DonaBalàfia Associació i la de Veïns de Balàfia amb el Caga Tió en col.laboració amb l' associació de Comerciants i Industrials del barri

El Tió de Nadal (també anomenat simplement Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya, així com als veïns Aragó^[1] (on es diu en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal) i Occitània (on es diu en occità cachafuòc o soc de Nadal). Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix en aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment a l'inici de l'Advent, i portar-lo a casa, on se'l col·loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se l'alimenta diàriament fins el dia que es fa cagar. Hi ha llars on el tió és simplement una peça de fusta (una o diverses cadires, per exemple), un tros de suro, una caixa, etc. de mides diferents segons convé per l'espai i mides dels regals que haurà de cagar.
Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern.^[2]
Els darrers anys ha proliferat una imatge del Tió desvirtuada i folcloritzada, segurament com a resultat d'estratègies comercials davant d'influències anglosaxones, com un personatge amb cara, potes, etc. que buida de qualsevol contingut cultural una tradició milenària que precisament rau en fer que un element vegetal, en representació de tota la Natura, adquireixi temporalment com a tal (com a vegetal), qualitats animals màgiques, i no pas físiques.

Del fet de fer cagar el tió hi ha qui li ha posat el nom de Caga Tió, ja que diverses cançons comencen amb aquests mots, on "caga" és de fet el verb en imperatiu, però no és una denominació amb tradició. Per exemple:
"Tió, Tió caga turró, d'aquell tan bo. Si no cagues bé et daré un cop de bastó." (Versió de l'Empordà)
"Caga, Tió, caga turró, d'avellanes i pinyó. Si no cagues ben aviat et faré un cop de bastó. Pam, pam i pam!" (Versió del Vallès)
"Rabassó de vinya vella, tu que ets tort i mal igual, jo pagaré la garnatxa i tu el turró de Nadal. Caga, Tió, caga turró i pixa vin blanc." (Versió de la Catalunya Nova)