24/05/2011 . Versió lliure.
Són els primers anys de la informàtica. Ets Programadora Professional: un ofici inexplicable, potser esotèric, paràgraf de les personalitats de la teva generació. La paga no és dolenta, el Govern és darrere del "Projecte" i ets feliç per "provar un tast" del que expliquen serà el Futur. A més a més, com molts cops, el treball és senzill, no jutges, no preguntes i et diuen : és fonamental. Les activitats consisteixen en : Connectar, commutar, perforar. No saps ben be el que passa, però tot sembla funcionar. Els personatges de bata blanca i rostre adust dirigeixen l'operació. Tu no fas més que acomplir amb la tasca rutinària de serveis. Ets el mitjà entre unes idees misterioses i la màquina gegantina que només entén de targetes perforades i interruptors.
Un bon dia vols saber més : Travessar "El Mirall". Llavors, et trobes amb una forma de comunicació diferent, nova, desconeguda, directa i crua. El Llenguatge de la màquina, llenguatge entre dona i màquina. A partir aquí el temps avança veloç i el pecat de planejar la teva relació amb la màquina és converteix en un assumpte personal. Aprens a pensar com ella, parlar en el seu idioma, interpretar-la, ets intermediària o facilitadora. Sou només tu i el fred monstre electrònic intentant resoldre problemes. Passa el temps i t'adones que durant massa anys has fet la feina de rutina. Que havies col.laborat en el progrès, en aquesta Meravella Tecnològica, però com molts cops, de forma anònima i invisible; s'ha consumit el teu temps i abans que t'he anadonis s'ha de convertir a Mans de les Nacions Unides una eina d'innovació per a tot el món. Et pregunten, és un artefacte Inútil? I tu, que has "íntimat" amb ella, és la teva confident, no contestes.Passa el temps, apareixeran els primers Llenguatges de Programació acompanyats de compiladors, més dispositius sofisticats, poderosos i ara estan per sustituirte. Amb ells, enllaçadors, carregadors de programes. Tots fruit de l'arquitectura dissenyada per el geni de Von Neumann, el programari compleix de manera que automàtica amb funcions, programari, que et supera i contra el què no pots competir. Has caigut en el parany, en cert sentit, va ser "aquell" un altre miratge, no eres la protagonista, realment l'important era el programari, maquinari. Així descobreixes que les màquines com les dones evolucionen. Que els Llenguatges neixen, és reprodueixen i moren. Que la Interfície, que les separacions de les persones en si amplia cada nova versió i a la vegada i paradoxalment. Però tu ets obstinada i intentes seguir el ritme de les actualitzacions, encara que el terror de ser substituïda roman. Vols volar a l'ONU, fer un pas endavant malgrat el inexorable vertigen de noves capes d' Abstracció- Noves interfícies d'home-dona-Màquina: API, Sistema operatiu, Navegador, SDK, cercadors web, Llenguatges ... No aconsegueixes a la "llebre", ningú l'aconsegueix. Ara mateix, potser, estranyes els dies aquells, avui impossibles, en que no dominaves l'idioma màquina, quan qualsevol avenç et semblava increïble. Dies, quan connectar, commutar i perforar, canviar el Món, encara era possible i el teu servei perduraria per sempre. Quan els dies, certament, les Ordinadors, gràcies a les dones, dones van ser.
Un dels primers comentaris a les informacions del nostre bloc va ser : " No hi haurà igualtat real entre homes i dones fins que no hi haurà igualtat en la utilització de les Tecnologies de la Informació i Comunicació i xarxes socials".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada