Manifest 8 de març: Durant els més de 50 anys de moviment veïnal, les dones sempre hem estat al davant de les reivindicacions i lluites per a dignificar els barris. No obstant, la nostra presència ha estat invisibilitzada.
Des d’aquest manifest pensat i repensat per les veïnes de les associacions veïnals de Catalunya aglutinades entorn la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) volem visibilitzar aquestes grans aportacions.
La lluita tenaç de tantes dones als barris que ha permès fer possible posar la vida i la cura de la vida al centre als nostres barris. Un element que s’ha concretat en la generalització de serveis públics com escoles bressol, escoles de persones adultes, centres de planificació familiar i de salut sexual i reproductiva, i tants d’altres.
En una cruïlla de crisis
Les cures han estat un deure que el patriarcat històricament ens ha imposat sense llibertat i sense ser reconegudes. Una tasca que ha estat naturalitzada com a pròpia de les dones. Considerem que hem de reivindicar aquest paper -essencial pel manteniment i el desenvolupament de la vida- que ha representat una millora als barris, pobles i ciutats per a homes i dones, al temps que considerem que és de tot punt imprescindible incorporar tothom des de la coresponsabilitat.
Estem en la cruïlla de múltiples crisis, una crisi econòmica agreujada per la pandèmia amb un 30% de la societat catalana en risc d’exclusió social. Una crisi de les cures que condemna a la precarietat les persones que exerceixen funcions de cura remunerades o no i deixa sense atenció milers de persones en situació de vulnerabilitat. Una crisi ecològica de dimensions mai vistes que ens afecta directament amb increments de la contaminació, de les sequeres, amb l’empobriment de la biodiversitat i moltes altres manifestacions que impacten i impactaran cada cop més en les nostres vides. Tot plegat agreujat ara per la guerra d’Ucraïna.
En aquest context, el paper de les dones i del conjunt d’un moviment veïnal arrelat als barris, sensible a les necessitats de les persones, capaç de donar respostes i exigir-les a les administracions, actiu i combatiu és més necessària que mai.
Construïm la pau, condemnem les guerres
En uns moments en què una guerra ha sacsejat la nostra quotidianitat perquè la tenim a les portes d’Europa, no podem oblidar que també hi ha altres guerres obertes i declarades o permanents i negades al món. Hem de recordar que les dones hem estat al capdavant dels moviments socials pacifistes, no per la nostra “naturalesa” sinó senzillament perquè ens arrencaven amb les lleves de les guerres, els éssers més estimats: fills i companys i posaven en .perill la subsistència de milers de famílies. Les dones ens hem revoltat contra les injustícies.
En l’imaginari col·lectiu de casa nostra encara és present el capítol de la Revolta de les Quintes a la Vila de Gràcia, quan l’abril de 1870 unes 300 dones van ocupar l’Ajuntament per impedir el sorteig de les lleves i van començar a cremar les llistes de les quintes i el mobiliari a la plaça. A partir d’aquest fet, la revolta es va estendre. O que van ser les mares indignades davant les lleves de la Guerra del Rif les que van encendre la Setmana Tràgica el 1909.
Un altre exemple internacional és la fundació de la Women’s International League for Peace and Freedom (WILPF) al 1915 durant la I Guerra Mundial, les Madres de la Plaza de Mayo d’Argentina: les mares i àvies de les 30.000 persones desaparegudes durant els anys de la última dictadura militar (1976-1983). El 1982, a casa nostra, es va crear el grup DOAN (Dones Antimilitaristes) recollint la tradició pacifista de Neus Català. En aquest moviment dones procedents del moviment veïnal, com la Carolina Costa, van ser molt actives.
Però també els moviments de mares de Soacha, Daguestan, Txetxènia o de les dones joves desaparegudes de Ciudad Juarez; les Dones de Negre (Women in Black), fundat el 1988 per a protestar pels abusos dels soldats israelians als territoris ocupats palestins; el paper de les liberianes per acabar amb la Guerra entre 1999-2003 (Women in Peacbuilding Network) o la lluita antinuclear de les britàniques en el sí de la Greenham Common Women són una petita representació d’un vast ventall de moviments socials pacifistes abanderats per dones.
Nosaltres, veïnes dels barris de Catalunya, que hem lluitat sempre per a dignificar la vida als barris de Catalunya, també agafem la bandera de treballar per la pau – com sempre hem fet-, perquè en guerra no hi ha condicions per una vida digna.
- Exigim que la comunitat internacional garanteixi per la via diplomàtica la retirada de les tropes russes d’Ucraïna i l’establiment de corredors per tal de garantir l’ajuda humanitària.
- Reclamem que el govern espanyol i el català posin els mecanismes per a fer una acollida real digna de les persones refugiades assegurant que es respectin el drets de les dones i la infància.
- Rebutgem les mesures que portin a una escalada bèl·lica de conseqüències devastadores.
Per tot plegat ens sumem a les mobilitzacions del 8 de Març i a totes les iniciatives contràries a les guerres.
Agafem la torxa atendre les necessitats de la població civil, ja sigui l’exiliada, la damnificada, o la revoltada contra una guerra que com totes, només esdevé un túnel dolorós, per la ciutadania del món, de mort i exili. (Manifest pdf)
Des de tots els barris de Catalunya, 8 de març del 2022
#BarrisVioletes: Les dones dels barris: feministes en defensa de la pau (manifest veïnal)
