Pel carrer Gran arriba una carrossa de nyigui-nyogui carregada amb el rei dels poca-soltes i tot el seguici que li fa la
gara-gara: un nap-buf que és el bufó de la cort i
arrossega uns picarols que fan ning-ning;
un dimoni pèl-llarg, barba-serrat i cara-rodó; un busca-raons que
està a mata-degolla amb la Quaresma , i un boig cara-xuclat que té un estira-i-arronsa amb una barjaula perquè
li ha de pagar bitllo-bitllo.
A les voreres s’hi apleguen petits i grans;
disfressats, uns ballen el txa-txa-txa mentre
els altres bufen espanta-sogres.
Jo només porto una màscara, però ja ho tinc decidit, em faré una disfressa
d’escura-xemeneies. Xino-xano m’allunyo de la rua i de
cop em trobo en un cul-de-sac:
anava distret perseguint un pit-roig.
No sé si t’has adonat que en el meu discurs he
exemplificat alguns dels casos de mots compostos en què cal utilitzar el
guionet.
-
Mots compostos repetitius i
expressius, com ara nyigui-nyogui,
nap-buf o a mata-degolla.
-
Mots compostos en què el primer
element acaba en vocal i el segon comença amb r, s o x, com ara barba-serrat, cara-rodó
o escura-xemeneies.
-
Mots compostos en què si no
l’utilitzéssim es produiria una lectura errònia, com ara cul-de-sac (*culde[z]ac) i pit-roig (*pi/troig), o una grafia
impossible, com ara pèl-llarg (*pelllarg).
Pots enviar-nos consultes i suggeriments a serveilinguistic.dj@gencat.cat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada