Èxit de les dues primeres Jornades de la Setmana Cultural:homenatge a M.Aurèlia Capmany i Montserrat Roig

Les activitats d'aquesta semana estan emmarcades en un homenatge a M.Aurèlia Capmany i Montserrat Roig en el vintè aniversari de la seva mort i han tingut lloc els dies 25, 26 d'octubre, al voltant del Centre Cívic del barri de Balàfia, Lleida.

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Novel·lista, dramaturga i assagista, es va llicenciar en Filosofia. Algunes de les obres que va escriure són Necessitem morir, finalista del premi de novel·la Joanot Martorell, El cel no és transparent, amb què finalment guanyaria l’esmentat premi; Betúlia; El gust de la pols i Un lloc entre els morts, que va obtenir el premi Sant Jordi el 1968. Responsable de cultura de l’Ajuntament de Barcelona (1983-1987), va estar vinculada al feminisme i al catalanisme.  

Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991). Escriptora i periodista, es va llicenciar en Filosofia i Lletres. D’entre les seves obres destaquen Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, que va guanyar el premi Víctor Català el 1970; El temps de les cireres; Ramona, adéu, guardonat amb el premi Sant Jordi el 1976 i L’agulla daurada, que va obtenir el premi Nacional de Literatura Catalana el 1986. Roig va mantenir al llarg de la seva vida una actitud compromesa amb la lluita per la democràcia i pels drets de les dones.

Dins de la Setmana Cultural la Xerrada-Col.loqui "Amb ulls de Dona" a càrrec de la Vicepresidenta Primera del Congrès dels Diputats i Diputada per Lleida na Teresa Cunillera i Mestres. En la primera part de la qual ens ha fet una introducció de les seves vivències, amb ulls de dona, al llarg dels seus periples polítics i existencials i posteriorment s'ha obert un animat col.loqui donant resposta a les nombroses sol.licituts dels i les assistents a l'acte. Ha estat acompanyada per na Maria Burgués, Senadora per Lleida, així com per en Joan Gómez, Regidor de La Paeria i del barri i Diputat Provincial.

UNA VEGADA HI HAVIA UNA VELLETA QUE VIVIA EN UNA CASA DEL BOSC. - ERA LA CASTANYERA - PORTAVA SEMPRE UNA FALDILLA MOLT LLARGA QUE LI ARRIBAVA FINS ALS PEUS, UN MOCADOR AL CAP I UN CISTELL A LA MÀ...