10 de juliol 1908 neix una Pionera de l' Esport Lleidatà : AGNÈS GREGORI PRUNERA

EN EL SEU RECORD i en de les altres PIONERES DE L' Esport Lleidatà
Inauguració del PAVELLÓ “AGNÈS GREGORI I PRUNERA”.

Un poema sempre és benvingut, sigui el dia mundial de la poesia o no. Seria bo, cada dia hauríem de dedicar uns minuts a la lectura, i un poema és molt encertat ja que pot ésser breu però transmetre’ns moltes coses. Aquí us deixem un magnífic poema de Màrius Torres, el nostre poeta, un poeta en majúscules, malauradament sovint infravalorem o no recordem prou.

PRESÈNCIA

Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara
poguessin, com antany, aturar-se amb amor,
em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record es mou en la penombra clara...

Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu perfum?

Els records, els sentits, tota la meva vida,
callent, davant l'angoixa vigilant de l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls.

Si ara estengués els braços en la fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia.
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls.

Màrius Torres

Gener de 1938

A la foto, a la dreta de tot i agenollada tenim la Rosa Bruxola que va quedar campiona de Catalunya de llargada l'any 36. Formada al Prat de Llobregat va dedicar-se a l'atletisme només un any fins que va esclatar la guerra. La guerra ho va estroncar tot i a partir dels anys 40 i 50 les noies van decantar-se molt més pel bàsquet.
Bloc d'en Dani Justribó : 27 Novembre 2011, 19:28:23 http://www.corredors.cat/index.php?option=com_jfusion&Itemid=91&jfile=index.php&action=profile&u=55&sa=showPosts&start=135
Després d'una cerca llarga, avui he pogut entrevistar a la Pepita Gregori que va estar present als Campionats de Catalunya de 1931 i 1932. Tenia només 14 anys quan va competir a Montjuïc i en l'actualitat en té 94. Es envejable com té el cap i la vitalitat amb les que explica les coses. Amb molta probabilitat és la darrera atleta viva que va viure aquells Campionats. Per mi ha estat un plaer poder parlar amb ella i reviure fins on la seva memòria podia aquells dies.
A la foto del missatge anterior i des del punt de vista de l'observador és la que està a la dreta de l'entrenador i que mira a la seva dreta.

En la següent és la de la dreta de les que estan assegudes, amb els braços sota les cames i mirant de ple a la càmera. La foto pertany als primers Campionats de Catalunya femenins d'atletisme i a la imatge es veuen diverses atletes participants, majoritàriament del Centre de Cultura i Esports de Lleida i del Club Femení i d'Esports de Barcelona.

 I aquesta la d'avui. 80 anys separen les dues fotos!
La Pepita s'ha posat seriosa per la foto però a la resta de la trobada, prop de tres hores, no parava de xerrar i recordar gestes!

Per mitjans del 2012 espero tenir acabat el llibre que estic escrivint sobre les primeres atletes catalanes.