura de SUPORT que sorgeix amb força: LA DOULA
A l'antiga Grècia, la doula era la dona sàvia i experimentada que ajudava altres dones en el part i la criança dels fills.
Avui, la doula és la dona preparada i
formada per donar suport emocional i ajuda pràctica a la dona, durant
l'embaràs, el part i el postpart, amb eficàcia, discreció i respecte.
La doula ofereix un servei
d'acompanyament a la mare i a la seva criatura durant tot el despertar
de la maternitat. Ajuda la mare a desplegar les seves capacitats innates
per a viure la maternitat, al pare a compartir l'experiència de la maternitat i anima la parella a prendre les seves pròpies
decisions responsablement, respectant els hàbits, les opcions i la
dinàmica de cada família.
La doula segueix una formació no
reglada. No exerceix com a sanitària, ni com a llevadora ni infermera.
L'activitat que porta a terme no substitueix en cap cas el diagnòstic i
els criteris mèdics; és una tasca complementària a la dels professionals
de la salut.
http://www.alletaricriar.org/49474
