donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

href="https://vimeo.com/313470669"> Taula Rodona Dona i Esport from Oliver Villas on Vimeo.

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, EQUITAT, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, Xocolatades, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

9 Taula rodona dona i esport from Oliver Villas on Vimeo.

dimarts, 8 d’abril del 2014

DEMÀ CONTA CONTES A BALÀFIA : COMMEMOREM EL DIA MUNDIAL DE L'ACTITAT FÍSICA I AVANCEM SANT JORDI

Algunes vegades els contes ofereixen una visió de la societat  que respon a uns models que no afavoreixen la igualtat de gèneres. Fins fa pocs anys en els relats infantils hi podíem trobar  situacions en què els protagonistes masculins tenien un paper  principal contraposat als personatges femenins, que solien tenir una funció secundària. Alguns exemples de tota aquesta  distribució de rols, els trobem en la descripció de diversos àmbits de la realitat quotidiana, que sovint es transmetien de forma distorsionada.
La versió  adaptada  de la llegenda de Sant Jordi és la més habitual. En la versió original, recollida per Joan Amades en el Costumari Català el 1904, Sant Jordi ferí al drac i no el mata,  un cop ferit, Sant Jordi el va lligar i el va donar a la princesa, que el dugué fins al poble de Montblanc on la gent li va perdre la por. I va ser allà on la gent del poble el va acabar de rematar.
Aquesta iniciativa  servirà per promoure l'activitat física com a element fonamental de salut i benestar, juntament amb la cultura i la conservació de les nostres tradicions.

dilluns, 7 d’abril del 2014

7 d'abril 2014 : dia mundial de la SALUT

El Dia Mundial de la Salut se celebra el 7 d'abril per commemorar l'aniversari de la creació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1948. Enguany l’objectiu és conscienciar la societat de l'amenaça que suposen els vectors i les malalties vectorials i de la importància d'adoptar mesures de protecció per combatre aquestes patologies.
Els vectors són agents que transmeten patògens d'una persona (o animal) infectada a una altra i que poden causar malalties greus en l'ésser humà i, fins i tot, la mort. Els més comuns són els mosquits, les mosques, les xinxes, les paparres, les puces, els polls i els caragols d'aigua dolça. D'entre les malalties vectorials que poden provocar aquests microorganismes destaquen el dengue, la malària, la leishmaniosi i la febre groga. Tot i que les malalties vectorials són més freqüents en països tropicals o en països en vies de desenvolupament, segons l'OMS, més de la meitat de la població mundial té el risc de contraure-les. Dormir amb mosquitera, vestir roba que cobreixi tot el cos i utilitzar repel·lents d'insectes són mesures de protecció senzilles però efectives.

"CUIDA els teus hàbits i viu amb salut!"

diumenge, 6 d’abril del 2014

2014 Any internacional de la Família. "Promocionem la parentalitat positiva" i l'any dels agricultors familiars

 Dia Internacional de la Família 2014

 L'any 2014 celebrem el Vintè Aniversari de l'Any Internacional de la Família. L'any 1994, la comunitat internacional va declarar l' Any Internacional de la Família, i des d'aleshores, el 15 de maig és el Dia Internacional de la Família en reconeixement a la contribució al bé comú que fan les famílies com a nucli bàsic de la societat.

Aquesta iniciativa, que se celebra internacionalment, és impulsada per les Nacions Unides i vol fomentar la revisió de les polítiques orientades a donar suport a la família com a part de les actuacions de desenvolupament en general, incidint sobretot en la lluita contra la pobresa familiar i l'exclusió, l'equilibri de la vida laboral i familiar, la promoció de l'activitat de les persones grans i la solidaritat entre generacions.
Des de Balàfia per celebrar, enguany, aquesta commemoració, organitzarem activitats, encaminades a promocionar l'aplicació de polítiques, estratègies i programes centrats a proporcionar suport a les famílies. Tindrem en compte els aspectes demogràfics i socials i posarem un èmfasi especial en la dimensió emocional i relacional de la família, que considerem imprescindible per millorar el benestar de les persones que la conformen i, en conseqüència, el benestar de la societat en general.

L'Organització de l’ONU per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) dedicarà l'any 2014 a destacar el potencial dels agricultors familiars per avançar cap a sistemes alimentaris més productius i sostenibles.


L’Any Internacional de l’Agricultura Familiar és una iniciativa promoguda pel Fòrum Rural Mundial que té el suport de més de 360 organitzacions civils i camperoles de tots els continents. La seva celebració en l’àmbit mundial, declarada per l’Assemblea General de l’ONU, pretén posicionar l'agricultura familiar al centre de les polítiques agrícoles, ambientals i socials en les agendes nacionals, per promoure un canvi cap a un desenvolupament més equitatiu i equilibrat.

dissabte, 5 d’abril del 2014

Dia Mundial de l’Activitat Física : Acumuleu 30 minuts d’activitat física moderada cada dia!

Des de l’any 2002 la Organització Mundial de la Salut mitjançant resolució oficial “insta els Estats Membres a celebrar anualment un dia ‘Move for Health’ (Per la teva salut, mou-te) per promoure l’activitat física com a element fonamental de salut i benestar”.
En la majoria de les parts del món, les malalties no transmissibles s'han convertit en una gran epidèmia. La OMS estimula un debat global sobre els Estils de Vida i la seva relació  en la càrrega global d' aquestes malalties i els factors que les influeixen. 
Al mateix temps estan impulsant un procés de canvi d' Estil de Vida revertir els que  condueixen a la reducció de l'activitat física, canvis en la dieta i l'augment de consum de tabac. Això es deu, en part, a un canvi ràpid d' aquests estils de vida. Aquesta tendència està present en totes les societats, riques i pobres, desenvolupats i en desenvolupament.
La proposta de l’OMS prové d’una iniciativa anterior de gran èxit local i mundial de la organització brasilera Agita Sao Paulo i la xarxa AgitaMundo que aconsegueix, any rera any, aglutinar al voltant d’uns 5.400.000 participants en uns 2.500 esdeveniments per tot el món.
La Generalitat de Catalunya impulsa per cinquè any consecutiu la celebració del Dia Mundial de l’Activitat Física el proper 6 d’abril de 2014. Els actes commemoratius es duran a terme entre l’1 i el 14 d’abril. Nosaltres participem!!!
 
 S’estima que a Catalunya més de 3000 morts anuals es relacionen amb el sedentarisme i la manca d’un nivell d’activitat física adequat. Efectivament és un factor de risc important per a una gran part dels problemes de salut crònics, cardiovasculars, diabetis tipus 2, càncer de mama i pulmó entre d’altres. És també la causa a nivell mundial d’un 9% de la mortalitat prematura. El seu impacte en la salut està al nivell del tabac i l’obesitat en el mon.

divendres, 4 d’abril del 2014

ESCALFANT MOTORS :32 CURSA BALÀFIA AREMI "BONAVENTURA BALDOMA" HOMENATJARÀ A JUANJO GARRA.

http://cursabalafiaaremi.blogspot.com.es/p/recorregut.html

L’ Associació de Veïns de Balàfia i l’ Associació AREMI uneixen esforços per tal de donar a conèixer les potencialitats i les capacitats de les persones amb discapacitat motriu, tot reforçant la seva autoestima i sensibilitzant la resta de la societat amb la seva participació. Compten amb la col.laboració de Dona Balàfia Associació i la vocalia de la Dona de l' AVV Balàfia.
Aquest és el primer cop que l’estimat “Juanjo Garra”, creador i ànima de la nostra cursa, figura important, destacada del món de l’alpinisme, defensor i activista en l’esport i en l’àmbit associatiu, ens acompanyarà des del Cel del Daulaghiri, per això la samarreta portarà, en homenatge, la seva efígie.

JUANJO GARRA "IN MEMORIAM" DISCURS SEBASTIAN ALVARO

HOMENAJE A JUANJO GARRA. Inmemorian (Lérida 14-2-2014)

Vengo a recordar a Juanjo Garra en su ciudad natal. A recordar sobre todo como vivió hasta que la montaña, lo que más amaba, quiso que no regresase al campo base del Dhaulagiri hace casi un año. Hoy no vengo a hablar sobre aventuras y montañas. Aunque en realidad, en el fondo, hoy hablare de la vida, de la montaña… y de la muerte. Porque la muerte no es cosa diferente a la vida, sino ella misma, el punto final de la misma, la que la da coherencia y nos permite abordar las cosas esenciales de la vida.
La muerte acosa permanentemente nuestra vida. A pesar de ello buena parte de la sociedad actual vive en esa “hipocresía de los hombres civilizados” a la que se refirió, precisamente, el alpinista Luis de Saboya. No se habla de la muerte, o se reduce al sensacionalismo o al silencio. Se habla de alargar la vida, de las muertes evitables -como si alguna lo fuera eternamente- del riesgo cero, de los años que, cada vez más, vivimos, como si la muerte pudiera congelarse en lugar de posponerse. Pero las enfermedades, el envejecimiento o los accidentes son el recordatorio perturbador de lo inexorable del azar, la incertidumbre, y también la injusticia, de nuestra condición humana. Sólo hay una certeza: que todos vamos a morir.
Pero no debemos temer a la muerte. La muerte es un umbral que todos deberemos cruzar de forma natural. La muerte no es algo ajeno a la vida, es la vida misma, la que cierra nuestro ciclo. Es el relato de nuestra vida la que da coherencia y sentido a todo ese ciclo. En los últimos cien años el éxito espectacular de la medicina científica permitió transmitir a la sociedad la ilusión de que podemos prolongar la vida sin límite. Que podemos ganar la partida a la muerte y al dolor. Esta visión desplazó el punto de vista circular de los ciclos del mundo, que consideraba a la muerte un elemento esencial de la renovación de la vida familiar y comunitaria, desplazando a la sabia cultura tradicional, en la que era prioritaria la calidad de la vida, sobre la extensión de la misma y se asumía de forma natural que la muerte forma parte inseparable de la vida. Perdimos de vista, por una ilusión, qué la forma en la que vivimos tiene más importancia que cuándo morimos. Nos olvidamos que el tiempo no sólo se mide en extensión, sino en intensidad, en profundidad, en hondura, en sentimiento, en emociones.
La negación contemporánea de la muerte está acompañada de una valoración de la extensión de la vida en detrimento de su intensidad. Pero la profundidad es más importante que su duración. Por eso hay muchos argumentos sobre la necesidad de vivir al límite, de vivir y sentir que estas vivo. Es la forma de priorizar la forma en que se vive y no la duración de la vida. Por eso la historia de Juanjo está llena de emoción y de alegría, porque habla de alguien enamorado de lo que hacía, de un tipo afortunado que supo encontrar pronto -y disfrutarlo hasta el final- su camino, aquel que más feliz le iba a hacer. No era en absoluto un ingenuo en pos del País de Nunca Jamás sino alguien inteligente, optimista y tenaz que consiguió hacer también de las sombras y contradicciones, que a todos nos acechan, un acicate para seguir adelante. Que se equivocó como todos pero que supo aprender de los errores. Que hizo de la lealtad un valor esencial, que cultivó la amistad y se sacrificó por el grupo, en tiempos en los que muy pocos cultivan esos valores. Amigo quizás no supe agradecértelo suficientemente… Gracias por todo Juanjo.
En treinta y dos años de expediciones y aventuras he perdido a muchos amigos. Juanjo Garra era el número 26 de esos amigos cercanos. Es una estadística demoledora. Pero me considero un hombre afortunado. Y creo que Juanjo habría podido decir lo mismo. Elegimos libre y voluntariamente una forma de vida. Que es dura, expuesta y sacrificada. No elegimos la felicidad, que apenas puede durar un instante, elegimos la libertad de elegir nuestros pasos, de arriesgar y sufrir, que nos interesa mucho más. Me siento privilegiado, a pesar de que en ocasiones sentí dolor, tristeza y miedo que no me gustaría volver a sentir nunca. Privilegiado por estar vivo, por haber visto en el fondo de mis amigos, y de mi mismo, solidaridad, emociones y sentimientos, que de otra forma no podría haber descubierto; afortunado de haber disfrutado de tales momentos, irrepetibles, de la vida. Son instantes de plenitud que dan sentido a una vida. Y también por descubrir la escala de mis fuerzas, ser conscientes de la vulnerabilidad y la fragilidad del ser humano, y a aceptar nuestra mortalidad.
Cuando echo la vista atrás me considero un superviviente de un grupo de amigos a los que les debo todo lo que hice, todo lo que soy. Igual que Juanjo, he tenido la fortuna de vivir en un tiempo en el que todavía era posible la aventura, las emociones intensas y nobles, la exploración, el alpinismo en soledad, la hondura y profundidad del Sentimiento de la Montaña, con amigos, con amores y con afectos.
Somos frágiles, es decir, como aseguraban los griegos en una sola palabra, hombres y mortales. Dijeron los clásicos que los dioses nos castigaron con la certeza de nuestra mortalidad, aunque luego se apiadaron y no nos dijeron la fecha de la misma, pues sino sería imposible convivir con ella. Sería insoportable vivir si supiéramos ver nuestro futuro, saber la hora de nuestra muerte.
Sólo en escasas ocasiones tenemos la posibilidad de experimentar la atemporalidad, tal como se revela en los sueños y en unos pocos instantes privilegiados. En esos instantes la imaginación abarca todo el campo de la experiencia y excede los límites de la vida. Dicen los filósofos Fernando Savater y Vladimir Jankélevitch que la aventura es lo contrario al aburrimiento, es el tiempo apasionado -que no es ocio- el tiempo que no se compra ni se vende, es el tiempo que es plenitud y que por momentos se detiene, lo más parecido a la eternidad. Por ello el explorador polar francés Paul Emile Victor dijo que la aventura es la “única forma de robar tiempo a la muerte”
En realidad estamos siempre entre dos tiempos; el del cuerpo y el de la conciencia. De ahí la distinción que se hace en todas las culturas entre cuerpo y alma. El alma es el lugar del otro tiempo, al que aspiramos, pues aunque somos seres frágiles y vulnerables, estamos atravesados por ansias de infinitud, que nunca se satisfacen. La vida que vivimos, el arte, la cultura, el alpinismo, la propia civilización, no es sino evasión para hacernos tratar de olvidar la insoportable idea de que cada segundo que pasa estamos más cerca de la muerte. Oyendo una sinfonía o escalando una montaña se siente la totalidad y la intensidad de la experiencia humana. Ahí se encuentra el alma humana. Ese impulso es el que nos hace trascender, el que dejamos en el recuerdo de los otros. Lo sentimos en esos lugares donde, como dijo el explorador Ernest Shackleton, “aún se encuentra el alma desnuda del hombre” Es algo que la Ciencia no tiene manera de explicar, pues no podemos medir el amor, la amistad, los afectos, la emoción, la soledad o la tristeza, todo ello vital y determinante de nuestras vidas.
Pero, a pesar de una vida plena y fecunda, la muerte es la muerte. No hay misterios ni bellos secretos, y nos resulta, como ahora la de Juanjo, injusta e insoportable. Encontramos su significado porque la tarea de la muerte es obligar al hombre a abordar las cosas esenciales. Desde el origen de la humanidad el principal empeño humano ha sido encontrarle sentido a la vida. Y ese significado está en proporción exacta a la presencia de la muerte. La muerte nos ofrece ventajas como esta que nos hace reunirnos hoy: compartir vivencias y recuerdos, despedirse, decir lo que debe ser dicho, que quizás no dijimos y ya nunca se dirán, que me hubiera gustado que Juanjo hubiese escuchado. No vamos a la montaña buscando la muerte, vamos a la montaña buscando la vida, vivir intensamente. Porque esforzándonos en la montaña nos certifica que estamos vivos, algo que en la vida urbana, que es donde pasamos normalmente más tiempo, no ocurre. Es algo que sólo encontramos cuando rompemos con las rutinas diarias que nos aprisionan, con la vida que termina convirtiéndose en hábito, pues las cosas que son fáciles, fáciles pasan, y nos atrevemos a ir más allá, en busca de nuestros límites, a tratar de mirar más allá y más adentro, cuando nos situamos en el filo de lo imposible… Es un sorbo de inmortalidad que sólo se encuentra allí.
Por ello el único pensamiento consolador sobre su pérdida es que tuvo una vida plena, en la que esa compañera inevitable, la muerte, se hace ahora más llevadera pues el único consuelo al que agarrarnos es haber vivido con plenitud y alegría. Así vivió Juanjo y su recuerdo quedará en todos los que le conocimos. La vida es finita, pero los sentimientos y pensamientos que provoca parecen infinitos. Los recuerdos que dejamos en las personas que nos quieren es lo más parecido a la eternidad. En momentos así hallamos el significado y el sentido de lo que hicimos. Pues somos la suma de lo que vivimos y lo que amamos. Sólo se puede morir una vez, pero hay muchas formas de vivir.
Por ello, en la aceptación de nuestra fragilidad, las relaciones de afecto y amistad son de suma importancia. Cuando flota una gran incertidumbre respecto de la vida y la muerte, como cuando acometemos una gran aventura o en todo verdadero amor, la honestidad es lo que más importa porque nos brinda el único apoyo que tenemos. Me gusta pensar que los hombres buenos, como Juanjo, son los que han vivido tan intensamente que la muerte ya significa poca cosa. Han dejado tras de si tantos afectos que, para los que no creemos en lo sobrenatural, han conquistado lo más parecido a la inmortalidad. Han vivido en los otros y en los otros, en nosotros, se quedarán. Su recuerdo, además, nos ayuda a prepararnos. A asumir la conciencia de nuestra propia fragilidad, de nuestra mortalidad.
Creo que tenemos unas capacidades limitadas de tejer afectos, amistades, amores y también de aceptar pérdidas. Una vez que la gente vive una cantidad importante de pérdidas -de seres queridos o pérdidas amorosas- morir parece hacerse más fácil. Al parecer las personas tenemos unas reservas limitadas de amor, salud y afectos. A medida que se envejece se van sufriendo más pérdidas y cuando perdemos a muchos amigos, se hace más fácil morir. Así que, en ese sentido, ya estoy preparado.
Todo eso lo vivió nuestro amigo al máximo. Vivió intensamente y su recuerdo seguirá viviendo en nosotros. Así que vamos a recordar su muerte pero, sobre todo, vamos a festejar su vida. No olvidaremos cómo vivió, haciendo aquello que amaba, hasta su último día. Es lo que Juanjo habría querido que hiciéramos. Y no le olvidaremos, porque la ausencia de un amigo, como la de un amor, nunca se llena con otro. Viviremos con su ausencia, con orgullo, con el recuerdo imborrable de su ausencia…
Porque esta Vida Al Filo que elegí, es la suma de todos los amigos, de todos los afectos, de muchas vidas.
http://cursabalafiaaremi.blogspot.com.es/p/destacat.html

dijous, 3 d’abril del 2014

ADÉU MARIA BARQUÉ : SEMPRE AL NOSTRE COSTAT

Ens ha deixat la nostra amiga i companya  Maria Barqué ...
 La Maria,  va saber encomanar el seu entusiasme per la seva feina  a moltes persones, la família, els amics,
 les sòcies i socis. Ens ha deixat  un record inesborrable.
Per a ella, vagin aquestes paraules en la seva memòria de part de les entitats de la Coordinadora Lleida Camina, 
de l' AVV Balàfia, Vocalia de la Dona i donabalàfia associació i totes les associacions i entitats 
que conformen el Centre Cívic de Balàfia.
En nom de totes les persones que formen part d'aquestes entitats volem expressar  el nostre més sentit condol 
a familiars i amics. 
MARIA HA ESTAT UN HONOR CONEIXE'T 
L’ADC LLEIDA és una associació sense ànim de lucre que aplega a les persones que tenen diabetis, siguin nens, adolescents, joves, adults i gent gran, així com els seus familiars i altres persones sensibilitzades en tot el que envolta aquesta malaltia.
 La diabetis és una malaltia crònica que afecta a persones de totes les edats i per poder retardar i minvar les complicacions que pot tenir, cal fer-ne un gran control.
 Som una de les 26 delegacions que formen part de L´ASSOCIACIÓ DE DIABETICS DE CATALUNYA, a totes les 26 ens coordina i regeix un CONSELL DIRECTIU.
 L’ADC Lleida té dues SUBDELEGACIONS que són:
 SUBDELEGACIÓ DE TÀRREGA
SUBDELEGACIÓ DE LES BORGES BLANQUES
 La diabetis és una malaltia crònica que afecta a persones de totes les edats i per poder retardar i minvar les complicacions que pot tenir cal fer-ne un gran control.
                             
Què fem a l’ADC Lleida?
L’Adc Lleida es una associació molt dinàmica i activa:
 - Organitzem una sèrie d’activitats i cursos per formar i informar a les persones amb diabetis i totes les que hi estiguin interessades.
- Tenim un servei d’ajuda personalitzat i adaptat a cada soci.
- Facilitem a preus avantatjosos materials especials per a persones amb diabetis.
- A nivell de Catalunya s’organitzen colònies i campaments per a nens i joves que tenen diabetis.
- Organitzem mensualment grups de suport per a pares, nens amb diabetis.
- Organitzem mensualment grups reduïts per solucionar qualsevol dubte d’alimentació.
- Organitzem mensualment xerrades diverses a les nostres subdelegacions, Tàrrega i Les Borges Blanques.
- Assessorament personalitzat de dietista.
- Organitzem periòdicament xerrades a diferents llocs de Lleida
- Organitzem periòdicament jornades de salut i diabetis a diferents llocs de la província de Lleida.
- Durant tot el mes de novembre fem activitats commemorant el dia mundial de la diabetis.
- Organitzem xerrades a les escoles on debuta un nen amb diabetis, sempre que l’escola ho sol•liciti.
- Organitzem tallers de cuina pràctics.
- Caminades organitzades.
- Grups reduïts d’acceptació de la diabetis, guiats per un psicòleg.
 Que trobareu a l’associació?
Un lloc per comunicar-se entre persones que tenen diabetis
Un espai per ajudar a les persones que tenen problemes motivats per la seva diabetis, ja siguin d’alimentació, psicològics, socials o laborals
Un interlocutor amb l’administració en defensa d’una millor atenció sanitària
 Perquè associar-se?
Per compartir informació i dubtes.
Per conèixer millor la diabetis i millorar la qualitat de vida.
Per disposar de descomptes avantatjosos.
Perquè la missió d’una associació es potenciar la part humana.
Perquè un pot demanar però i molts podem aconseguir.

dimecres, 2 d’abril del 2014

S’IMPOSA LA LÒGICA : Cròniques C.B. Balàfia AVV

Comentari del partit : Partit d’anada dels quarts de final dels Play-offs pel títol de tercera catalana el que jugaven a Vallfogona el primer i invicte a la segona fase, el C.B. Balàfia AVV i l’últim el CEP Vallfogona B. Les jugadores del Balàfia van sortir per feina i molt endollades. Amb una forta defensa i molt superiors en atac van tancar el primer quart amb un parcial de 9 a 25, que deixava clara la diferència entre els dos equips. Però al segon quart el panorama va canviar de sobte. Les de Vallfogona, amb moltes ganes, van començar a viure dels triples (van ficar 4 en aquest quart), alguns inversemblants i això va provocar una mica de nerviosisme a les lleidatanes. 
Tot i que la victòria no semblava perillar sí que les de Balàfia no jugaven còmodes. A la mitja part guanyaven les lleidatanes nomes  de 10 punts. A la segona part les noies del Balàfia van plantejar una defensa pressionant en tot el camp i van tornar a imposar la seva superioritat. Les noies de Vallfogona tenien menys oportunitats de llançar de lluny i també menys encert. Les de Balàfia van poder córrer i la diferència al marcador s’anava eixamplant. Victòria lògica del líder, C.B. Balàfia AVV, davant d’un lluitador Vallfogona. Les màximes anotadores van ser la base de l’equip visitant Sandra Felip amb 28 punts i la seva companya Alba Majòs amb 17. Per part del Vallfogona Soldevila va fer 14.  

      


dimarts, 1 d’abril del 2014

DIA MUNDIAL DE L'ACTIVITAT FÍSICA

Quina dosi d’activitat física es requereix?
Els estudis indiquen que 30 minuts al dia d’activitat física d’intensitat moderada 5 dies a la setmana són efectius per millorar la qualitat del son.
S’entén per activitat física moderada aquella que no ens deixa esgotats, que no ens fa suar excessivament.
Alguns exemples són: caminar a ritme ràpid, pujar escales i fer balls de saló.
Com es pot assolir aquesta dosi d’activitat física?.
Les recomanacions es poden assolir acumulant 150 minuts setmanals d’activitat física moderada, o bé 75 minuts d’activitat aeròbica d’intensitat vigorosa.
Per activitat física vigorosa s’entén aquella que suposa un esforç realment superior a l’habitual, aquella que ens fa suar força, que suposa una fatiga. Alguns exemples són:
anar a córrer, practicar esports d’equip, jugar a tennis, practicar arts marcials, saltar a corda, caminar per la muntanya, etc.
Les feines actives i/o molt esgotadores com són cavar a l’hort, treballar a la construcció cavant o portant maons, etcètera, es consideren vigoroses. Malgrat no ser una recomanació d’activitat física és útil saber que poden sumar efectes positius per a la salut, sempre i quan es realitzin amb les condicions òptimes de seguretat i protecció.
Si no voleu fer una activitat física vigorosa, però penseu que podeu caminar cada dia una mica, us proposem algunes idees per a consegui r-ho: baixa r de l’autobús o del metro una parada abans, aparcar el cotxe o la moto un o dos carrers més enllà de la feina o de casa, passejar després de dinar, passejar el gos, etc...
 

diumenge, 30 de març del 2014

CURSA POPULAR DE BALÀFIA : LA CURSA MÉS INTEGRADORA

https://www.facebook.com/events/1460157677551297/
Beneficis de l'Activitat Física
L’activitat física regular és bona per a totes les edats
Practicar algun esport, fer gimnàstica o simplement jugar, caminar, anar amb bicicleta o fer activitats quotidianes d’una manera activa convé perquè:
Ajuda a sentir-se millor, amb més energia, i a relaxar-se, reduir l’estrès, dormir millori tonificar els músculs.
Ajuda a prevenir i tractar l’excés de pes perquè regula la gana i augmenta el nombre de calories que es gasten cada dia.
Ajuda la canalla a relacionar-se amb els altres i a créixer millor, més alegres i 
més sanes.

dimecres, 26 de març del 2014

Submarinisme amb ulls de dona. 
Passat, Present i futur de la dona al busseig 
per Eva Masana,  Instructora 
del Club Esportiu Artquatic. 
Organitzat per Dona Balàfia Associació.


Destacar que haurem de seguir  recordant 
el 8 de març molt de temps. 
No podem deixar de reivindicar i lluitar contra estereotips que deixen a la dona en desigualtat

dimarts, 25 de març del 2014

Mireia Miró, Araceli Segarra, el Club Natació Kallipolis i Maria Rosa Laguna, premis Dona i Esport 2014 Ajuntament de Barcelona

El passat dijous 13 de març es van lliurar al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona els premis Dona i Esport. L’acte va estar dirigit per la periodista Mireia Vicente i presidit per la tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos. També van obtenir mencions especials la gimnasta Clàudia Prat i el Club Fasttriatlon. -

 http://www.mireiamiro.com/


El premi a la Dona Esportista, va ser per Mireia Miró, especialista en esquí de muntanya i trailrunning, amb diversos títols nacionals i internacionals en totes dues disciplines. Pel que fa al trailrunninges va proclamar subcampiona del món l'any 2009 i durant el 2012 va assolir les primeres posicions en diverses competicions, entre les quals destaca el primer lloc a Becca di Nona, a Itàlia, la segona posició al KV Dolomites Skyrace i al Campionat d’Espanya KV, i la tercera posició al PikesPeakMarathon, de Colorado (EUA). Pel que fa a l’esquí de muntanya, disciplina amb la qual ha aconseguit més èxits, Miró va ser campiona del món individual i en cursa vertical l'any 2011, i doble campiona del món i campiona d’Europa els anys 2009, 2010 i 2011. Actualment és subcampiona del món en cursa individual i quarta en cursa vertical i per equips. És, també, campiona d’Espanya individual des de 2008, i campiona d’Espanya en cursa vertical del 2009 al 2011. - See more at:  
El passat dijous 13 de març es van lliurar al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona els premis Dona i Esport. L’acte va estar dirigit per la periodista Mireia Vicente i presidit per la tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos. També van obtenir mencions especials la gimnasta Clàudia Prat i el Club Fasttriatlon. - See more at: http://www.donesdigital.cat/noticia/911/mireia-miro-araceli-segarra-el-club-natacio-kallipolis-i-maria-rosa-laguna-premis-dona-i-esport-2014/#sthash.6FVoxa6t.dpuf
El passat dijous 13 de març es van lliurar al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona els premis Dona i Esport. L’acte va estar dirigit per la periodista Mireia Vicente i presidit per la tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos. També van obtenir mencions especials la gimnasta Clàudia Prat i el Club Fasttriatlon. - See more at: http://www.donesdigital.cat/noticia/911/mireia-miro-araceli-segarra-el-club-natacio-kallipolis-i-maria-rosa-laguna-premis-dona-i-esport-2014/#sthash.6FVoxa6t.dpuf
El passat dijous 13 de març es van lliurar al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona els premis Dona i Esport. L’acte va estar dirigit per la periodista Mireia Vicente i presidit per la tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos. També van obtenir mencions especials la gimnasta Clàudia Prat i el Club Fasttriatlon. - See more at: http://www.donesdigital.cat/noticia/911/mireia-miro-araceli-segarra-el-club-natacio-kallipolis-i-maria-rosa-laguna-premis-dona-i-esport-2014/#sthash.6FVoxa6t.dpuf


El Premi al Mitjà de Comunicació va ser per Araceli Segarra, la primera dona que va fer el cim de l’Everest. Una alpinista, il•lustradora de contes infantils, conferenciant, model ocasional i fisioterapeuta, que ha fet difusió de l’alpinisme femení.
 
Ha publicat recentment un llibre que porta per títol Ni tan alt ni tan difícil, dirigit al món empresarial, esportiu i de creixement personal. -


 See more at: http://www.donesdigital.cat/noticia/911/mireia-miro-araceli-segarra-el-club-natacio-kallipolis-i-maria-rosa-laguna-premis-dona-i-esport-2014/#sthash.6FVoxa6t.dpuf


- See more at: http://www.donesdigital.cat/noticia/911/mireia-miro-araceli-segarra-el-club-natacio-kallipolis-i-maria-rosa-laguna-premis-dona-i-esport-2014/#sthash.6FVoxa6t.dpuf