Les dones tenim tants desitjos de que les coses vagin a millor, que fins i tot qui no és especialment aficionat/aficionada al futbol, estem disposades a ballar i cantar si el notres equip aconsegueix alguna victòria sonada a la Copa de la Reina o a la de la Lliga en pocs dies.
Ens sentim frustrades, oblidades i amarrades als compromisos. No veiem la llum al final del túnel, ni el túnel. Els polítics no prenen les decisions que es prenen en el sector privat. No s'atreveixen a dir la veritat, pel risc de perdre el nostre afecte.
Uns, grans culpables dels malbarataments i causants directes de la situació actual, ara ens volen mostrar els seus mirallets de colors, amb la idea de convèncer-nos que ara si, tenen la recepta per sortir d'aquesta situació. Els altres, encara que semblés que van prenent decisions inevitables, tampoc s'atreveixen a prendre amb franquesa nous rumbs, els únics que ens permetrien canviar el nostre destí.
Necessitem notícies positives. A més de guanyar el futbol, les dones hem de recuperar la il · lusió, l'esperança i la fe en el futur. Si no les recuperem, la vida es torna un arrossegar els peus, abandonats per l'energia. El primer, cal deixar de veure les notícies econòmiques a la televisió ia la premsa. Després deixar de parlar amb els col · legues, que ens tenen avorrits amb les seves pròpies històries tristes, no gaire diferents de les nostres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada