Malgrat
els avenços aconseguits en el terreny de les lleis i de la consciència social
dels feminicidis, les agressions sexuals, les agressions
homòfobes i el maltractament segueixen donant xifres esfereïdores.
Moltes dones tenen encara por i vergonya
a denunciar i quan ho fan passen a ser qüestionades i a centrar el focus
d’atenció.
Al moviment veïnal i des de tots els moviments emancipadors ens
cal comprendre que el masclisme no és només cosa d’altres, quelcom que passa
fora, que no ens implica. Les relacions de poder asimètriques que generen les desigualtats
de gènere, de classe, d’edat, d’origen, ens travessen a totes i a tots i
generen correspondència amb l’abús de poder i amb la violència i encara massa
sovint, la sensació, per a les víctimes sobretot, d’indefensió i impunitat pels
agressors.
Per això aquest any, en aquest manifest, volem posar l’èmfasi en la
necessitat de canvis profunds en la cultura organitzativa de les entitats. Ens calen eines que
ens permetin abordar les discriminacions i les agressions en totes les seves
manifestacions, però ens cal, sobretot, sotmetre’ns a
una reflexió que ens faci més sensibles com a persones veïnes i establir
alertes enfront els masclismes, ja siguin els anomenats
masclismes quotidians, o de baixa intensitat, els micromasclismes, les agressions físiques, psíquiques,
sexuals, de segons ordre o econòmiques, etc. No
tenim vacunes contra tantes violències, però sí camins que ens han d’acostar a
relacions més justes i equitatives: promoure relacions horitzontals,
repartiments de tasques en tots els àmbits no marcats pel gènere, conrear
l’empatia i la valoració i els respecte de les diversitats.
Amb el
projecte dels Barris Violetes de la FAVLL en coordinació
amb l’Eix de Treball “Gènere, Lideratge i Formació”, de la Confederació
d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) hem posat a
l’agenda d’aquest moviment la importància de la permanent de sensibilització i de prevenció d’aquestes
violències pel seu arrelament territorial. Volem el barri, els nostres barris
lliures de violències de gènere. La perspectiva de gènere
interseccional ha de moure i promoure canvis al nostre entorn, en el temps per
les cures, en la participació de les dones, en un urbanisme i una mobilitat
ecosostenible, i +. Necessitem
un horitzó que inclogui tant la reparació i la reconstrucció de qui ha patit la
violència com la rehabilitació dels maltractadors, tot plegat, en un marc
comunitari del qual formem part i del qual sovint, les
entitats veïnals, són els actors principals.
Aquest 25 de novembre dia Internacional
contra les violències de gènere acudiu als ACTES REIVINDICATIUS A LLEIDA i crideu ben fort LA VERGONYA I LA POR PELS AGRESSORS!
